Cinquena miniredacció (Tema 3, 2a Avaluació)

Ja estem preparats per fer la cinquena miniredacció, la tercera de la segona avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: Com que hem d'anar treballant temps verbals, us en proposo un que ens obliga a utilitzar, sobretot, el perfet d'indicatiu. Heu d'explicar com ha estat la classe que hem fet avui, fent veure que l'expliqueu avui. 
Com sempre, teniu temps fins divendres que ve, però la feu quan la feu, heu de posar-vos en la situació que se us demana.
Aquí us deixo la meva:

Avui he tingut 2n D a primera hora. Les primeres hores sempre són les millors perquè ells encara estan adormits, però com que jo també ho estic una mica, doncs tampoc puc dir que siguin ideals. Existeix l'hora i la classe ideal? Podria investigar-ho.
Hi he arribat abans que sonés //el timbre. He entrat a la classe, he segut a la meva cadira i l'he observada en silenci. M'agrada fer això.
Han començat a arribar de mica en mica. Han xerrat entre ells, gairebé tots m'han dit bon dia, alguns s'han quedat a la porta per parlar amb gent d'altres classes, i, després de dir unes quantes vegades: "Tal seu, qual ves al teu lloc" han segut i hem començat. Avui havíem de xerrar del llibre i sabia que el 90% de la classe, o el 99,9% no l'haurien llegit.
Però mira, a mi m'agrada explicar i alguns m'han escoltat amb veritable o fingida atenció.
Quan intentava explicar-los com es podia haver sentit el pare del Christopher per haver arribat a matar en Wellington, he vist com dos dels meus alumnes estaven tranquil·lament amb el mòbil a sobre de la taula i he perdut els nervis. A un ja l'havia avisat que no el tragués, i, com que l'havia avisat a ell i prou, havia deduït que el seu mòbil no es treia, però el de l'altre es podia treure (una mica com el Christopher, que pensa que les prohibicions han de ser exactes i un rètol on diu "No trepitgeu la gespa" hauria de dir: "no trepitgeu la gespa que hi ha al voltant d'aquest rètol). M'hi he acostat i els he demanat el mòbil, un divendres, el pitjor dia per fer-ho, perquè llavors pot passar-los que no el recuperin fins dilluns, i viure dos dies sense mòbil s'ha convertit en una proesa difícilment realitzable. Però en aquell moment estava molt enfadada i a més, m'ha molestat tantíssim que diguessin: "si ens estàvem portant bé" o sigui, portar-se bé a una classe per a ells vol dir tenir el mòbil a sobre de la taula i anar mirant el que sigui que estiguessin mirant… que "el mòbil no és meu, que el meu no l'he tret perquè m'has dit que no el podia treure, però a ell no li has dit res" que "deixa'm que t'expliqui" que els he dit que no els volia sentir de res, que marxessin de classe i que em donessin el mòbil.
Després he segut i amb veu una mica tremolosa els he dit a la resta que veiessin què els passava a la gent que tenia massa paciència: "aguantem, fins que explotem, jo avui he tingut una explosió, no he matat ningú, però ell (el pare del Christopher) va explotar després de tretze anys de contenir-se i mireu, va acabar matant un gos; potser és millor no tenir tanta paciència i així quan ens enfadem no ho fem amb tanta violència."

Si, ja ho sé, m'he passat de paraules, però tenia ganes d'explicar-me bé.

Com serà el control. (Tema 2, 2a avaluació)

Abans de començar a estudiar per un control, hem de saber què hi entrarà. 
Des que vam començar l'avaluació hem explicat què era una notícia, què era una entrevista i hem vist quines irregularitats tenien els anomenats verbs velars.
D'aquestes tres coses n'entraran dues: La notícia i els verbs velars.

• La notícia: abans de dir què entrarà i què no, us deixo els enllaços del bloc on hi trobareu tota la informació necessària: http://llenguacatalana2nins.blogspot.com.es/2014/10/els-generes-periodistics-2-la-noticia.html i http://llenguacatalana2nins.blogspot.com.es/2014/11/els-generes-periodistics-3-com.html.

I ara sí que fixarem què heu de saber de la notícia:

1. Quina és la seva finalitat i com es tria.
2. Quina estructura, o quantes parts ha de tenir.
3. Què són les cinc W i quina és la sisena.
4. Les caractéristiques que ha de tenir una notícia per ser bona.
5. Els temes dels quals pot tractar una notícia. 
6. Quines notícies podem redactar de l'Institut.

En aquest enllaç trobareu una notícia sobre les castellers de Sant Vicenç i el nom que han triat com a grup.
http://www.tornaveu.cat/article/10089/carallots-de-sentiment-castellers-de-sant-vicenc-per-imperatiu   

Podríeu dir si és una notícia completa? (si conté les 4 W)
Si la seva estructura és correcta? (conté totes les parts)
I a quin tema la posaríem i per què?
Per tant, fixeu-vos que d'aquesta part del control hi pot sortir teoria o una notícia de la qual n'hàgiu d'identificar les parts, mirar si acompleix les característiques que hauria de tenir…

• Els verbs velars: primer, l'enllaç: http://llenguacatalana2nins.blogspot.com.es/2015/02/uns-quants-verbs-irregulars-els-verbs.html , dels verbs velars haureu de fer exercicis similars als que hem anat fent al dossier: 

1. Frases on hàgiu de posar el verb que s'hi indica en el temps adequat.
   
2. Un quadre on hàgiu d'omplir els buits amb els verbs i els noms de temps que faltin.
3. La conjugació sencera d'un temps verbal que s'indiqui.

Recordeu que no preguntarem ni el perfet d'indicatiu ni l'imperatiu i que tampoc hi posarem cap verb que no surti a la llista de verbs que entren al control.

Recordeu també que podeu respondre totes aquelles qüestions que trobeu de color rosa, tant d'aquesta entrada com de les que us he deixat l'enllaç aquí i que teniu temps de fer-les fins al dia del pròxim control.

Uns quants verbs irregulars. Els verbs velars. (Tema 2, 2a avaluació)

Ja vam dir que per al primer control de verbs irregulars hi hauríem d'estudiar els anomenats verbs velars.
Es diuen així perquè les irregularitats que presenten tenen a veure amb els sons [k] i [g] que s'anomenen velars, perquè quan s'emeten utilitzem el vel del paladar i la part posterior de la llengua.

Podries dir per què els verbs velars s'anomenen així?

Aquí en farem algunes remarques que ens puguin ajudar a preparar el control.

• Remarques morfològiques: aquests verbs presenten les consonants velars només a alguns temps, que són: 

1. A la primera persona del singular del present d'indicatiu: conec
2. A tot el present de subjuntiu: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin.
3. A tot l'imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.
4. Al perfet simple d'indicatiu i a algunes persones de l'imperatiu, que no demanarem aquest curs.
5. Algunes vegades, no sempre, al participi: conegut.
6. Mai, però mai, al gerundi: coneixent ni a cap altre temps: coneixes, coneixia, coneixeré, coneixeria.

En els verbs velars, quins temps no tenen consonants d'aquest tipus?

• Remarques ortogràfiques: Gràcies a l'estudi d'aquests verbs hem recordat algunes regles d'ortografia que tenen a veure amb ells, en concret:

1. L'imperfet de subjuntiu s'escriu sempre amb dues esses, excepte a la primera i a la tercera persona del singular que, com que s'acaben amb essa, no la poden doblar: poguessis, volguessin, cantéssim, tinguéssiu… però pogués, volgués, cantés...
2. Si en una forma verbal s'ha d'accentuar una "e", es farà amb accent tancat: é (estiméssiu), excepte si aquesta és un participi, que llavors s'accentua oberta: è (ofès).
3. Si un verb és una paraula plana acabada en diftong, s'ha d'accentuar: volíeu.

Com s'accentuen les "e" dels verbs?

• Verbs que poden sortir: Els que vam marcar a la llista, i els que han sortit als exercicis. Podries fer la llista de verbs que poden sortir al control? Si pots, fes-la. Quants verbs en total et surten?

• Enllaços on trobareu exercicis per repassar: http://blocs.cpnl.cat/martaserra/files/2012/03/Verbs-velars-1.pdf, https://sites.google.com/site/catalapacfgs/31-formes-velars-d-alguns-verbs, https://docs.google.com/file/d/0B1IBdikko6n3YTcwMDVjZWItNzFiNC00MDYxLWI3MzQtYjM2OWRlMDliNTk0/edit?ddrp=1&hl=es . 

Sisena miniredacció. (Tema 2, 2a. avaluació)

Ja estem preparats per fer la sisena miniredacció, la segona de la segona avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema: després de llegir la pregunta Què és el que més troba a faltar? que Jacinto Anton fa a la Rosa Novell durant l'entrevista que hem llegit a classe, he pensat que podríem imaginar què és el que més trobatríem a faltar nosaltres. Com que tampoc es tracta d'escriure una llista interminable de coses, la reduïrem a un mínim de tres i un màxim de cinc coses que creiem que ens sabria molt de greu no tornar a veure.  

Aquí teniu les meves:

Si un dia deixés de veure-hi, de debò, trobaria a faltar llegir, que és una de les coses que m'agrada més de fer quan estic sola, o quan vull entretenir-me. És estrany, però aquesta és la primera cosa que em ve al cap també,  però, immediatament me'n // vénen moltíssimes més i, si m'hi poso, faria una llista tan llarga que no acabaria mai: perquè no veure-hi significa no poder compartir mirades còmplices, ni poder anar al cinema de la manera que hi estic acostumada, ni quedar-me impressionada davant d'un nou paisatge, ni veure com es fan homes els meus nebots i alguns dels meus alumnes... no m'agradaria gens perdre la visió, em sembla que em trobaria molt abandonada en un món de color negre. 

Cinquena miniredacció, ens preparem per al concurs de narració (Tema 2, 2a avaluació)

Com cada curs, des de ja en fa força, ens presentarem al concurs de redacció de la Coca-cola, que farà la seva 38a edició. 
Els alumnes que hi poden participar sou vosaltres, els que curseu segon d'ESO, n'hem de seleccionar cinc de la totalitat.
Ha de ser gent a qui li agradi escriure, que ho sàpiga fer ràpid i que tingui imaginació.
No obligarem a ningú que hi vagi, n'heu de tenir ganes, i, a més, heu de provar que teniu aquests recursos. 
Per aquest motiu, avui farem una redacció que haurà de ser un relat curt, o sigui que ha de tenir les característiques següents:

• Ha de tenir un sentit complet: intens, impactant, concentrat... i una estructura que es correspongui amb el plantejament, l'inici i el desenllaç.
• Ha de ser precís, cosa que vol dir que tot el que hi aparegui ha de tenir una utilitat, no hi pot haver res de sobrer.
• Ha de tenir un bon començament, que faci que el possible lector s'hi enganxi.
• Ha de tenir un personatge/protagonista que s'haurà d'enfrontar a una situació límit que posarà a prova els seus recursos i de la qual en sortirà transformat. D'ell sabrem, únicament, la informació necessària per entendre el seu conflicte.
• El resultat ha de ser llegible de manera conherent, s'ha d'entendre.

Si la o les persones que ens semblin més aptes per anar al concurs no hi volen o no hi poden anar, per qualsevol motiu, llavors hi aniran aquelles que han quedat just per sota d'elles.

Per tant, el que fareu el pròxim dia de classe és un exercici que m'haureu de donar al final i que avaluaré.

Seguirem la tònica de les dues últimes edicions, on es demanava que féssiu un relat curt tot incloent-hi sis paraules que se us suggerien.
El relat que fareu ara, que ha de tenir més de 150 paraules i pot ocupar d'una pàgina a una pàgina i mitja, ha d'incloure les paraules:

Les tindreu el primer dia de classe de la setmana que ve que és quan farem el minirelat.

Aquí trobareu tota la informació sobre aquest concurs:  http://concursojovenestalentos.cocacola.es/sobreelconcurso

I aquí els trucs que alguns escriptors utilitzen quan escriuen, per què són escriptors... http://concursojovenestalentos.cocacola.es/materialesytrucos
I per si us interessa el tema, en aquest enllaç podeu trobar la totalitat dels premis que es convoquen en llengua catalana, per a joves.
 http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura/premis

El curiós incident d'un gos a mitjanit, 2. (Lectura, 2a. avaluació)

Tot i que sembla un llibre no gaire difícil de llegir, hem de dir que, d'una banda, podeu trobar-hi paraules o frases fetes que no enteneu del tot i que, potser, hauríeu de mirar al diccionari. Aquí us deixo un enllaç on les podeu buscar i trobar-ne una definició correcta: http://www.diccionari.cat.

VOCABULARI:

• Capítol 2: forca, acaronar.
• Capítol 5: degotava, emprenyat, arraulit.
• Capítol 7: convencionals, argent, cloure ferm, estímuls, trencaclosques, spaniel, planador.
• Capítol 11: turmell, llescar, embús, gemec, dempeus.
• Capítol 13: acudit, atordidor.
• Capítol 17: marrec, perdre els estreps, renglera, arran de, esclatar, alentir, enlluernador, abrusador.
• Capítol 19: esbrinar, codi.
• Capítol 23: serra, escuradent, pinça, espiera, encoixinat, rumiar, difamació.
• Capítol 29: evocar, designar.
• Capítol 31: caldre, narius, arrufar, rumiar.
• Capítol 37: cotilla, farinetes, tot plegat.
• Capítol 41: ficar el nas en…, replicar, deixar-ho córrer, deixar en pau.
• Capítol 43: rovellat, àpat.
• Capítol 47: sobtar, graons, espàstic, espasme.
• Capítol 53: linòleum, tallant, mal tràngol.
• Capítol 59: no tenir ni cap ni peus, afers, gronxador, empenta, translúcid, resseguir, cadenat, rasclet, podar, mànec, erroni.
• Capítol 61: vicari, reverend, replicar, arç, taüt, moldre, cendra.
• Capítol 67: esmolat, bardissa, teckel, amnèsia, cau.
• Capítol 71: esguerrat, mongòlic, abominable, precedent.
• Capítol 73: tenir cura de, període, desconcert, groller, ximpleria, préstec, estavellar, escridassar.
• Capítol 79: bròquil, tafanejar, fer un bot, maleït, ridícul.
• Capítol 83: clautrofòbia, enyorar-se, escalfador, esmunyir-se, anèmia.
• Capítol 89: aleshores, malgrat.
• Capítol 97: regalèssia, diantre, taulell, basset alemany, vorera, desguàs, rasposa, ensumar, esmentar, assentir, aturar, excloure.
• Capítol 101: triar, canviar de parer, aptitud, minvar, irat.
• Capítol 103: remenar el femer, cobert, estenedor, grapat, escama, duna, sanefa, condensat, llimac, inconnex, remor.
• Capítol 107: avantpassat, groller, sacríleg, camperol, agosarat, heretar, tret, enrevessat, circumspecte, turment, infame, plànyer, subtil, brusquedat, laxitud, rost, tor, indici, obvi, desenvolupat, aïllar, descentrar, gratar, atrafegat, modelar, encabir, maledicció, ximpleria.
• Capítol 109: esbarjo.
• Capítol 113: prémer, rebobinar, dril, manyós, tanca.
• Capítol 127: sofre, tòxic, erroni, implosionar, abaixar la guàrdia, repenjat, porcellana.
• Capítol 131: mostassa, nefritis aguda, icterícia, hemorràgia,  pol·len, podrir-se, tastar, triar.
• Capítol 137: saber greu, esparadrap, gasa, sagnar, captivitat, hamaca, palaia, perdre els estreps, amoïnar-se, tenir cura de.
• Capítol 139: fada.

Us les he posades als capítols on les trobem perquè, com ja sabeu, les paraules poden tenir més d'un significat i aquest depèn del context, o sigui, d'on les trobem. Podeu buscar-ne tantes com vulgueu, si estan ben definides, feu una frase on quedi clar que les heu enteses i si tot plegat sou capaços d'escriure-ho sense faltes, podeu apujar una dècima per paraula. 

I, de l'altra, també hi ha força referents culturals que ens pertanyen, però que no necessàriament coneixem. 
Un "referent cultural" no és més que alguna situació, objecte, paraula, producte cultural en el seu sentit més ampli... que és comú a les persones que pertanyen a una mateixa societat. 

REFERENTS CULTURALS:

• Capítol 3: missions espacials de l'Apollo.
• Capítol 7: El gos dels Baskerville, Jack Mortimer, Sir Charles Baskerville.
• Capítol 17: Via Làctia, galàxia, anys llum, sistema solar, Big Bang.
• Capítol 19: números cardinals, números primers, números positius, números múltiples de, material militar secret, CIA.
• Capítol 23: navalla suïssa, lliures i penics, demència senil.
• Capítol 29: "la gent diu moltes coses sense parlar" (què és el llenguatge gestual?), "la gent sovint parla fent servir metàfores" (què són les metàfores?), històries apòcrifes.
• Capítol 31: símil, amonestació formal, certificat, fer un informe.
• Capítol 37: "Berghaus", cereals "Ready Break", cereals "Shreddies", cereals Coco-pops de xocolata, beguda "Dr. Pepper".
• Capítol 41: "per l'amor de Déu", el Pescamines, "snooker".
• Capítol 43: el tanc "Airfix Sherman", "fa el manteniment de sistemes de calefacció", església d'estil normand, mirall unidireccional, hospital psiquiàtric, "Marks and Spencer's".
• Capítol 47: Santa Maria, Scooby Doo, Sherlock Holmes, el Dr. Watson, "quod erat demonstrandum", llicenciatures combinades d'alt nivell, digressió, ortografia, gramàtica, notes a peu de pàgina.
• Capítol 53: aliments sans i rics en fibra i baixos  en greixos saturats, muesli, aneurisma, embòlia, "windsurf", Corfú, "Scrabble".
• Capítol 59: croades, dues guerres mundials, la guerra del Golf, cristians, Veneçuela, Caracas, Bogotà, Georgetown, pista falsa.
• Capítol 61: "anar al cel", forats negres, ones electromagnètiques, Déu, molècules, crematori, funeral.
• Capítol 67: Anglaterra jugava contra Romania, commoció cerebral, França, anar a fer càmping, animals domèstics, Randolph Street, "Cervesa. 2.000 anys ajudant els lletjos a cardar", Mare de Déu Senyor, una forca de les que es fan servir per penjar els condemants, Colchester, New Balance, la pesta bubònica, un battenberg, el massapà, secció transversal, quadrats, galetes assortides, sospitós principal.
• Capítol 71: nens o nois amb dificultats en l'aprenentatge, nens amb necessitats especials, sacarina, audiòfon, en defensa pròpia, baxillerat superior, matrícula d'honor, treballador de la plantilla, Swindon.
• Capítol 73: estrès que comporta, persona amb problemes de conducta, batuts de maduixa dietètics, una gerra graduada, crema de cacauet, paper de plata.
• Capítol 79: camisa de llenyataire.
• Capítol 83: atacs de pànic, joc d'ordinador, somni fet realitat.
• Capítol 89: el diagrama de l'univers, El cor de les tenebres de Conrad, Jack l'esbudellador.
• Capítol 97: pastes Jaffe, escola especial, el banc National Westminster, "Ai senyor, senyor." serveis públics.
• Capítol 101: el problema de Monty Hall, revista Parade, Marilyn vos Savant, coeficient intel·lectual, Llibre Guiness dels rècords, Graig F. Whitaker, Colúmbia, Maryland, citació literal, Dr. Robert Sachs, George Mason University, Dr. Scott Smith, Universitat de Florida, Kent Ford, Dickinson State University, Dr. W. Robert Smith, Georgia State University, Dr. E. Ray Bobo, Universitat de Georgetown, Dr. Everett Harman, Institut de Recerca de les Forces Armades, demostració matemàtica.
• Capítol 103: una granota blanca, interrogatorio de tercer grau, Gobi Aloo Sag, l'arca de Noé, fer-se una imatge mental, Dune, Els 7 de Blake, Encontres en la tercera fase, nau extraterrestre.
• Capítol 107: pantans de Devon, manuscrit antic, casa de camp, Stapleton, cobert amb fòsfor perquè brillés en la foscor, Lestrade, Scotland Yard, Grimpen Mire, Sir Arthur Conan Doyle, ésser sobrenatural, Selden, Notting Hill, els taurons blancs, històries de fades, Sydney Paget, "elemental estimat Watson".
• Capítol 109: "quiche", quetxup, fer manualitats.
• Capítol 113: banda sonora, vídeo, DVD, Cornwall, Polperro, cigarrets Consulate, The Masqueraders de Georgette Heyer, atac epilèptic, cigarrets Gauloises, Cape Cod, Provincetown.
• Capítol 127: la sèrie Planeta blau, xemeneies de sofre, volcans submarins, escorça terrestre, ecosistema, cim de l'Everest, llet en pols Fussell's, pregunta retòrica, persona passional, persona equilibrada.
• Capítol 131: la febra groga, Amèrica tropical, Àfrica Occidental, Aëdes aegypti, Stegomyia fasciata, la febre del fenc, restaurant Berni Inn.
• Capítol 137: Dettol, zoo Twycross, la mona aranya negra o Ateles paniscus paniscus, els lleons marins de la Patagònia, la gàbia dels jerbús, càmera lenta.
• Capítol 139: Societat Espiritista, "el cas de les fades de Cottingley", Harold Snelling, la revista "The Strand", Klingons d'Star Trek, l'Exèrcit Imperial de La guerra de les galàxies, Joe Cooper, la revista The Unexplained, El llibre de regal de la princesa Mary d'Arthur Shepperson, la navalla d'Occam, Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem.

Aquí ja, per trobar què són, quin és el seu origen… us adreço a mirar què se'n diu al llibre mateix i a ampliar aquesta informació amb l'acció que es coneix com "gloogejar". Podeu buscar-ne tants com vulgueu, si estan ben explicats, queda clar que ho heu entès i tot plegat sou capaços d'escriure-ho sense faltes, podeu apujar entre una dècima i dues per expressió. 

Ara us toca a vosaltres fer, si voleu. Teniu temps fins el dia 21 de gener.

El curiós incident d'un gos a mitjanit, 1. (Lectura, 2a. avaluació)

Ara que ja portem llegit un tros del llibre, arriba el moment de fer-ne una mica de reflexió. (pàg 151)

Primer ens fixarem en les característiques que té com a novel·la i per fer-ho, recordarem què és una novel·la: segons la definició que podem trobar al llibre de primer, una novel·la és el subgènere de la narrativa en la qual, de manera força extensa i, gairebé sempre en prosa, un narrador o narradora, ens explica, en primera o tercera persona, una acció protagonitzada per uns personatges en un temps i un espai que s'especifica.

Per tant tenim els elements següents:

• Narrador: recordeu quants tipus de narrador hi ha, els podríeu explicar? Podríeu dir quin tipus de narrador trobem a la novel·la i justificar-ho tot citant algun fragment? Creieu que la tria del narrador condiciona l'estil de la narració? Com ho justificaríeu?
  

• Personatges: Com podem classificar els personatges d'una novel·la, segons la seva importància? I segons com apareixen descrits? Fins ara s'han citat els següents noms: la senyora Shears, en Wellington, en Christopher John Francis Boone, la Siobhan, el senyor Jeavons, el senyor Paulson, l'Edward, el policia, la policia (Kate), l'oncle Terry, el sergent, la iaia Burton, el pare (Ed), l'inspector de policia, el Toby, la mare, el Terry, el Francis, la senyora Peters, la Sarah, la senyora Forbes, el reverend Peters, el senyor Thomson, el germà del senyor Thomson, el senyor Wise i la seva mare, la senyora Alexander, el senyor Shears, la senyora Gascoyne, l'Ivor, el Rhodri, la Julie. Els podríeu agrupar segons si són familiars, companys de l'escola, professors, veïns i altres? Podríeu dir quins són els principals i quins els secundaris? Podríeu explicar quins són rodons i quins plans i per què? Quin és el personatge que coneixem més i per quin motiu? En algun moment se'ns diu el nom de la malaltia que pateix el personatge protagonista? Si sabeu quina és, digueu-ne el nom, les característiques que té i si coincideixen amb el que fins ara sabem del Christopher.

• Acció: tot el que s'ha explicat fins ara es podria resumir en poques línies: el Christopher es troba en Wellington, el gos de la senyora Shears, mort i decideix descobrir qui l'ha matat i, alhora, escriure com li va la investigació, perquè la Siobhan li havia aconsellat d'escriure alguna cosa. El seu pare, des del principi, li diu que no ho faci. Però entremig de l'acció apareixen el que podem anomenar digressions (parts de la novel·la que s'allunyen de l'assumpte que aquesta explica). Sobre què van aquestes digressions? Pots fer una enumeració de les que surten i anar-les explicant  totes, o només unes quantes.
  

• Temps: la novel·la comença set minuts després de la mitjanit d'un dia que no es determina i passen uns quinze dies. Com sabem que ha transcorregut aquest temps? Amb tot, ens trobem amb algunes retrospeccions, saps què són les retrospeccions, que alguns anomenen amb l'expressió anglesa flashback? En podries citar tres del llibre? Què ens expliquen de rellevant? Pel que fa a l'època, no tenim cap fragment on es citi l'any, però pel que es diu, a quina època la situaríeu?

• Espai: Sembla que l'acció passa a un poble anglès que s'anomena
  
  Swindon. Investigueu si existeix i digueu on està situat, quants habitants té i quines són les seves característiques principals. Quins llocs de Swindon apareixen concretament? Citeu-ne tres que el Christopher expliqui i digueu com els imagineu.

https://www.youtube.com/watch?v=ZCeoOR-8MOo

http://www.l-h.cat/utils/obreFitxer.aspx?Fw9EVw48XS5PXv7bc6LERwOOB14mCYGYVU7qk5EwHOkqazB