Sisena miniredacció. (Tema 2, 2a. avaluació)

Ja estem preparats per fer la sisena miniredacció, la segona de la segona avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: després de llegir la pregunta Què és el que més troba a faltar? que Jacinto Anton fa a la Rosa Novell durant l'entrevista que hem llegit a classe, he pensat que podríem imaginar què és el que més trobatríem a faltar nosaltres. Com que tampoc es tracta d'escriure una llista interminable de coses, la reduïrem a un mínim de tres i un màxim de cinc coses que creiem que ens sabria molt de greu no tornar a veure.  

Aquí teniu les meves:

Si un dia deixés de veure-hi, de debò, trobaria a faltar llegir, que és una de les coses que m'agrada més de fer quan estic sola, o quan vull entretenir-me. És estrany, però aquesta és la primera cosa que em ve al cap també,  però, immediatament me'n // vénen moltíssimes més i, si m'hi poso, faria una llista tan llarga que no acabaria mai: perquè no veure-hi significa no poder compartir mirades còmplices, ni poder anar al cinema de la manera que hi estic acostumada, ni quedar-me impressionada davant d'un nou paisatge, ni veure com es fan homes els meus nebots i alguns dels meus alumnes... no m'agradaria gens perdre la visió, em sembla que em trobaria molt abandonada en un món de color negre. 

Cinquena miniredacció, ens preparem per al concurs de narració (Tema 2, 2a avaluació)

Com cada curs, des de ja en fa força, ens presentarem al concurs de redacció de la Coca-cola, que farà la seva 38a edició. 
Els alumnes que hi poden participar sou vosaltres, els que curseu segon d'ESO, n'hem de seleccionar cinc de la totalitat.
Ha de ser gent a qui li agradi escriure, que ho sàpiga fer ràpid i que tingui imaginació.
No obligarem a ningú que hi vagi, n'heu de tenir ganes, i, a més, heu de provar que teniu aquests recursos. 
Per aquest motiu, avui farem una redacció que haurà de ser un relat curt, o sigui que ha de tenir les característiques següents:

• Ha de tenir un sentit complet: intens, impactant, concentrat... i una estructura que es correspongui amb el plantejament, l'inici i el desenllaç.
• Ha de ser precís, cosa que vol dir que tot el que hi aparegui ha de tenir una utilitat, no hi pot haver res de sobrer.
• Ha de tenir un bon començament, que faci que el possible lector s'hi enganxi.
• Ha de tenir un personatge/protagonista que s'haurà d'enfrontar a una situació límit que posarà a prova els seus recursos i de la qual en sortirà transformat. D'ell sabrem, únicament, la informació necessària per entendre el seu conflicte.
• El resultat ha de ser llegible de manera conherent, s'ha d'entendre.

Si la o les persones que ens semblin més aptes per anar al concurs no hi volen o no hi poden anar, per qualsevol motiu, llavors hi aniran aquelles que han quedat just per sota d'elles.

Per tant, el que fareu el pròxim dia de classe és un exercici que m'haureu de donar al final i que avaluaré.

Seguirem la tònica de les dues últimes edicions, on es demanava que féssiu un relat curt tot incloent-hi sis paraules que se us suggerien.
El relat que fareu ara, que ha de tenir més de 150 paraules i pot ocupar d'una pàgina a una pàgina i mitja, ha d'incloure les paraules:

Les tindreu el primer dia de classe de la setmana que ve que és quan farem el minirelat.

Aquí trobareu tota la informació sobre aquest concurs:  http://concursojovenestalentos.cocacola.es/sobreelconcurso

I aquí els trucs que alguns escriptors utilitzen quan escriuen, per què són escriptors... http://concursojovenestalentos.cocacola.es/materialesytrucos
I per si us interessa el tema, en aquest enllaç podeu trobar la totalitat dels premis que es convoquen en llengua catalana, per a joves.
 http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/premis

El curiós incident d'un gos a mitjanit, 2. (Lectura, 2a. avaluació)

Tot i que sembla un llibre no gaire difícil de llegir, hem de dir que, d'una banda, podeu trobar-hi paraules o frases fetes que no enteneu del tot i que, potser, hauríeu de mirar al diccionari. Aquí us deixo un enllaç on les podeu buscar i trobar-ne una definició correcta: http://www.diccionari.cat.

VOCABULARI:

• Capítol 2: forca, acaronar.
• Capítol 5: degotava, emprenyat, arraulit.
• Capítol 7: convencionals, argent, cloure ferm, estímuls, trencaclosques, spaniel, planador.
• Capítol 11: turmell, llescar, embús, gemec, dempeus.
• Capítol 13: acudit, atordidor.
• Capítol 17: marrec, perdre els estreps, renglera, arran de, esclatar, alentir, enlluernador, abrusador.
• Capítol 19: esbrinar, codi.
• Capítol 23: serra, escuradent, pinça, espiera, encoixinat, rumiar, difamació.
• Capítol 29: evocar, designar.
• Capítol 31: caldre, narius, arrufar, rumiar.
• Capítol 37: cotilla, farinetes, tot plegat.
• Capítol 41: ficar el nas en…, replicar, deixar-ho córrer, deixar en pau.
• Capítol 43: rovellat, àpat.
• Capítol 47: sobtar, graons, espàstic, espasme.
• Capítol 53: linòleum, tallant, mal tràngol.
• Capítol 59: no tenir ni cap ni peus, afers, gronxador, empenta, translúcid, resseguir, cadenat, rasclet, podar, mànec, erroni.
• Capítol 61: vicari, reverend, replicar, arç, taüt, moldre, cendra.
• Capítol 67: esmolat, bardissa, teckel, amnèsia, cau.
• Capítol 71: esguerrat, mongòlic, abominable, precedent.
• Capítol 73: tenir cura de, període, desconcert, groller, ximpleria, préstec, estavellar, escridassar.
• Capítol 79: bròquil, tafanejar, fer un bot, maleït, ridícul.
• Capítol 83: clautrofòbia, enyorar-se, escalfador, esmunyir-se, anèmia.
• Capítol 89: aleshores, malgrat.
• Capítol 97: regalèssia, diantre, taulell, basset alemany, vorera, desguàs, rasposa, ensumar, esmentar, assentir, aturar, excloure.
• Capítol 101: triar, canviar de parer, aptitud, minvar, irat.
• Capítol 103: remenar el femer, cobert, estenedor, grapat, escama, duna, sanefa, condensat, llimac, inconnex, remor.
• Capítol 107: avantpassat, groller, sacríleg, camperol, agosarat, heretar, tret, enrevessat, circumspecte, turment, infame, plànyer, subtil, brusquedat, laxitud, rost, tor, indici, obvi, desenvolupat, aïllar, descentrar, gratar, atrafegat, modelar, encabir, maledicció, ximpleria.
• Capítol 109: esbarjo.
• Capítol 113: prémer, rebobinar, dril, manyós, tanca.
• Capítol 127: sofre, tòxic, erroni, implosionar, abaixar la guàrdia, repenjat, porcellana.
• Capítol 131: mostassa, nefritis aguda, icterícia, hemorràgia,  pol·len, podrir-se, tastar, triar.
• Capítol 137: saber greu, esparadrap, gasa, sagnar, captivitat, hamaca, palaia, perdre els estreps, amoïnar-se, tenir cura de.
• Capítol 139: fada.

Us les he posades als capítols on les trobem perquè, com ja sabeu, les paraules poden tenir més d'un significat i aquest depèn del context, o sigui, d'on les trobem. Podeu buscar-ne tantes com vulgueu, si estan ben definides, feu una frase on quedi clar que les heu enteses i si tot plegat sou capaços d'escriure-ho sense faltes, podeu apujar una dècima per paraula. 

I, de l'altra, també hi ha força referents culturals que ens pertanyen, però que no necessàriament coneixem. 
Un "referent cultural" no és més que alguna situació, objecte, paraula, producte cultural en el seu sentit més ampli... que és comú a les persones que pertanyen a una mateixa societat. 

REFERENTS CULTURALS:

• Capítol 3: missions espacials de l'Apollo.
• Capítol 7: El gos dels Baskerville, Jack Mortimer, Sir Charles Baskerville.
• Capítol 17: Via Làctia, galàxia, anys llum, sistema solar, Big Bang.
• Capítol 19: números cardinals, números primers, números positius, números múltiples de, material militar secret, CIA.
• Capítol 23: navalla suïssa, lliures i penics, demència senil.
• Capítol 29: "la gent diu moltes coses sense parlar" (què és el llenguatge gestual?), "la gent sovint parla fent servir metàfores" (què són les metàfores?), històries apòcrifes.
• Capítol 31: símil, amonestació formal, certificat, fer un informe.
• Capítol 37: "Berghaus", cereals "Ready Break", cereals "Shreddies", cereals Coco-pops de xocolata, beguda "Dr. Pepper".
• Capítol 41: "per l'amor de Déu", el Pescamines, "snooker".
• Capítol 43: el tanc "Airfix Sherman", "fa el manteniment de sistemes de calefacció", església d'estil normand, mirall unidireccional, hospital psiquiàtric, "Marks and Spencer's".
• Capítol 47: Santa Maria, Scooby Doo, Sherlock Holmes, el Dr. Watson, "quod erat demonstrandum", llicenciatures combinades d'alt nivell, digressió, ortografia, gramàtica, notes a peu de pàgina.
• Capítol 53: aliments sans i rics en fibra i baixos  en greixos saturats, muesli, aneurisma, embòlia, "windsurf", Corfú, "Scrabble".
• Capítol 59: croades, dues guerres mundials, la guerra del Golf, cristians, Veneçuela, Caracas, Bogotà, Georgetown, pista falsa.
• Capítol 61: "anar al cel", forats negres, ones electromagnètiques, Déu, molècules, crematori, funeral.
• Capítol 67: Anglaterra jugava contra Romania, commoció cerebral, França, anar a fer càmping, animals domèstics, Randolph Street, "Cervesa. 2.000 anys ajudant els lletjos a cardar", Mare de Déu Senyor, una forca de les que es fan servir per penjar els condemants, Colchester, New Balance, la pesta bubònica, un battenberg, el massapà, secció transversal, quadrats, galetes assortides, sospitós principal.
• Capítol 71: nens o nois amb dificultats en l'aprenentatge, nens amb necessitats especials, sacarina, audiòfon, en defensa pròpia, baxillerat superior, matrícula d'honor, treballador de la plantilla, Swindon.
• Capítol 73: estrès que comporta, persona amb problemes de conducta, batuts de maduixa dietètics, una gerra graduada, crema de cacauet, paper de plata.
• Capítol 79: camisa de llenyataire.
• Capítol 83: atacs de pànic, joc d'ordinador, somni fet realitat.
• Capítol 89: el diagrama de l'univers, El cor de les tenebres de Conrad, Jack l'esbudellador.
• Capítol 97: pastes Jaffe, escola especial, el banc National Westminster, "Ai senyor, senyor." serveis públics.
• Capítol 101: el problema de Monty Hall, revista Parade, Marilyn vos Savant, coeficient intel·lectual, Llibre Guiness dels rècords, Graig F. Whitaker, Colúmbia, Maryland, citació literal, Dr. Robert Sachs, George Mason University, Dr. Scott Smith, Universitat de Florida, Kent Ford, Dickinson State University, Dr. W. Robert Smith, Georgia State University, Dr. E. Ray Bobo, Universitat de Georgetown, Dr. Everett Harman, Institut de Recerca de les Forces Armades, demostració matemàtica.
• Capítol 103: una granota blanca, interrogatorio de tercer grau, Gobi Aloo Sag, l'arca de Noé, fer-se una imatge mental, Dune, Els 7 de Blake, Encontres en la tercera fase, nau extraterrestre.
• Capítol 107: pantans de Devon, manuscrit antic, casa de camp, Stapleton, cobert amb fòsfor perquè brillés en la foscor, Lestrade, Scotland Yard, Grimpen Mire, Sir Arthur Conan Doyle, ésser sobrenatural, Selden, Notting Hill, els taurons blancs, històries de fades, Sydney Paget, "elemental estimat Watson".
• Capítol 109: "quiche", quetxup, fer manualitats.
• Capítol 113: banda sonora, vídeo, DVD, Cornwall, Polperro, cigarrets Consulate, The Masqueraders de Georgette Heyer, atac epilèptic, cigarrets Gauloises, Cape Cod, Provincetown.
• Capítol 127: la sèrie Planeta blau, xemeneies de sofre, volcans submarins, escorça terrestre, ecosistema, cim de l'Everest, llet en pols Fussell's, pregunta retòrica, persona passional, persona equilibrada.
• Capítol 131: la febra groga, Amèrica tropical, Àfrica Occidental, Aëdes aegypti, Stegomyia fasciata, la febre del fenc, restaurant Berni Inn.
• Capítol 137: Dettol, zoo Twycross, la mona aranya negra o Ateles paniscus paniscus, els lleons marins de la Patagònia, la gàbia dels jerbús, càmera lenta.
• Capítol 139: Societat Espiritista, "el cas de les fades de Cottingley", Harold Snelling, la revista "The Strand", Klingons d'Star Trek, l'Exèrcit Imperial de La guerra de les galàxies, Joe Cooper, la revista The Unexplained, El llibre de regal de la princesa Mary d'Arthur Shepperson, la navalla d'Occam, Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem.

Aquí ja, per trobar què són, quin és el seu origen… us adreço a mirar què se'n diu al llibre mateix i a ampliar aquesta informació amb l'acció que es coneix com "gloogejar". Podeu buscar-ne tants com vulgueu, si estan ben explicats, queda clar que ho heu entès i tot plegat sou capaços d'escriure-ho sense faltes, podeu apujar entre una dècima i dues per expressió. 

Ara us toca a vosaltres fer, si voleu. Teniu temps fins el dia 21 de gener.

El curiós incident d'un gos a mitjanit, 1. (Lectura, 2a. avaluació)

Ara que ja portem llegit un tros del llibre, arriba el moment de fer-ne una mica de reflexió. (pàg 151)

Primer ens fixarem en les característiques que té com a novel·la i per fer-ho, recordarem què és una novel·la: segons la definició que podem trobar al llibre de primer, una novel·la és el subgènere de la narrativa en la qual, de manera força extensa i, gairebé sempre en prosa, un narrador o narradora, ens explica, en primera o tercera persona, una acció protagonitzada per uns personatges en un temps i un espai que s'especifica.

Per tant tenim els elements següents:

• Narrador: recordeu quants tipus de narrador hi ha, els podríeu explicar? Podríeu dir quin tipus de narrador trobem a la novel·la i justificar-ho tot citant algun fragment? Creieu que la tria del narrador condiciona l'estil de la narració? Com ho justificaríeu?
  

• Personatges: Com podem classificar els personatges d'una novel·la, segons la seva importància? I segons com apareixen descrits? Fins ara s'han citat els següents noms: la senyora Shears, en Wellington, en Christopher John Francis Boone, la Siobhan, el senyor Jeavons, el senyor Paulson, l'Edward, el policia, la policia (Kate), l'oncle Terry, el sergent, la iaia Burton, el pare (Ed), l'inspector de policia, el Toby, la mare, el Terry, el Francis, la senyora Peters, la Sarah, la senyora Forbes, el reverend Peters, el senyor Thomson, el germà del senyor Thomson, el senyor Wise i la seva mare, la senyora Alexander, el senyor Shears, la senyora Gascoyne, l'Ivor, el Rhodri, la Julie. Els podríeu agrupar segons si són familiars, companys de l'escola, professors, veïns i altres? Podríeu dir quins són els principals i quins els secundaris? Podríeu explicar quins són rodons i quins plans i per què? Quin és el personatge que coneixem més i per quin motiu? En algun moment se'ns diu el nom de la malaltia que pateix el personatge protagonista? Si sabeu quina és, digueu-ne el nom, les característiques que té i si coincideixen amb el que fins ara sabem del Christopher.

• Acció: tot el que s'ha explicat fins ara es podria resumir en poques línies: el Christopher es troba en Wellington, el gos de la senyora Shears, mort i decideix descobrir qui l'ha matat i, alhora, escriure com li va la investigació, perquè la Siobhan li havia aconsellat d'escriure alguna cosa. El seu pare, des del principi, li diu que no ho faci. Però entremig de l'acció apareixen el que podem anomenar digressions (parts de la novel·la que s'allunyen de l'assumpte que aquesta explica). Sobre què van aquestes digressions? Pots fer una enumeració de les que surten i anar-les explicant  totes, o només unes quantes.
  

• Temps: la novel·la comença set minuts després de la mitjanit d'un dia que no es determina i passen uns quinze dies. Com sabem que ha transcorregut aquest temps? Amb tot, ens trobem amb algunes retrospeccions, saps què són les retrospeccions, que alguns anomenen amb l'expressió anglesa flashback? En podries citar tres del llibre? Què ens expliquen de rellevant? Pel que fa a l'època, no tenim cap fragment on es citi l'any, però pel que es diu, a quina època la situaríeu?

• Espai: Sembla que l'acció passa a un poble anglès que s'anomena
  
  Swindon. Investigueu si existeix i digueu on està situat, quants habitants té i quines són les seves característiques principals. Quins llocs de Swindon apareixen concretament? Citeu-ne tres que el Christopher expliqui i digueu com els imagineu.

https://www.youtube.com/watch?v=ZCeoOR-8MOo

http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?Fw9EVw48XS5PXv7bc6LERwOOB14mCYGYVU7qk5EwHOkqazB

Tercera miniredacció (Tema 2, 2a avaluació)

Ja estem preparats per fer la tercera miniredacció, la primera de la segona avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: com som a l'era digital i tots fotografiem i fotografiem i molts som a instagram retocant fotos, i publicant-les, ara n'agafareu una i la descriureu. Tal i com la teniu, seguint un ordre concret, de dalt a baix i de dreta a esquerra, per exemple. Podeu afegir quan la vau fer i per què. Pot ser un paisatge o persones, retocada o sense…

Aquí teniu la meva:

Quan avui tornava cap a casa, de copilot, he anat fent fotos des del cotxe, una ha estat aquesta. Al costat de l'antic edicifici de la borsa de Barcelona, davant d'un semàfor. 
Al fons, les pedres de l'edifici no ens deixen veure el cel, que hauria sortit // ben fosc, al centre de la foto una noia, immòbil, sembla completament concentrada en els seus pensaments. Darrere d'ella tot de gent, que es veu menys clarament i que sembla que està disposada en grupets. Els de la dreta miren tots cap a la dreta, els de l'esquerra, tots cap a l'esquerra. Al mateix nivell que el final de l'abric de la noia, i a la dreta de la foto, el retrovisor del cotxe. És una foto retocada amb Instagram.


Recordeu que teniu com a data límit pel lliurament el dia 22 de desembre, últim dia abans de vacances i que sempre la podeu dur abans.

Els gèneres periodístics, 5. L'entrevista (Tema 3, 2a avaluació)

Com ja vam dir a l'entrada Els gèneres periodístics 1, coses bàsiques, l'entrevista és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes o expertes en alguna qüestió. 

Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos. 

N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, els seus coneixements, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat. 

A les anomenades informatives no té tanta importància la persona, o persones, entrevistada, sinó que ho és el tema que es tracta. Per exemple, volem saber com s'ha construït un edifici emblemàtic de la nostra ciutat, doncs ens adreçarem a l'arquitecte que el va construir o al regidor d'obres públiques que va creure que era necessari… a fi que ens en diguin les característiques,  la utilitat… i no els demanarem sobre la seva vida, ni circumstàncies personals.

A les anomenades psicològiques el que ens interessa més és la persona, o persones, que responen les qüestions. Acostumen a ser importants en alguna activitat concreta i, a part de demanar-los sobre ella, també ho fem sobre algun aspecte de la seva vida personal.

I, com és normal, sempre podem trobar entrevistes mixtes, on el tema és el que és important, però també s'inclou alguna cosa de la vida de l'entrevistat.

Però com es prepara una entrevista, quina estructura ha de tenir, què fa que hi hagi bones entrevistes i entrevistes pèssimes, de la mateixa manera que hi ha bons i mals entrevistadors?

Aquí teniu alguns consells per actuar com a bons entrevistadors:

• És important tenir un coneixement previ de la persona a qui s'ha d'entrevistar. Per tant, l'entrevistador s'ha de documentar, investigar sobre qui és, què ha fet, quines habilitats té… la persona a qui ha d'entrevistar. Es pot dur un guió amb les preguntes que té pensades, però ha d'estar preparat per fer-ne de noves si sorgeixen temes que no havia previst o deixar de fer-ne algunes si veu que ja les hi han respost amb anterioritat. S'ha d'estar molt atent a allò que diu l'entrevistat per poder canviar el que faci falta.
• L'entrevistador ha de, bé prendre notes del que diu l'entrevistat o enregistrar-ho, sense molestar-lo, perquè és amb ell amb qui parla i la conversa ha de ser tan fluïda com sigui possible, ell ha de respirar que l'interès hi és i és de debò.
• S'han d'evitar  preguntas que tinguin como a resposta única un SÍ o un NO, perquè llavors no s'aconsegueix una informació àmplia, sinó una sèrie de constataciones de fets.
• Sempre s'ha de ser respectuós amb el personatge entrevistat.
• En el moment de redactar el material que s'ha recollit, s'ha de ser fidel amb allò que ens ha dit la persona entrevistada, però no cal que s'escrigui tot en el mateix ordre que ha sorgit durant la conversa: s'ha de reorganitzar el material recollit de manera que quedi coherent, lògic, sense repeticions innecessàries i que es trobi la informació més rellevant a l'inici i la menys, al final.  
  

Pel que fa a l'estructura que ha de tenir, ha de ser semblant a la següent:

• Hi ha d'haver un títol que pot ser una frase que faci al·lusió a un tret identificador de l'entrevistat: Aleix Bauló: un noi enamorat. Dylan Álvarez: un noi nascut per rapejar. Eric García: un noi a qui li agrada riure.    O una frase que hagi dit l'entrevistat i sigui important a l'entrevista que s'haurà de posar entre cometes: Denise Muñoz: "M'encanten els animals". Paula Mateos: "Però si jo no estava fent res!". Aida Iglesias: "No suporto el meu company de classe". En qualsevol cas, però, el nom de l'entrevistat ha de ser-hi present. Aquest títol, igual com passava a la notícia, s'ha d'escriure amb un cos de lletra gran (arial 20) i amb negreta.

• També hi trobarem una entradeta o lead, que pot ser una descripció de la situació inicial de l'entrevista: La Inés es presenta a l'entrevista amb moltes ganes de xerrar, em mira i em somriu, mira on ha de seure, seu i fixa els seus ulls en mi, de seguida et pots adonar que és una noia amb caràcter, plena d'energia i nervi. // La Judith arriba a l'hora, puntualíssima, va vestida molt elegant i porta unes ulleres que la fan força interessant, amb veu ferma es presenta i seu, sembla disposada a respondre qualsevol pregunta, quan li dic si vol que comencem, em somriu i em diu que esclar, que som aquí per xerrar. // El Dani arriba una mica tard, es disculpa, diu que ha trobat molt més trànsit del que pensava que hi hauria a aquesta hora per arribar, demana si pot prendre un cafè amb llet, quan li duen, em diu: "què, comencem?".
• O un breu resum d'alguna part de la seva vida que sigui aclaridor del tema que es tractarà durant l'entrevista: I mentre va sentint com li diuen Jose, el José es va posant nerviós i pensa que mai entendrà la mania de la gent a dir els noms sense respectar les seves vocals tòniques. // Quan el Julen va arribar a l'Institut no pensava que coneixeria tanta gent nova amb qui poder xerrar durant totes les hores que s'hi ha d'estar. Ara, quan recorda la incertesa inicial, somriu i ens diu que de fet són aquestes converses interminables el que més li agrada de ser aquí. // El Rafa està convençut que el fet d'haver hagut de repetir curs no és en absolut una desgràcia, perquè a la classe que li ha tocat se sent molt millor que a la que anava el curs passat. 
• O la introducció d'allò que el distingeix de la resta: I és que l'Édgar no és un simple practicant de parkour, sinó que n'és el millor, sense cap mena de dubtes, dels que tenim a l'Institut. // A la Sandra li agrada el cinema i, sempre que pot, hi va per poder veure les històries que s'hi expliquen. // A l'Andrea li agrada tant llegir com opinar dels llibres que coneix, cosa que la converteix en la persona ideal perquè et doni consell sobre quin llibre podem regalar, o comprar-nos. 

• I no podem oblidar l'apartat de preguntes-respostes ja que si no no tindríem entrevista. Aquest apartat es pot disposar en estil indirecte (no es reprodueixen les paraules que l'entrevistat ha dit, sinó que s'expliquen): I el David em va dir que sí que era veritat que hi havia moltes vegades que es quedava a casa, només perquè li feia mandra pujar a l'Institut. // Llavors l'Aaron va reconèixer, sense cap tipus de vergonya, que li agradava abraçar les noies perquè se sentia bé quan ho feia, no perquè pensés que així era més amic d'elles. // I la Sara em va explicar que quan va caure corrent per la classe, s'havia fet mal, però que va fingir que no, perquè no hi ha res més ridícul que queixar-te d'una cosa que provoca que la resta de la gent rigui.
• O en estil directe (les paraules que l'entrevistat ha dit es troben tal qual les ha dites). Aquest estil és el que més s'empra: I la Marina va dir: Sí, sóc molt amiga del Dylan sobretot perquè ell sap escoltar les coses que li explico. // Llavors el Ricardo va respondre: I tant que l'entenc el català, i potser el podria parlar i tot, però em fa tanta mandra, que mira, no ho faig. // Després de pensar-ho uns instants, la Núria va somriure i ens va confessar: doncs sí, la veritat és que no sé estar sense un xiclet a la boca i em fa força ràbia que me'l facin llençar a les escombraries.
• Sigui quina sigui, però, la forma de transcriure les respostes, el que també s'ha d'afegir és com respon l'entrevistat a les preguntes, si triga molt a fer-ho perquè està pensant què dir, si contesta rient o molt seriós, si es nega a respondre alguna qüestió… Aquestes frases s'anirien intercalant entre les preguntes i les respostes: Quan sent la pregunta es sorprèn, sembla que no pensava que li demanaria per aquesta qüestió, em demana que la repeteixi, i, mentre ho faig, percebo com pensa la seva resposta.

• I, per últim, s'ha de trobar el final de l'entrevista que pot ser de tres tipus: l'entrevistat fa una declaració prou contundent perquè la considerem un bon final: Trobo força trist saber que tots aquests nois que ara creuen que són els reis de l'Institut d'aquí deu anys portaran una vida grisa i resignada. Mai has de desitjar que la teva millor època sigui una que passa tan i tan de pressa.
• L'entrevistador escriu un paràgraf on posa allò que troba més destacable del seu contacte amb l'entrevistat o alguna cosa de l'activitat que ha originat l'entrevista: Encara no sabem què serà de gran l'Andrea, però el que sí que sabem és que té ganes de lluitar per aconseguir ser algú. // I és que el Christian ha aconseguit convertir la seva passió pels videojocs en una professió on ell està destinat a ser algú important. // I és que l'Abril no vol ser una princeseta, sinó una persona respectada per allò que sap i per allò que fa.
• O descriu la situació final de l'entrevista: Tot i que sembla que ha passat poc temps, mira el rellotge i s'adona que ja ha de marxar, ens acomiadem amb simpatia i em quedo pensant que acabo de descobrir una persona extraordinària.

En aquest enllaç, trobarem una sèrie de consells per fer una bona entrevista. http://yorokobu.es/entrevistas/


I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/11/01/pagina-60/33998180/pdf.html


http://www.elpais.com/especial/aniversario-sublevacion-militar/entrevista-fernando-rodriguez-miaja.html

http://butaquesisomnis.blogspot.com.es/2014/11/rosa-novell-he-encontrado-una-nueva-luz.html

De quin tipus són?


I ara us toca practicar: haureu de fer els dos tipus d'entrevista, la psicològica amb un dels vostres companys, i seguint el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) i la informativa, cadascun de vosaltres ha de triar un dels treballadors del centre a fi de fer-li una entrevista, averiguar sobre quina cosa ens pot informar i fer-li unes deu preguntes que tinguin com a finalitat aconseguir de saber el màxim de coses possibles sobre aquest tema. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.

El verbs. Algunes preguntes que poden ajudar a estudiar, a millorar la nota del control, a estudiar… (Tema 1, 1a avaluació)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar al llibre de 1r i entre la pàg. 106 i la 114 del llibre de 2n i als dossiers de verbs que us hem anat donant.

L'enllaç que teniu a continuació us porta a la primera entrada del bloc que tracta el tema dels verbs. Allà hi trobareu aquestes preguntes que seria interessant que responguéssiu de manera completa i pensada. http://llenguacatalana2nins.blogspot.com.es/2014/09/els-verbs-1-definicio-i-classificacio.html

• Què és una categoria gramatical?
• Podries dir què és un verb compost i quins verbs compostos hi ha en català?
• I, ja posats, sabries definir una perífrasi verbal?
• Sabries dir quins temps expressen passat, quins present i quins futur?

Però a més, per saber fer bé el control, hauríeu de saber, també, respondre aquestes preguntes que, al costat de les que trobeu al dossier, són les que poden sortir al pròxim control de verbs que farem:

• Definició completa de verb (morfològica, sintàctica i semàntica)
• Com classifiquem morfológicament els verbs?
• Com classifiquem semànticament els verbs?
• Com classifiquem sintàcticament els verbs?
• Què és un lexema i què és un morfema?
• Què ens indiquen els morfemes verbals?
• De què parlem quan ho fem de la persona, del nombre, del mode, de l'aspecte i del temps d'un verb?
• Com es formen les formes compostes dels verbs?
• I les perifràstiques?
• Per què dividim la conjugació verbal en tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu?
• Què és l'aspecte d'un verb? Quants hi ha? Què indiquen? Com distingim si un verb té un aspecte o un altre?
• Què són les formes no personals i per què es diuen així?
• Quines formes no personals hi ha, en què es diferencien i per què les utilitzem?

A més, fixarem, d'una vegada per totes, com hem d'anomenar els verbs, per no confondre'ns, ni confondre'ls:

Verbs de l'indicatiu: 

• Formes simples: present; imperfet o prétérit imperfet; passat simple; futur o futur simple; condicional o condicional simple.
• Formes compostes: perfet o pretèrit imperfet; plusquamperfet o pretèrit plusquamperfet; passat perifràstic; passat anterior o pretèrit anterior; passat anterior perifràstic; futur perfet o compost i condicional perfet o compost.

Verbs del subjuntiu:

• Formes simples: present i imperfet o pretèrit imperfet.
• Formes compostes: perfet o pretèrit imperfet i plusquamperfet o pretèrit plusquamperfet.

Verb de l'imperatiu: imperatiu.