Correcció del segon control d'El curiós incident d'un gos a mitjanit.

Aquesta prova tenia dues parts: 

• A la primera hi havia quatre opcions de resposta. Cada resposta correcta valia 0,25 i, si la responíeu incorrectament, restàvem 0,1 punts. 

1- d)
2- a)

3- d) tot i que també hem acceptat la c) perquè és el que realment aconsegueix.

4- b)

5- d)
6- b)          

7- a)

8- b)           
9- d)

10- c)

11- c)
12- b)
13- b)

14- a)

15- d)

16- c)

17- b)

18- c)   

19- d)
20- c)

• A la segona, hi trobàveu deu preguntes de resposta oberta, cadascuna valia 0,5 punts i sabíeu que es valoraria la redacció de les mateixes perquè a l'inici del control hi trobàveu aquest text: Abans de començar el control, recorda que, gairebé tan important com què poses, és com ho poses. Recorda que perquè una resposta sigui considerada correcta, has de redactar-la amb frases senceres. Recorda, doncs, que has de repassar com has escrit, quan hagis acabat.

21-Per què la mare abandona el Christopher?

La mare d'en Christopher l'abandona d'una banda perquè li costa molt tenir prou paciència amb ell, creu que el pare el tracta millor i que ella no acaba de fer-ho bé. Les constants discussions a causa d'ell fan que el seu matrimoni se'n ressenti i ella comença una aventura extraconjugal amb el senyor Shears. Quan aquest li proposa d'anar a viure junts, decideix fer-li cas i marxar.

22-Per què decideix el Christopher anar a viure amb ella?

Quan el Christopher sap que el seu pare ha matat el Wellington, l'identifica amb un assassí. Ell no veu la diferència entre un crim i un altre i dedueix que son pare el pot matar. Per això vol marxar de casa, té por. Repassa tota la gent amb qui pot anar a viure i decideix que amb qui estarà millor és amb la seva mare.

23-Com s’assabenta que la seva mare encara és viva?

En Christopher vol recuperar el llibre que està escrivint i que el seu pare li ha pres, per això entra a la seva habitació a buscar-lo. Allà es troba amb unes cartes. Quan comença a llegir-les veu que són de la seva mare, que van dirigides a ell i que les hi ha anat enviant durant aquests dos anys en els quals ell pensava que era morta. S'adona, doncs, que és viva i que el seu pare li ha mentit.

24-Quina relació sembla que tenien la mare del Christopher i el senyor Shears? Justifica-ho.

Hem de suposar que han tingut una relació que ha passat per diverses etapes: primer deurien ser veïns i prou, després deurien començar a ser amics que s'explicaven els problemes amb les respectives parelles i, d'aquesta relació van passar a ser amants, fins que van decidir anar a viure junts com una parella. Quan el Christopher els localitza, sembla que no passen per un bon moment de parella, ja que quan s'hi refereix, esmenta que es barallen. De fet, deu anar així, perquè la mare del Christopher acaba tornant amb ell a Swindow i deixant el senyor Shears a Londres.

25-Per quin motiu principal vol fer l’examen el Christopher.

El motiu principal que el mou a voler fer de totes totes l'examen és que el té programat i no suporta no poder fer una cosa que té programada. A més ens trobem amb altres motius secundaris: li agraden molt les matemàtiques i vol arribar a estudiar-les a la Universitat, en seria un.

26-Per què creu que no li sortirà tan bé com li hauria pogut sortir?

Sobretot ho pensa perquè com que ha estat uns dies molt i molt nerviós, ha dormit malament, no ha descansat gens... té por de no poder-se concentrar de debò.

27- Digues quants dies va durar l’examen de matemàtiques i explica més o menys què va fer cada dia.

L'examen dura tres dies, cada dia fa proves específiques de matemàtiques. Ell ens va explicant què fa el Reverend mentre el vigila i què pensa ell.

28- Explica breument què hi ha a l’apèndix del llibre.

A l'apèndix del llibre ens trobem amb l'exercici de matemàtiques més difícil de l'examen resolt. El posa allà perquè la Shioban li diu que els apèndixs poden portar coses que no cal llegir en un llibre.

29- Explica quin és el projecte (pacte) que li proposa el seu pare.

Com que des que ell va esbrinar que el pare havia matat el Wellington no li vol parlar, el pare li compra un gosset, li deixa que li posi nom i li diu que el tindrà a casa seva, perquè ell viu amb la seva mare a una habitació llogada i no els hi cap. Li diu que el podrà anar a veure sempre que vulgui i que, quan ho faci, xerraran una miqueta, encara que siguin cinc minuts i així, de mica en mica, vol que acabin recuperant la confiança.

30-Digues què t’ha semblat la novel·la i per què.

I aquí hi podíeu posar el que volguéssiu, però ben redactat, cosa que no heu sabut fer la majoria de vosaltres. 

Llegir per obligació, llegir per plaer...

Com a lectors, tenim els nostres drets. Daniel Pennac, un autor francès que ha escrit força coses sobre l'acte de llegir, va resumir aquests drets en deu:

• Dret a no llegir: per molt que això sigui gairebé contradictori venint de mi, la lectura mai hauria de ser obligada.

• Dret a saltar pàgines: que estàs llegint un llibre que t'interessa, però ensopegues amb un tros que sembla que no s'hagi d'acabar mai, i t'avorreix, doncs te'l saltes.

• Dret a no acabar el llibre: o veus que aquest llibre, pels motius que sigui: perquè el trobes massa infantil, perquè no et creus els personatges, perquè no l'entens, perquè t'avorreix… no t'acaba d'agradar, doncs el deixes i llestos.

• Dret a rellegir: que et ve de gust, en comptes de començar un llibre nou, de tornar-ne a llegir un que saps que t'agrada, doncs ho fas i llestos.

• Dret a llegir qualsevol cosa: el món és ple de lletra impresa, i no tot són novel·les, també es poden llegir còmics, diaris, revistes, poemes, contes, obres de teatre, atles, llibres de text, fins prospectes de medicaments, si és el que tens ganes de fer.

• Dret a llegir el que t'agrada: tens un autor que saps que escriu d'una manera emocionant, o un gènere que t'entusiasma… sempre que puguis, llegeix allò que et ve de gust.

• Dret a llegir a qualsevol lloc: No hi ha ni llocs ni hores ideals per llegir, hi ha les hores i llocs en què a tu t'agrada llegir, i són aquests que has d'aprofitar. Vols llegir quan vas al wàter? Quan ets a la platja? Abans d'anar a dormir? Doncs fes-ho. 

• Dret a fullejar: No vols llegir un llibre, però sí que vols saber de què va? Doncs fulleja'l, llegeix com comença, com acaba, tria pàgines a l'atzar i mira què hi diuen. Ningú t'ho pot impedir. 

• Dret a llegir en veu alta: i, mentre no molestis ningú, si vols, pots llegir en veu alta, perquè així et concentres més en la lectura, perquè t'agrada sentir-te la veu, perquè vols que algú t'escolti… tu tries el motiu.

• Dret a estar-te en silenci: vols llegir sense que res et molesti, ni tu mateix? Doncs ja ho saps, vés a un lloc tranquil i llegeix en silenci. No te'n pendiràs.

O en un altre deure, tant o més important que aquest: No burlar-se mai de la gent que SÍ que llegeix, no són uns éssers estranys!

Aquí, però, podríem afegir altres drets que com a lectors tenim:

• El dret a identificar-te amb algun dels protagonistes.
• El dret a recomanar llibres que t'han agradat.

Se t'acudeix algun altre possible dret? Doncs vinga, digue'l.

I ara, com ho fas per llegir així i que, a més a més, et serveixi per poder millorar la nota de l'assignatura? Doncs pots triar entre molts dels llibres que corren per l'Institut, o pots deixar-te aconsellar per un company, o  amic, que et deixi un llibre que a ell li hagi agradat. 

Quan tinguis el llibre a les mans, te'l mires i remires, per saber si el que vols fer amb ell és llegir-lo. Si ho vols fer, endavant, comença.

Si, quan en portis un tros, veus que no t'agrada, cap problema, el deixes.

Si, en canvi, l'has encertat i el vols acabar, ho fas. Després, comparteix la teva experiència amb els teus companys: què t'ha agradat del llibre, que no t'ha convençut, com l'hauries acabat, si el recomanaries o no…

Muntarem una taula rodona on tres o quatre de vosaltres presentaran què han llegit al altres. Servirà com a nota d'oral, i com a experiència a compartir.

Dossier de verbs irregulars. Solucionari. (Tema 4) 3.

Aquesta és la segona entrada on trobareu les formes verbals que heu d'anar posant als exercicis dels verbs irregulars, per ordre d'aparició. De tota manera, primer us recordo l'enllaç que podeu utilitzar per aclarir qualsevol dubte sobre com s'ha de conjugar un verb: http://www.verbs.cat/ca/  tot tenint clar que no és l'única que hi ha, però que sí que és una de les que hi ha.

7. Completeu el quadre següent:

Gerundi	Imperfet d’indicatiu	Present de subjuntiu	Futur	Imperfet de subjuntiu
Podent	PODIES	pugui	podrem	poguessis
volent	volies	VULGUI	voldrem	volguessis
jaient	jeies	jegui	JAUREM	jaguessis
traient	treies	tregui	traurem	TRAGUESSIS
COSINT	cosies	cusi	cosirem	cosissis

Els gèneres periodístics: El reportatge, 1. (Tema 5)

I ja hem arribat al tercer subgènere periodístic: el reportatge.

El reportage té com a característica principal la seva amplitud, les notícies acostumen a ser breus i novedoses, els reportatges també agafen temes d'actualitat, però els tracten molt més a fons. A més, el reportatge no té per què ser neutre com la notícia, té la possibilitat d'expressar la seva opinió, com també es pot fer en l'entrevista.

En aquest enllaç trobarem una molt bona explicació de què són i de com s'han de fer els reportages:
http://www.edu365.cat/videofoto/reportatge/reportatge.htm

Ara que ja ens ha quedat clar com ha de ser un reportatge, n'estudiarem un que llegirem a classe i ens prepararem per fer-ne un nosaltres, que, com sempre, si voleu que surti a la revista heu d'enviar per mail a la vostra professora.

Premis literaris

Com ja sabeu, s'acosta Sant Jordi, i amb ell, els premis literaris. Aquí en trobareu uns quants, als quals us podeu presentar.

• Premis Narcís Lunes: 

Ja fa força temps que l'Ajuntament de Sant Vicenç organitza els premis Narcís Lunes en honor a Narcís Lunes i Boloix, un escriptor local, del qual popdem trobar informació a l'enllaç que teniu a continuació: 
http://biblioteca.santvidigital.cat/col-leccio-local/autors-locals/lunes.
Aquest any es celebrarà la 30a. edició en la categoria infantil i juvenil i el termini de pressentació s'acaba el dia 10 d'abril. La llista de guanyadors, el dia de lliurament dels premis i similars, ho sabrem per l'ajuntament que ho publicarà a la seva pàgina web: http://www.svh.cat/ .
Tradicionalment, es premien dues modalitats, prosa i poesia i s'atorguen dos premis per cadascuna: un per al finalista i un altre per al guanyador. Fins a segon d'ESO, els premis són lots de llibres, i a partir de 3r d'ESO es donen vals per a comprar llibres a algun establiment.
Com que encara no ens han arribat les bases d'aquest any, aquí teniu l'enllaç de les de l'any passat. De fet, no acostumen a variar gaire: 
http://www.svh.cat/media/repository/actualitat/imatges_actualitat/2014/03-marc-2014/concurs-narcis-lunes/1703140444_bases2-jove2014-webok1.pdf.

• Jocs Florals Escolars de Catalunya:

D'altra banda, aquest és el segon curs que s'organitzen els Jocs Florals Escolars de Catalunya. Les bases les tenim aquí: 
http://reporteducacio.cat/edicio-2014-2015-dels-jocs-florals-escolars-de-catalunya/.
I aquí hi tenim explicat com s'han de presentar els treballs i quina mena de coses s'han de fer: 
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b3af5a7b-ed2c-4992-ae84-e387a14bc153/bases_jocs_florals_14_15.pdf
Els premiats reben una flor natural i un diploma acreditatiu en un acte fet a un lloc emblemàtic. Els seus treballs són publicats a l'xtec.

A més, si us interessa participar en algun  altre premi, aquí teniu un enllaç on trobareu informació constantment actualitzada:
http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/premis

Dossier de verbs irregulars. Solucionari. (Tema 4) 2.

Aquesta és la segona entrada on trobareu les formes verbals que heu d'anar posant als exercicis dels verbs irregulars, per ordre d'aparició. De tota manera, primer us recordo l'enllaç que podeu utilitzar per aclarir qualsevol dubte sobre com s'ha de conjugar un verb: http://www.verbs.cat/ca/  tot tenint clar que no és l'única que hi ha, però que sí que és una de les que hi ha.

3.   Uniu amb fletxes:

Tre: treia, tregui, treuen i treure.
Tra: trauré, traient, traiem i trauria.

Je: jec, jeien, jeguin i jeure.
Ja: jauràs, jauries, jaiem i jaguessin.

Ne: neixen, neixin i neix.
Na: naixem, naixés, naixent i naixeria.

Els verbs treure, jeure i néixer s'escriuen amb e quan el lexema és tònic i s'escriuen amb a quan el lexema és àton.      

4.    Ompliu els buits amb una forma verbal de l'exercici anterior:

1. Jo  treia, trauré, trauria els diners del banc.

2. El sol neix cada dia.

3. Ells jeien per terra.

4. No cal que en Manel tregui la pols.

5. El seu fill neix, naixeria a l'abril.

6. Ah sí! jo pensava que naixeria al març.

7. Si pogués, L'Anna trauria aquesta taula d'aquí.

8. No vol que els nois jeguin per les escales.

9. La Raquel i l'Assumpta  treuen molt bones notes.

10. Tu jauràs al llit quan jo t'ho digui.

5. Poseu a la columna que correspongui:

puc, podies, volies, poguessin, vols, vulgui, pots, pugui, pugues, podràs, pogués, podeu, voldràs, puguem, volguéssiu, vull, voldria, vulgues, volgués, vulgueu, pot, vol, poden.

pres. ind: puc, vols, pots, podeu, vull, pot, vol, poden.

pres. sub: vulgui, pugui, puguem, vulgueu.
imperatiu: pugues, vulgues.
altres: podies, volies, poguessin, podràs, voldràs, volguéssiu, voldria, volgués.

Escrivim amb u el lexema dels verbs poder i voler en els següents temps i persones: la primera persona del singular del present d'indicatiu, tot el present de subjuntiu i l'imperatiu i amb o en la resta.

6.   Ompliu els buits utilitzant formes verbals de l'exercici anterior:

1. Tu  pots, podies, podràs, vols, volies, voldràs ajudar-lo.

2. Jo no puc, vull, voldria anar a veure l'Ernest.

3. Tu vols que et donin un premi.

4. Quan l'Elena pugui es comprarà un ordinador.

5. L'Emília i el Francesc no poden venir perquè tenen feina.

6. El Joan em va demanar si podies, volies, voldria acompanyar-lo.

7. M'agradaria que el Quim i la Raquel poguessin anar-hi.

8. No creia que volgués deixar-nos la casa.

9. pots, vols, podies, volies, podràs, voldràs, voldria venir amb mi al concert ?

10. Tots podeu, poden estudiar més.

És l'hora de jeure

Si volem, podem!

Traiem la llengua :)

Naixem sols? No sempre!

Tot acabant la segona avaluació.

Som a punt d'acabar la segona avaluació, per tant, i perquè ningú tingui dubtes, farem un repàs del que hem o hauríem d'haver fet. De quines coses puntuen i com. De com i d'on sortirà la nota de la segona avaluació:

• Els temes: Hem treballat la notícia, l'entrevista i els verbs irregulars, especialment els velars. 
• Els controls: Hem fet dos controls, el primer sobre la lectura, el segon amb la notícia i els verbs velars com a eixos temàtics.
• Els dossiers: N'hem donat un: el dels verbs irregulars.
• Les expressions escrites: N'hem fetes dues que entraran a la segona avaluació: la notícia i l'entrevista personal on hem utilitzat el qüestionari Proust.
• Les expressions orals: També n'hem fet dues, prèvies a les escrites, que, de fet, són les mateixes: la presentació de la notícia i l'àudio del qüestionari.
  
• Les miniredaccions: N'hem fetes tres: a la primera havíem de descriure una fotografia, a la segona havíem d'explicar cinc coses que trobaríem molt a faltar si deixéssim de veure-hi i a la tercera havíem de descriure una classe com si l'haguéssim acabada de fer en el moment de posar-nos a escriure.
• Els deures: Els dies que teníeu deures he apuntat si els he fets o no.
  
• Altres: Cada dia, potser no, però sí que cada dia que me n'he recordat,  us he posat un negatiu o un positiu segons la vostra actitud a classe.

Heu de recordar que si no ho heu lliurat tot, no podeu optar a aprovar l'avaluació i que us he posat com a data màxima, com a dia de tancament de l'avaluació, el dia 13 de març, divendres. Aquest divendres.

També heu de tenir clar que, tot i haver-ho lliurat tot no teniu l'aprovat garantit. L'aprovat el teniu si les mitjanes donen com a resultat una nota igual o més elevada que el cinc.

Ja sabeu, però, per si de cas, us ho recordo, que si aproveu aquesta avaluació, recupereu la següent. 

Sobretot, doncs, repasseu i assegureu-vos que heu fet tot el que havíeu de fer per aconseguir un aprovat o una nota superior per aquesta avaluació i, només en aquest cas, protesteu perquè us sentiu injustament tractats si no l'aconseguiu.