Ja estem preparats per fer la cinquena miniredacció, la tercera de la segona avaluació.
Recordem com s'ha de presentar:
Com sempre, teniu temps fins divendres que ve, però la feu quan la feu, heu de posar-vos en la situació que se us demana.
Aquí us deixo la meva:
Avui he tingut 2n D a primera hora. Les primeres hores sempre són les millors perquè ells encara estan adormits, però com que jo també ho estic una mica, doncs tampoc puc dir que siguin ideals. Existeix l'hora i la classe ideal? Podria investigar-ho.
Hi he arribat abans que sonés //el timbre. He entrat a la classe, he segut a la meva cadira i l'he observada en silenci. M'agrada fer això.
Han començat a arribar de mica en mica. Han xerrat entre ells, gairebé tots m'han dit bon dia, alguns s'han quedat a la porta per parlar amb gent d'altres classes, i, després de dir unes quantes vegades: "Tal seu, qual ves al teu lloc" han segut i hem començat. Avui havíem de xerrar del llibre i sabia que el 90% de la classe, o el 99,9% no l'haurien llegit.
Però mira, a mi m'agrada explicar i alguns m'han escoltat amb veritable o fingida atenció.
Quan intentava explicar-los com es podia haver sentit el pare del Christopher per haver arribat a matar en Wellington, he vist com dos dels meus alumnes estaven tranquil·lament amb el mòbil a sobre de la taula i he perdut els nervis. A un ja l'havia avisat que no el tragués, i, com que l'havia avisat a ell i prou, havia deduït que el seu mòbil no es treia, però el de l'altre es podia treure (una mica com el Christopher, que pensa que les prohibicions han de ser exactes i un rètol on diu "No trepitgeu la gespa" hauria de dir: "no trepitgeu la gespa que hi ha al voltant d'aquest rètol). M'hi he acostat i els he demanat el mòbil, un divendres, el pitjor dia per fer-ho, perquè llavors pot passar-los que no el recuperin fins dilluns, i viure dos dies sense mòbil s'ha convertit en una proesa difícilment realitzable. Però en aquell moment estava molt enfadada i a més, m'ha molestat tantíssim que diguessin: "si ens estàvem portant bé" o sigui, portar-se bé a una classe per a ells vol dir tenir el mòbil a sobre de la taula i anar mirant el que sigui que estiguessin mirant… que "el mòbil no és meu, que el meu no l'he tret perquè m'has dit que no el podia treure, però a ell no li has dit res" que "deixa'm que t'expliqui" que els he dit que no els volia sentir de res, que marxessin de classe i que em donessin el mòbil.
Després he segut i amb veu una mica tremolosa els he dit a la resta que veiessin què els passava a la gent que tenia massa paciència: "aguantem, fins que explotem, jo avui he tingut una explosió, no he matat ningú, però ell (el pare del Christopher) va explotar després de tretze anys de contenir-se i mireu, va acabar matant un gos; potser és millor no tenir tanta paciència i així quan ens enfadem no ho fem amb tanta violència."
Si, ja ho sé, m'he passat de paraules, però tenia ganes d'explicar-me bé.
Recordem com s'ha de presentar:
- En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
- Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
- Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
- Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
- Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
- Acabada amb un punt i final.
Com sempre, teniu temps fins divendres que ve, però la feu quan la feu, heu de posar-vos en la situació que se us demana.
Aquí us deixo la meva:
Avui he tingut 2n D a primera hora. Les primeres hores sempre són les millors perquè ells encara estan adormits, però com que jo també ho estic una mica, doncs tampoc puc dir que siguin ideals. Existeix l'hora i la classe ideal? Podria investigar-ho.
Hi he arribat abans que sonés //el timbre. He entrat a la classe, he segut a la meva cadira i l'he observada en silenci. M'agrada fer això.
Han començat a arribar de mica en mica. Han xerrat entre ells, gairebé tots m'han dit bon dia, alguns s'han quedat a la porta per parlar amb gent d'altres classes, i, després de dir unes quantes vegades: "Tal seu, qual ves al teu lloc" han segut i hem començat. Avui havíem de xerrar del llibre i sabia que el 90% de la classe, o el 99,9% no l'haurien llegit.
Però mira, a mi m'agrada explicar i alguns m'han escoltat amb veritable o fingida atenció.
Quan intentava explicar-los com es podia haver sentit el pare del Christopher per haver arribat a matar en Wellington, he vist com dos dels meus alumnes estaven tranquil·lament amb el mòbil a sobre de la taula i he perdut els nervis. A un ja l'havia avisat que no el tragués, i, com que l'havia avisat a ell i prou, havia deduït que el seu mòbil no es treia, però el de l'altre es podia treure (una mica com el Christopher, que pensa que les prohibicions han de ser exactes i un rètol on diu "No trepitgeu la gespa" hauria de dir: "no trepitgeu la gespa que hi ha al voltant d'aquest rètol). M'hi he acostat i els he demanat el mòbil, un divendres, el pitjor dia per fer-ho, perquè llavors pot passar-los que no el recuperin fins dilluns, i viure dos dies sense mòbil s'ha convertit en una proesa difícilment realitzable. Però en aquell moment estava molt enfadada i a més, m'ha molestat tantíssim que diguessin: "si ens estàvem portant bé" o sigui, portar-se bé a una classe per a ells vol dir tenir el mòbil a sobre de la taula i anar mirant el que sigui que estiguessin mirant… que "el mòbil no és meu, que el meu no l'he tret perquè m'has dit que no el podia treure, però a ell no li has dit res" que "deixa'm que t'expliqui" que els he dit que no els volia sentir de res, que marxessin de classe i que em donessin el mòbil.
Després he segut i amb veu una mica tremolosa els he dit a la resta que veiessin què els passava a la gent que tenia massa paciència: "aguantem, fins que explotem, jo avui he tingut una explosió, no he matat ningú, però ell (el pare del Christopher) va explotar després de tretze anys de contenir-se i mireu, va acabar matant un gos; potser és millor no tenir tanta paciència i així quan ens enfadem no ho fem amb tanta violència."
Si, ja ho sé, m'he passat de paraules, però tenia ganes d'explicar-me bé.
