miércoles, 29 de octubre de 2014

Com farem les expressions escrites; 1a miniredacció (Tema 1, 1a avaluació)

Després de la primera expressió escrita que vam fer, que no va tenir gaire bon resultat, canviarem una mica la manera de fer-les.

 A partir d'un tema que us anirem proposant des d'aquí, fareu miniredaccions: redaccions que no tinguin més de 50 paraules i que es puntuaran amb una A (molt bé), amb una B (correcta), amb una C (suficient) i amb una D (incorrecta o insuficient)

 Les podeu publicar al bloc, amb el vostre nom, a la pàgina de facebook catmompou, o anar-les donant a la professora en suport paper, sempre respectant l'últim dia de lliurament que ella haurà fixat.

Ha de quedar clar, primer, com s'han de presentar:

 Si les doneu en un full:
  • En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
  • Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
  • Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.
Si les publiqueu al bloc o a la pàgina, ha de quedar molt clar qui és l'autor de la miniredacció, o sigui que no utilitzeu àlies ni sobrenoms, i deixeu clar el vostre cognom.

 La professora us marcarà i us corregirà les faltes i vosaltres en prendreu nota. Al costat us posarà quina de les tres notes heu obtingut i aquestes serviran per ajudar-vos als exàmens d'alguna manera que ja s'establirà.

 La primera miniredacció que heu de fer és: Per què em dic com em dic? I es pot presentar fins al dia 7 de novembre.

 Us en deixo un exemple:

 Em dic Montserrat. Quan jo vaig néixer, estava de moda que els fills es diguessin com els pares i, com que jo vaig ser la primera nena, em van posar el nom de la mare. El meu nom ve d'una muntanya (Mont) que sembla que l'hagin serrada perquè les // formes de les roques que hi ha són força estranyes. (serrat)

 Si voleu investigar què vol dir i d'on ve el vostre nom, us deixo aquest enllaç on en trobareu força: http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/
Publicado por en No hay comentarios:

viernes, 24 de octubre de 2014

Els gèneres periodístics 2. La notícia. (Tema 2, 2a avaluació)

Com ja vam dir a l'anterior entrada, la notícia té com a finalitat informar sobre fets actuals que poden ser importants per al públic general. S'acostumen a divulgar les notícies que tenen un cert impacte, cosa que fa que es triï, entre tot el que passa, allò que es creu que pot generar més interès.

 O, com a mínim, aquesta és al teoria, a la pràctica sabem que la tria pot obeir a moltes i variades raons.




En podries citar una i exemplificar-la?

 De notícies en podem trobar a tots els mitjans que difonen textos periodístics: la premsa escrita, la ràdio, la televisió, la xarxa…
Normalment té una estructura força fixada, ja que el seu objectiu és exposar les idees de manera ordenada i clara. http://ca.wikipedia.org/wiki/Not%C3%ADcia
  • L'avanttítol: que és optatiu i que té com a funció anunciar el tema sobre el qual anirà la notícia.
  • El titular: que sempre apareix en un cos de lletra més gran i/o destacat amb un color més viu o amb negreta. El titular vol atreure l'atenció del receptor, o deixar-li clar allò que trobarà a continuació. Llavors ell triarà continuar o no amb el contingut, segons li convingui.
  • El subtitular: que també és optatiu i que matisa la informació que dóna el titular.
  • L'entrada o lead: és el primer paràgraf de la notícia i recull, de manera sintètica, les dades més rellevants de la notícia. En els mitjans audiovisuals, sovint no apareix.
  • El cos: Exposa de manera ordenada i mitjançant diversos paràgrafs, el contingut de la notícia. S'acostumen a posar primer els fets més importants, i acabar amb els que ho són menys. A aquesta estructura se la coneix com piràmide invertida.
  • El suport gràfic: també optatiu, però recomanable, tota notícia pot dur una o més fotografies que l'exemplifiquin, amb els seus corresponents peus de foto.
El contingut sempre ha de respondre les 5 W:
Who
What
Where
When
Why
Hi ha autors que afegeixen la pregunta How, d'altres creuen que aquesta ja es respon de manera suficient amb What, Where o When.

Sabries traduir aquestes preguntes i explicar per què creus que han d'aparèixer dins del contingut de la notícia?


Pel que fa a les característiques d'una bona notícia, aquí les teniu:

  • Veracitat: els fets o successos han de ser reals i, per tant, verificables.
  • Objectivitat: el periodista no ha d'oferir cap opinió o judici de valor. Només s'ha d'endevinar que té un autor perquè en ella es fa una selecció de la realitat, cosa que vol dir que s'escullen uns elements i se'n rebutgen d'altres.
  • Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.
  • Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.
  • Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.
  • Actualitat: no és notícia el que no és nou, per les coses que no són noves tenim altres subgèneres periodístics.
  • Interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic o ha de generar-los. S'ha comprovat que els lectors s'interessen més per allò que passa a prop d'ells, que pot tenir repercussió en les seves vides o per allò que els passa a les persones conegudes.
  • Oportunitat: parlem d'oportunitat com a sinònim de rapidesa, per a un periodista té força valor fer conèixer, abans que ningú, un fet que sigui notícia.
  • Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits resulten atractives en si mateixes.
  • Servei: una notícia hauria d'ajudar-nos a obtenir una major comprensió del món que ens envolta.

    • I, per últim, els temes de què tracta una notícia són força diversos, tot i que els podem englobar en aquests eixos temàtics, tots ells descomposables en altres temes també: 
    • Política                      
    • Economia
    • Esports
    • Cultura 
    • Societat
     Podries explicar quin tipus de subtemes podem trobar en algun d'aquests apartats?

     

    I ara us toca practicar: us dividireu en grups de dues persones fins a quatre i sortejarem els eixos temàtics de les notícies. A partir de l'eix que us hagi tocat, triareu quina notícia concreta fareu, amb la condició que ha de ser una notícia relacionada o generada a l'Institut. Després us l'haureu de preparar i presentar-la a la classe. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.

    Publicado por en No hay comentarios:

    jueves, 23 de octubre de 2014

    Els verbs 3, els verbs irregulars. (Tema 2, 2a avaluació)

    Tot el que veurem a continuació es pot trobar al llibre entre la pàg. 136 i la 141 del llibre de 2n.


    Els verbs irregulars .

    Definició : Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de conjugació regular en alguna de les seves formes.

    Cal tenir en compte que:
    a. No es consideren irregulars els verbs incoatius (per aquesta raó estan inclosos en el model de conjugació regular)
    b. Tampoc considerem irregularitats les alteracions ortogràfiques, com ja vam veure a la pàgina 107 del llibre.

    Ja sabeu que els verbs estan formats per lexema i morfema, així doncs, es pot fer una primera classificació de les irregularitats segons on les trobem.   
    • Irregularitats al lexema: hi ha tres menes de modificacions que puguem classificar:
         1. Addició d'un so: vol-er:  volgu-és     
        2. Canvi d'un so per un altre: beu-re: bev-ent
        3. Supressió d'un so: riu-re: ri-ent
    • Irregularitats al morfema: només en tipifiquem una, l'aparició d'una vocal eufònica (que facilita la pronúncia): tòrc-er: torc-es (tém-er: tem-s)

    Hem de recordar que:
    • Hi ha irregularitats inclassificables: l'imperatiu d'anar és vés.
    • La majoria de verbs irregulars són de la 2a. conjugació i dir i dur els considerem també dins d'aquesta conjugació.
    • Tret dels verbs anar i estar, tots els verbs de la 1a. conjugació són regulars.
    • Tots els verbs irregulars tenen formes regulars. (Per exemple, el futur d'estar és estaré igual que el futur de cantar és cantaré)


    I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 136, 137, 138, 139, 140 i 141, per escrit.
    Quan acabem aquests, començareu a fer exercicis classificats per temps verbals: tant els del dossier que us repartirem, com els que trobareu en les pàgines que teniu com a enllaç a continuació:

    Publicado por en No hay comentarios:

    domingo, 12 de octubre de 2014

    Què pot sortir al primer control. (Tema 1, 1a avaluació)

    Com que aviat farem el primer control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

    Hem fet un total de sis entrades al bloc, de les quals, al control només en poden entrar quatre, algunes de les quals les podeu trobar a les pàg.del llibre que s'indiquen al costat i que són:
    • Els verbs: definició i classificació. (pàg. 106, 107, 108, 109, 110, 111, 112, 113 i 114)
    • Els verbs: Busquem-los i analitzem-los. (pàg. 256, 257, 258, 259 i 260)
    • Lectura 1: La llegenda de Sant Llorenç. (pàg. 10, 11, 12 i 13)   
    • Els gèneres periodístics, 1. 
    I a més:
    • Hem fet dos dictats i una expressió escrita. 
    Què hem de saber de tot plegat?

    a. Dels verbs ara sabeu:
    • La definició de Categoria gramatical.
    • La definició de Verb (definicions morfològica, semàntica i sintàctica).
    • La classificació dels verbs: morfologicament, semànticament i sintàcticament. 
    • Quines informacions ens dóna el morfema verbal (persona, nombre, mode, temps i aspecte).
    • Identificar-los en un text o en una llista de verbs. 
    b. Amb la lectura hem recordat o hem après:
    • Què és un camp semàntic.
    • El significat de moltes paraules.
    • Què explicava i quines coses han sorgit a partir d'ella.
    c. Amb les gèneres periodístics hem aclarit:
    • Què és el periodisme i quan es va convertir en un ofici.
    • Què s'ha d'estudiar i quines qualitats s'han de tenir per fer de periodista.
    • Com el classifiquem segons el mitjà des d'on el rebem.
    • Com el classifiquem segons si és més gràfic que escrit o més escrit que gràfic.
    • Com el classifiquem segons la manera com es tracta la notícia.
    • Com els classifiquem segons la temàtica.
    • Hem definit notícia, reportatge i entrevista.
    • Hem vist quina estructura té una notícia.

    Per tant, l'estructura del control serà:

    • Hi haurà un dictat que serà un tros de la primera lectura que hem fet.
    • Sobre el dictat, s'hauran de respondre algunes preguntes de vocabulari i/o de la història que s'hi explica i el seu context: qui era Guifré el Pelòs; què passa immediatament després del fragment del dictat; quins personatges hi surten; per què fem tantes festes amb dracs; què volia explicar aquesta llegenda…      
    • Hi haurà exercicis d'identificació de formes verbals, a partir d'un text on les trobareu marcades o d'una graella semblan a la que hem fet a classe…
    • Hi haurà una petita expressió escrita on haureu d'intentar fer el mínim de faltes possibles.
    • Hi haurà algunes preguntes teòriques sobre el que hem estudiat, que s'hauran de respondre de manera completa: què és una notícia i quina diferència hi ha entre notícia i reportatge, què és el periodisme, quins tipus d'entrevistes hi ha…  
    Recordeu que fins al dia del control teniu temps per respondre alguna de les qüestions que hi ha formulades a les entrades del bloc de color rosa i que ho podeu fer de tres maneres diferents:
    • Per missatge privat enviat al facebook de Catmompou, tot posant a quina professora us adreceu.
    • Per missatge privat que heu d'enviar al mail de la professora, tot posant a quina professora us adreceu (llenguacatalanamompou@gmail.com).
    • Per escrit, donant el full de les respostes el mateix dia que feu el control i just abans de començar-lo. Recordeu que si sou del 2n C, 2n D o 2n E la professora prefereix que empreu fulls de reutilització. 
    Mai heu de respondre al bloc perquè llavors no doneu opció a respondre a cap dels vostres companys. Si ho feu, sereu penalitzats.

    Aquesta feina és voluntària, cada pregunta amb una resposta completa i correcta pot augmentar la nota de l'examen d'un mínim de 0'1 punts a un màxim de 0'5 punts. També pot passar que no serveixi per a res, però mai reduirà la vostra nota.

    Sort a totes i a tots. :)
    Publicado por en No hay comentarios:

    domingo, 5 de octubre de 2014

    Els gèneres periodístics 1, coses bàsiques. (Tema 1, 1a avaluació)

    Tot el que veurem en les entrades d'Els gèneres periodístics es pot trobar de la pàg. 89 a la 92, de la 120 a la 123 de la 152 a la 154 del llibre de 1r i al llibre de 3r. O al bloc.

    Abans de començar a parlar de gèneres periodístics, hauríem de saber què és el periodisme.

    Normalment, quan parlem de periodisme ens referim a l'ofici que té com a finalitat la recerca i producció exhaustiva de notícies que han d'informar la societat sobre què està passant en el seu context. En el seu "ara" i "aquí". 
    Hem de tenir en compte que aquest "aquí" és o pot ser força ampli, i es refereix no només al que passa al nostre poble, sinó, a allò que està passant a la resta de la comunitat, país, continent o món on vivim.

    Podem dir que, des dels inicis del segle passat, el periodisme comença a ser vist com una professió que té un caràcter de servei a la comunitat, ja que ha de mantenir-la informada dels esdeveniments que succeeixen al seu voltant i que inclouen tant informacions, com denúncies, com la detecció i l'explicació dels problemes que la preocupen.

    Tots sabem que periodistes ho són aquells que han estudiat amb èxit els ensenyaments universitaris de les diverses facultats que s'acostumen a anomenar: de Comunicació social, de Ciències de la Informació o de Periodisme, però també sabem que hi ha periodistes que ho són sense haver obtingut mai aquest títol. Per tant, podem dir que és important la formació universitària, però també ho és la tasca que ha de desenvolupar després: ha de ser bon redactor, ha de saber buscar notícies, s'ha de saber moure en la societat, ha de ser un bon observador…

    Actualment les notícies periodístiques ens arriben des de diversos mitjans:
    • Per escrit i en aquest cas parlem de premsa.
    • Per l'oïda, i ens referim a la ràdio.


    • Per la vista i per l'oïda, òbviament la televisió.
    I ens falta un mitjà que cada dia és més poderós pel que fa a la difusió de notícies; podries dir quin és i explicar una mica com el podem utilitzar amb aquesta finalitat?



    El periodisme, com tot el que hem vist fins ara i el que continuarem veient, es pot subdividir a partir de diversos criteris, que ara veurem:
    1. Segons si utilitza més la paraula o la imatge, parlem de:
    Periodisme escrit, o clàssic: Aquí en trobeu un exemple on, a més, es fa una reflexió sobre què és i què hauria de ser el periodisme:
    Sabries dir qui era Orwell i per què apareix citat aquí?
    Sabries dir qui era Lippman i per què surt citat aquí?
    De quins mites parla l'autor d'aquest article i quina opinió en té?
    Com creu que haurien d'actuar els periodistes i per què ho creu?
    Albert Pla i Nualart té una bona o una mala opinió del periodisme que ara es fa? Raona per què has arribat a aquesta conclusió. 


    2.   Segons el mitjà per on el rebem, tenim?

    3. Segons la manera de tractar la notícia tenim:

    La notícia:que té com a finalitat informar sobre fets actuals que poden ser importants per al públic general. Acostumen a transmetre notícies que poden tenir un cert impacte, cosa que fa que es triï, entre tot el que passa, allò que es creu que pot generar més interès.

    El reportatge: que el que vol és aprofundir sobre un tema particular. En aquest cas, el periodista no és només un transmissor d'informació, sinó que és, o ha de ser, un investigador sobre un tema que tant pot ser actual, com passat, com tenir conseqüències futures.

    4. Si el text periodístic pretén donar-nos una opinió, tenim:

    L'entrevista: És un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes. 
    N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat. 
    L'article d'opinió

    La crítica

    L'editorial

    Les cartes del lector


    Durant aquest curs estudiarem la notícia, el reportatge i l'entrevista. Començarem per l'última de les que hem citat.

    Però, sabries definir algun dels altres gèneres d'opinió que hem citar aquí? Si ho sabries i vols, pots fer-ho. Aquest enllaç t'hi pot ajudar: http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/periodi.htm

    5. També subdividim els textos periodístics segons la temàtica que tracten. Si repassem les seccions d'un diari, trobarem les principals temàtiques que acostumen a tractar els textos periodístics:

    Internacional (política, sobretot)
    Nacional (política, sobretot)
    Economia
    Societat (moda, alimentació, consells mèdics, horòscops, necrològiques…) 
    Cultura (entreteniments, llibres, cinema, teatre…)
    Esports
    Opinió (editorial, articles diversos d'opinió sobre temes d'actualitat)



    Per acabar amb aquesta entrada, hem de tenir clara quina és l'estructura d'un text periodístic:


    Ara només ens queda practicar, als enllaços hi trobareu una sèrie de textos periodístics, heu de classificar-los segons totes les divisions que d'ells hem fet d'una manera completa i raonada:
    Publicado por en No hay comentarios:
    Suscribirse a: Entradas (Atom)