Com ja vam dir a l'entrada Els gèneres periodístics 1, coses bàsiques, l'entrevista és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes o expertes en alguna qüestió.
Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos.
Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos.
N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, els seus coneixements, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat.
En aquest enllaç, trobarem una sèrie de consells per fer una bona entrevista.
http://yorokobu.es/entrevistas/
I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/11/01/pagina-60/33998180/pdf.html
http://www.elpais.com/especial/aniversario-sublevacion-militar/entrevista-fernando-rodriguez-miaja.html
http://butaquesisomnis.blogspot.com.es/2014/11/rosa-novell-he-encontrado-una-nueva-luz.html
De quin tipus són?
I ara us toca practicar: haureu de fer els dos tipus d'entrevista, la psicològica amb un dels vostres companys, i seguint el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) i la informativa, cadascun de vosaltres ha de triar un dels treballadors del centre a fi de fer-li una entrevista, averiguar sobre quina cosa ens pot informar i fer-li unes deu preguntes que tinguin com a finalitat aconseguir de saber el màxim de coses possibles sobre aquest tema. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.
A les anomenades informatives no té tanta importància la persona, o persones, entrevistada, sinó que ho és el tema que es tracta. Per exemple, volem saber com s'ha construït un edifici emblemàtic de la nostra ciutat, doncs ens adreçarem a l'arquitecte que el va construir o al regidor d'obres públiques que va creure que era necessari… a fi que ens en diguin les característiques, la utilitat… i no els demanarem sobre la seva vida, ni circumstàncies personals.
A les anomenades psicològiques el que ens interessa més és la persona, o persones, que responen les qüestions. Acostumen a ser importants en alguna activitat concreta i, a part de demanar-los sobre ella, també ho fem sobre algun aspecte de la seva vida personal.
I, com és normal, sempre podem trobar entrevistes mixtes, on el tema és el que és important, però també s'inclou alguna cosa de la vida de l'entrevistat.
Però com es prepara una entrevista, quina estructura ha de tenir, què fa que hi hagi bones entrevistes i entrevistes pèssimes, de la mateixa manera que hi ha bons i mals entrevistadors?
Aquí teniu alguns consells per actuar com a bons entrevistadors:
- És important tenir un coneixement previ de la persona a qui s'ha d'entrevistar. Per tant, l'entrevistador s'ha de documentar, investigar sobre qui és, què ha fet, quines habilitats té… la persona a qui ha d'entrevistar. Es pot dur un guió amb les preguntes que té pensades, però ha d'estar preparat per fer-ne de noves si sorgeixen temes que no havia previst o deixar de fer-ne algunes si veu que ja les hi han respost amb anterioritat. S'ha d'estar molt atent a allò que diu l'entrevistat per poder canviar el que faci falta.
- L'entrevistador ha de, bé prendre notes del que diu l'entrevistat o enregistrar-ho, sense molestar-lo, perquè és amb ell amb qui parla i la conversa ha de ser tan fluïda com sigui possible, ell ha de respirar que l'interès hi és i és de debò.
- S'han d'evitar preguntas que tinguin como a resposta única un SÍ o un NO, perquè llavors no s'aconsegueix una informació àmplia, sinó una sèrie de constataciones de fets.
- Sempre s'ha de ser respectuós amb el personatge entrevistat.
- En el moment de redactar el material que s'ha recollit, s'ha de ser fidel amb allò que ens ha dit la persona entrevistada, però no cal que s'escrigui tot en el mateix ordre que ha sorgit durant la conversa: s'ha de reorganitzar el material recollit de manera que quedi coherent, lògic, sense repeticions innecessàries i que es trobi la informació més rellevant a l'inici i la menys, al final.
- Hi ha d'haver un títol que pot ser una frase que faci al·lusió a un tret identificador de l'entrevistat: Aleix Bauló: un noi enamorat. Dylan Álvarez: un noi nascut per rapejar. Eric García: un noi a qui li agrada riure. O una frase que hagi dit l'entrevistat i sigui important a l'entrevista que s'haurà de posar entre cometes: Denise Muñoz: "M'encanten els animals". Paula Mateos: "Però si jo no estava fent res!". Aida Iglesias: "No suporto el meu company de classe". En qualsevol cas, però, el nom de l'entrevistat ha de ser-hi present. Aquest títol, igual com passava a la notícia, s'ha d'escriure amb un cos de lletra gran (arial 20) i amb negreta.
- També hi trobarem una entradeta o lead, que pot ser una descripció de la situació inicial de l'entrevista: La Inés es presenta a l'entrevista amb moltes ganes de xerrar, em mira i em somriu, mira on ha de seure, seu i fixa els seus ulls en mi, de seguida et pots adonar que és una noia amb caràcter, plena d'energia i nervi. // La Judith arriba a l'hora, puntualíssima, va vestida molt elegant i porta unes ulleres que la fan força interessant, amb veu ferma es presenta i seu, sembla disposada a respondre qualsevol pregunta, quan li dic si vol que comencem, em somriu i em diu que esclar, que som aquí per xerrar. // El Dani arriba una mica tard, es disculpa, diu que ha trobat molt més trànsit del que pensava que hi hauria a aquesta hora per arribar, demana si pot prendre un cafè amb llet, quan li duen, em diu: "què, comencem?".
- O un breu resum d'alguna part de la seva vida que sigui aclaridor del tema que es tractarà durant l'entrevista: I mentre va sentint com li diuen Jose, el José es va posant nerviós i pensa que mai entendrà la mania de la gent a dir els noms sense respectar les seves vocals tòniques. // Quan el Julen va arribar a l'Institut no pensava que coneixeria tanta gent nova amb qui poder xerrar durant totes les hores que s'hi ha d'estar. Ara, quan recorda la incertesa inicial, somriu i ens diu que de fet són aquestes converses interminables el que més li agrada de ser aquí. // El Rafa està convençut que el fet d'haver hagut de repetir curs no és en absolut una desgràcia, perquè a la classe que li ha tocat se sent molt millor que a la que anava el curs passat.
- O la introducció d'allò que el distingeix de la resta: I és que l'Édgar no és un simple practicant de parkour, sinó que n'és el millor, sense cap mena de dubtes, dels que tenim a l'Institut. // A la Sandra li agrada el cinema i, sempre que pot, hi va per poder veure les històries que s'hi expliquen. // A l'Andrea li agrada tant llegir com opinar dels llibres que coneix, cosa que la converteix en la persona ideal perquè et doni consell sobre quin llibre podem regalar, o comprar-nos.
- I no podem oblidar l'apartat de preguntes-respostes ja que si no no tindríem entrevista. Aquest apartat es pot disposar en estil indirecte (no es reprodueixen les paraules que l'entrevistat ha dit, sinó que s'expliquen): I el David em va dir que sí que era veritat que hi havia moltes vegades que es quedava a casa, només perquè li feia mandra pujar a l'Institut. // Llavors l'Aaron va reconèixer, sense cap tipus de vergonya, que li agradava abraçar les noies perquè se sentia bé quan ho feia, no perquè pensés que així era més amic d'elles. // I la Sara em va explicar que quan va caure corrent per la classe, s'havia fet mal, però que va fingir que no, perquè no hi ha res més ridícul que queixar-te d'una cosa que provoca que la resta de la gent rigui.
- O en estil directe (les paraules que l'entrevistat ha dit es troben tal qual les ha dites). Aquest estil és el que més s'empra: I la Marina va dir: Sí, sóc molt amiga del Dylan sobretot perquè ell sap escoltar les coses que li explico. // Llavors el Ricardo va respondre: I tant que l'entenc el català, i potser el podria parlar i tot, però em fa tanta mandra, que mira, no ho faig. // Després de pensar-ho uns instants, la Núria va somriure i ens va confessar: doncs sí, la veritat és que no sé estar sense un xiclet a la boca i em fa força ràbia que me'l facin llençar a les escombraries.
- Sigui quina sigui, però, la forma de transcriure les respostes, el que també s'ha d'afegir és com respon l'entrevistat a les preguntes, si triga molt a fer-ho perquè està pensant què dir, si contesta rient o molt seriós, si es nega a respondre alguna qüestió… Aquestes frases s'anirien intercalant entre les preguntes i les respostes: Quan sent la pregunta es sorprèn, sembla que no pensava que li demanaria per aquesta qüestió, em demana que la repeteixi, i, mentre ho faig, percebo com pensa la seva resposta.
- I, per últim, s'ha de trobar el final de l'entrevista que pot ser de tres tipus: l'entrevistat fa una declaració prou contundent perquè la considerem un bon final: Trobo força trist saber que tots aquests nois que ara creuen que són els reis de l'Institut d'aquí deu anys portaran una vida grisa i resignada. Mai has de desitjar que la teva millor època sigui una que passa tan i tan de pressa.
- L'entrevistador escriu un paràgraf on posa allò que troba més destacable del seu contacte amb l'entrevistat o alguna cosa de l'activitat que ha originat l'entrevista: Encara no sabem què serà de gran l'Andrea, però el que sí que sabem és que té ganes de lluitar per aconseguir ser algú. // I és que el Christian ha aconseguit convertir la seva passió pels videojocs en una professió on ell està destinat a ser algú important. // I és que l'Abril no vol ser una princeseta, sinó una persona respectada per allò que sap i per allò que fa.
- O descriu la situació final de l'entrevista: Tot i que sembla que ha passat poc temps, mira el rellotge i s'adona que ja ha de marxar, ens acomiadem amb simpatia i em quedo pensant que acabo de descobrir una persona extraordinària.
I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/11/01/pagina-60/33998180/pdf.html
http://www.elpais.com/especial/aniversario-sublevacion-militar/entrevista-fernando-rodriguez-miaja.html
http://butaquesisomnis.blogspot.com.es/2014/11/rosa-novell-he-encontrado-una-nueva-luz.html
De quin tipus són?
I ara us toca practicar: haureu de fer els dos tipus d'entrevista, la psicològica amb un dels vostres companys, i seguint el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) i la informativa, cadascun de vosaltres ha de triar un dels treballadors del centre a fi de fer-li una entrevista, averiguar sobre quina cosa ens pot informar i fer-li unes deu preguntes que tinguin com a finalitat aconseguir de saber el màxim de coses possibles sobre aquest tema. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.