Els gèneres periodístics, 5. L'entrevista (Tema 3, 2a avaluació)

Com ja vam dir a l'entrada Els gèneres periodístics 1, coses bàsiques, l'entrevista és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes o expertes en alguna qüestió. 

Per anar a fer una entrevista hem de dur alguna cosa per enregistrar-la, o per transcriure-la i alguna cosa per fer fotos. 

N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, els seus coneixements, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat. 

A les anomenades informatives no té tanta importància la persona, o persones, entrevistada, sinó que ho és el tema que es tracta. Per exemple, volem saber com s'ha construït un edifici emblemàtic de la nostra ciutat, doncs ens adreçarem a l'arquitecte que el va construir o al regidor d'obres públiques que va creure que era necessari… a fi que ens en diguin les característiques,  la utilitat… i no els demanarem sobre la seva vida, ni circumstàncies personals.

A les anomenades psicològiques el que ens interessa més és la persona, o persones, que responen les qüestions. Acostumen a ser importants en alguna activitat concreta i, a part de demanar-los sobre ella, també ho fem sobre algun aspecte de la seva vida personal.

I, com és normal, sempre podem trobar entrevistes mixtes, on el tema és el que és important, però també s'inclou alguna cosa de la vida de l'entrevistat.

Però com es prepara una entrevista, quina estructura ha de tenir, què fa que hi hagi bones entrevistes i entrevistes pèssimes, de la mateixa manera que hi ha bons i mals entrevistadors?

Aquí teniu alguns consells per actuar com a bons entrevistadors:

• És important tenir un coneixement previ de la persona a qui s'ha d'entrevistar. Per tant, l'entrevistador s'ha de documentar, investigar sobre qui és, què ha fet, quines habilitats té… la persona a qui ha d'entrevistar. Es pot dur un guió amb les preguntes que té pensades, però ha d'estar preparat per fer-ne de noves si sorgeixen temes que no havia previst o deixar de fer-ne algunes si veu que ja les hi han respost amb anterioritat. S'ha d'estar molt atent a allò que diu l'entrevistat per poder canviar el que faci falta.
• L'entrevistador ha de, bé prendre notes del que diu l'entrevistat o enregistrar-ho, sense molestar-lo, perquè és amb ell amb qui parla i la conversa ha de ser tan fluïda com sigui possible, ell ha de respirar que l'interès hi és i és de debò.
• S'han d'evitar  preguntas que tinguin como a resposta única un SÍ o un NO, perquè llavors no s'aconsegueix una informació àmplia, sinó una sèrie de constataciones de fets.
• Sempre s'ha de ser respectuós amb el personatge entrevistat.
• En el moment de redactar el material que s'ha recollit, s'ha de ser fidel amb allò que ens ha dit la persona entrevistada, però no cal que s'escrigui tot en el mateix ordre que ha sorgit durant la conversa: s'ha de reorganitzar el material recollit de manera que quedi coherent, lògic, sense repeticions innecessàries i que es trobi la informació més rellevant a l'inici i la menys, al final.  
  

Pel que fa a l'estructura que ha de tenir, ha de ser semblant a la següent:

• Hi ha d'haver un títol que pot ser una frase que faci al·lusió a un tret identificador de l'entrevistat: Aleix Bauló: un noi enamorat. Dylan Álvarez: un noi nascut per rapejar. Eric García: un noi a qui li agrada riure.    O una frase que hagi dit l'entrevistat i sigui important a l'entrevista que s'haurà de posar entre cometes: Denise Muñoz: "M'encanten els animals". Paula Mateos: "Però si jo no estava fent res!". Aida Iglesias: "No suporto el meu company de classe". En qualsevol cas, però, el nom de l'entrevistat ha de ser-hi present. Aquest títol, igual com passava a la notícia, s'ha d'escriure amb un cos de lletra gran (arial 20) i amb negreta.

• També hi trobarem una entradeta o lead, que pot ser una descripció de la situació inicial de l'entrevista: La Inés es presenta a l'entrevista amb moltes ganes de xerrar, em mira i em somriu, mira on ha de seure, seu i fixa els seus ulls en mi, de seguida et pots adonar que és una noia amb caràcter, plena d'energia i nervi. // La Judith arriba a l'hora, puntualíssima, va vestida molt elegant i porta unes ulleres que la fan força interessant, amb veu ferma es presenta i seu, sembla disposada a respondre qualsevol pregunta, quan li dic si vol que comencem, em somriu i em diu que esclar, que som aquí per xerrar. // El Dani arriba una mica tard, es disculpa, diu que ha trobat molt més trànsit del que pensava que hi hauria a aquesta hora per arribar, demana si pot prendre un cafè amb llet, quan li duen, em diu: "què, comencem?".
• O un breu resum d'alguna part de la seva vida que sigui aclaridor del tema que es tractarà durant l'entrevista: I mentre va sentint com li diuen Jose, el José es va posant nerviós i pensa que mai entendrà la mania de la gent a dir els noms sense respectar les seves vocals tòniques. // Quan el Julen va arribar a l'Institut no pensava que coneixeria tanta gent nova amb qui poder xerrar durant totes les hores que s'hi ha d'estar. Ara, quan recorda la incertesa inicial, somriu i ens diu que de fet són aquestes converses interminables el que més li agrada de ser aquí. // El Rafa està convençut que el fet d'haver hagut de repetir curs no és en absolut una desgràcia, perquè a la classe que li ha tocat se sent molt millor que a la que anava el curs passat. 
• O la introducció d'allò que el distingeix de la resta: I és que l'Édgar no és un simple practicant de parkour, sinó que n'és el millor, sense cap mena de dubtes, dels que tenim a l'Institut. // A la Sandra li agrada el cinema i, sempre que pot, hi va per poder veure les històries que s'hi expliquen. // A l'Andrea li agrada tant llegir com opinar dels llibres que coneix, cosa que la converteix en la persona ideal perquè et doni consell sobre quin llibre podem regalar, o comprar-nos. 

• I no podem oblidar l'apartat de preguntes-respostes ja que si no no tindríem entrevista. Aquest apartat es pot disposar en estil indirecte (no es reprodueixen les paraules que l'entrevistat ha dit, sinó que s'expliquen): I el David em va dir que sí que era veritat que hi havia moltes vegades que es quedava a casa, només perquè li feia mandra pujar a l'Institut. // Llavors l'Aaron va reconèixer, sense cap tipus de vergonya, que li agradava abraçar les noies perquè se sentia bé quan ho feia, no perquè pensés que així era més amic d'elles. // I la Sara em va explicar que quan va caure corrent per la classe, s'havia fet mal, però que va fingir que no, perquè no hi ha res més ridícul que queixar-te d'una cosa que provoca que la resta de la gent rigui.
• O en estil directe (les paraules que l'entrevistat ha dit es troben tal qual les ha dites). Aquest estil és el que més s'empra: I la Marina va dir: Sí, sóc molt amiga del Dylan sobretot perquè ell sap escoltar les coses que li explico. // Llavors el Ricardo va respondre: I tant que l'entenc el català, i potser el podria parlar i tot, però em fa tanta mandra, que mira, no ho faig. // Després de pensar-ho uns instants, la Núria va somriure i ens va confessar: doncs sí, la veritat és que no sé estar sense un xiclet a la boca i em fa força ràbia que me'l facin llençar a les escombraries.
• Sigui quina sigui, però, la forma de transcriure les respostes, el que també s'ha d'afegir és com respon l'entrevistat a les preguntes, si triga molt a fer-ho perquè està pensant què dir, si contesta rient o molt seriós, si es nega a respondre alguna qüestió… Aquestes frases s'anirien intercalant entre les preguntes i les respostes: Quan sent la pregunta es sorprèn, sembla que no pensava que li demanaria per aquesta qüestió, em demana que la repeteixi, i, mentre ho faig, percebo com pensa la seva resposta.

• I, per últim, s'ha de trobar el final de l'entrevista que pot ser de tres tipus: l'entrevistat fa una declaració prou contundent perquè la considerem un bon final: Trobo força trist saber que tots aquests nois que ara creuen que són els reis de l'Institut d'aquí deu anys portaran una vida grisa i resignada. Mai has de desitjar que la teva millor època sigui una que passa tan i tan de pressa.
• L'entrevistador escriu un paràgraf on posa allò que troba més destacable del seu contacte amb l'entrevistat o alguna cosa de l'activitat que ha originat l'entrevista: Encara no sabem què serà de gran l'Andrea, però el que sí que sabem és que té ganes de lluitar per aconseguir ser algú. // I és que el Christian ha aconseguit convertir la seva passió pels videojocs en una professió on ell està destinat a ser algú important. // I és que l'Abril no vol ser una princeseta, sinó una persona respectada per allò que sap i per allò que fa.
• O descriu la situació final de l'entrevista: Tot i que sembla que ha passat poc temps, mira el rellotge i s'adona que ja ha de marxar, ens acomiadem amb simpatia i em quedo pensant que acabo de descobrir una persona extraordinària.

En aquest enllaç, trobarem una sèrie de consells per fer una bona entrevista. http://yorokobu.es/entrevistas/


I en aquests, alguns exemples d'entrevistes:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/11/01/pagina-60/33998180/pdf.html


http://www.elpais.com/especial/aniversario-sublevacion-militar/entrevista-fernando-rodriguez-miaja.html

http://butaquesisomnis.blogspot.com.es/2014/11/rosa-novell-he-encontrado-una-nueva-luz.html

De quin tipus són?


I ara us toca practicar: haureu de fer els dos tipus d'entrevista, la psicològica amb un dels vostres companys, i seguint el model del qüestionari Proust (http://blog.elpuig.xeill.net/?p=687) i la informativa, cadascun de vosaltres ha de triar un dels treballadors del centre a fi de fer-li una entrevista, averiguar sobre quina cosa ens pot informar i fer-li unes deu preguntes que tinguin com a finalitat aconseguir de saber el màxim de coses possibles sobre aquest tema. Després haureu d'enviar els àudios a la professora, presentar-les per escrit i, finalment, explicar a la classe que us han aportat les experiències. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.

El verbs. Algunes preguntes que poden ajudar a estudiar, a millorar la nota del control, a estudiar… (Tema 1, 1a avaluació)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar al llibre de 1r i entre la pàg. 106 i la 114 del llibre de 2n i als dossiers de verbs que us hem anat donant.

L'enllaç que teniu a continuació us porta a la primera entrada del bloc que tracta el tema dels verbs. Allà hi trobareu aquestes preguntes que seria interessant que responguéssiu de manera completa i pensada. http://llenguacatalana2nins.blogspot.com.es/2014/09/els-verbs-1-definicio-i-classificacio.html

• Què és una categoria gramatical?
• Podries dir què és un verb compost i quins verbs compostos hi ha en català?
• I, ja posats, sabries definir una perífrasi verbal?
• Sabries dir quins temps expressen passat, quins present i quins futur?

Però a més, per saber fer bé el control, hauríeu de saber, també, respondre aquestes preguntes que, al costat de les que trobeu al dossier, són les que poden sortir al pròxim control de verbs que farem:

• Definició completa de verb (morfològica, sintàctica i semàntica)
• Com classifiquem morfológicament els verbs?
• Com classifiquem semànticament els verbs?
• Com classifiquem sintàcticament els verbs?
• Què és un lexema i què és un morfema?
• Què ens indiquen els morfemes verbals?
• De què parlem quan ho fem de la persona, del nombre, del mode, de l'aspecte i del temps d'un verb?
• Com es formen les formes compostes dels verbs?
• I les perifràstiques?
• Per què dividim la conjugació verbal en tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu?
• Què és l'aspecte d'un verb? Quants hi ha? Què indiquen? Com distingim si un verb té un aspecte o un altre?
• Què són les formes no personals i per què es diuen així?
• Quines formes no personals hi ha, en què es diferencien i per què les utilitzem?

A més, fixarem, d'una vegada per totes, com hem d'anomenar els verbs, per no confondre'ns, ni confondre'ls:

Verbs de l'indicatiu: 

• Formes simples: present; imperfet o prétérit imperfet; passat simple; futur o futur simple; condicional o condicional simple.
• Formes compostes: perfet o pretèrit imperfet; plusquamperfet o pretèrit plusquamperfet; passat perifràstic; passat anterior o pretèrit anterior; passat anterior perifràstic; futur perfet o compost i condicional perfet o compost.

Verbs del subjuntiu:

• Formes simples: present i imperfet o pretèrit imperfet.
• Formes compostes: perfet o pretèrit imperfet i plusquamperfet o pretèrit plusquamperfet.

Verb de l'imperatiu: imperatiu.

Els gèneres periodístics, 4. Com hem de presentar la notícia. (Tema 2, 2a avaluació)

Ara que ja heu triat la notícia, i heu recollit tot el material que necessitàveu per redactar-la, us queda el seu trasllat al format escrit.

Aquí trobareu què és el que heu de fer.

• El primer que heu de tenir clar és que una notícia no és una entrevista: potser heu entrevistat gent per conseguir saber-ne el contingut, però ara no podeu redactar un text amb preguntes i respostes, sinó que heu d'explicar allò que heu triat d'una manera clara, entendedora i completa.
• Tampoc podeu confondre la notícia amb el reportatge. No heu de tractar un tema en profunditat, sinó que heu de parlar d'alguna cosa que ha passat durant el temps que porteu de curs. Sí que és veritat que alguns heu escollit temes que poden semblar més típics d'un reportatge que d'una notícia, però llavors heu de tenir clar que el que fareu és presentar-los com un fet nou. Podeu encapçalar-los amb un: Hem tornat a començar el curs i encara…  
• I per últim, la redacció d'una notícia no és mai subjetiva, no ha de contenir la vostra opinió sobre el fet que destaqueu.

I ara que ja sabeu què no heu de fer, fixeu-vos bé en allò que sí que heu de fer.

Com l'heu de presentar:

• Heu de donar en mà o enviar per correu un text escrit amb ordinador. 
• El primer que hem de veure és el títol de la notícia en negreta i en un cos de lletra gran (tipus Arial 20). El títol ha de ser atractiu, ha d'aconseguir que el possible lector tingui ganes de llegir la notícia.
• A continuación hi ha d'haver l'entradeta o lead que ha de resumir el contingut de la notícia, n'ha de destacar els eixos més interessants. També s'ha d'escriure amb un cos de lletra més gran que el que es farà servir per la redacció de la notícia (tipus Arial 16), tot i que no cal que sigui ni en negreta ni en cursiva.
• Finalment ens trobarem amb el text de la notícia, escrit en dues columnes amb un tipus de lletra similar a l'Arial 12. Al final hi haurà el nom de la persona o persones que l'han redactada, en negreta.
• La notícia ha de contenir un mínim de dues fotografies (amb els seus respectius peus de foto) que tinguin a veure amb el contingut.

Recordeu que la notícia perquè sigui completa ha de contenir la resposta a les anomenades 5 W que teniu explicades a l'entrada anterior.

I aquí en teniu un exemple, sense columnes, perquè el format bloc no les accepta:

Una gran onada de fred polar afecta l’Institut

Com cada any, quan comencen a baixar les temperatures, l’Institut es converteix en un hàbitat inhòspit on és molt difícil no glaçar-se. Aquesta setmana hem assolit mínims històrics.

Aquesta setmana ha estat la més freda des que es mesuren les temperatures al nostre país. Hem arribat a mínimes de 5 graus negatius, mentre les màximes no sobrepassaven els 10.

A dins de l’Institut Frederic Mompou, les temperatures han oscil·lat entre els 13 graus i els 18, molt baixes per a un lloc interior on, a més, la majoria d’estona hi estem asseguts i quiets.

Placa vella de calefacció

No podem dir que la calefacció hagi fallat, ens consta, perquè ho hem anat comprovant, que els radiadors han estat engegats durant tota la jornada i, gràcies a les informacions que hem rebut, podem afegir que, a més, s’han engegat cada dia a les sis del matí, perquè ja trobéssim un ambient una mica més càlid quan arribem a les vuit.

Però, clarament, no n’hi ha hagut prou.

Aquest fet ha originat nombroses protestes, tant dels alumnes com dels professors, dels conserges… ja que d’aquesta manera no podíem pas treballar. De fet, el dilluns molts pares van recollir els seus fills a partir de les deu, perquè els van enviar missatges dient-los que feia molt fred i, finalment, direcció va decidir tancar el centre perquè l’escalfor era clarament insuficient.

Què podem fer davant d’aquesta situació?

Sabem que l’Institut ha anat creixent des que va ser inaugurat, fa més de trenta anys, i cada ampliació ha suposat unes quantes finestres i uns quants radiadors més.

Ens hem assabentat, per exemple, que, originalment, la planta zero pràcticament no existia i, si us fixeu en els radiadors, veureu que n’hi ha de diversos tipus, corresponents a les diverses reformes.

Placa nova sota d'una finestra

Però la caldera continua tenint la mateixa capacitat que inicialment, la instal·lació no està zonificada i no existeix ni un sol termòstat per poder regular la temperatura segons els espais.

A més, les finestres de les aules s’han fet velles, no tanquen bé i deixen que l’escalfor marxi amb la mateixa facilitat que arriba, perquè, curiosament, molts radiadors estan situats a sota. 

Finestra que no tanca bé

De moment, tots els que som al centre, més els que hi estan relacionats (pares i tutors) hem decidit que farem una carta que durem a Delegació d’Ensenyament, on demanarem, de manera urgent, que ens arreglin les finestres i que ens facin una zonificació de la calefacció, de manera que es pugui posar més forta als llocs més freds i més fluixa als més càlids.

Si no ens fan cas, actuarem de manera més contundent i organitzarem un seguit de protestes.

Mentrestant, les iniciatives són diverses: hi ha els que vénen amb els pantalons del pijama a sota dels pantalons normals, els que es duen una manteta de casa perquè així no passen tant de fred, els que aprenen a escriure amb guants, els que no es treuen l’abric en tot el dia… mentre van creuant els dits perquè les temperatures pugin.

                    Les Montserrats del Departament de Llengua Catalana

I ara us toca a vosaltres, ja sabeu què, com i quan heu de fer la notícia.

2a Miniredacció (Tema 1, 1a avaluació)

La segona miniredacció que hem de fer explicarà, teòricament, quines cinc coses ens enduríem a una illa deserta, tenint clar que la qüestió del menjar i del vestir la tindríem solucionada, i només hauríem de triar allò que volguéssim tenir per entretenir-nos.

Recordeu que: 
Les podeu publicar al bloc, amb el vostre nom, a la pàgina de facebook catmompou, o anar-les donant a la professora en suport paper, sempre respectant l'últim dia de lliurament que ella haurà fixat.

Ha de quedar clar, primer, com s'han de presentar:

Si les doneu en un full:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.

En qualsevol dels dos casos:

• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I aquí en teniu un exemple:

Tot i que em faria molta mandra que em passés una cosa així, si hagués de marxar a viure a una illa deserta, o sigui sola, potser el primer que m'enduria és l'ordinador, confiant que allà hi hauria wi-fi, per poder-me comunicar amb la gent que // deixaria aquí. També m'enduria un paquet de llibres, un para-sol, crema de protecció solar i unes ulleres de recanvi per si se'm trencaven les meves. Crec que amb aquestes coses podria dur una vida més o menys agradable, perquè podria comunicar-me, llegir i descansar.

Com serà el control de verbs. (Tema 1, 1a avaluació)

Com que aviat farem el control de verbs, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

• Hem repassat la conjugació regular de l'indicatiu, del subjuntiu i/o de l'imperatiu.
• Als exercicis han sortit verbs irregulars i n'hem destacat les seves peculiaritats.
• Hem reflexionat sobre els valors temporals que expressen els temps verbals i sobre com es formen.
• Ens hem fixat en la seva ortografia: quines formes porten accent i quines no i a on.

Per tant, al control poden sortir:

• Exercicis on hi hagi frases amb la forma verbal per completar: Els de segon encara no  _____________ amb els verbs. (acabar, passat compost)
• La conjugació d'una forma verbal sencera: Escriu el futur compost del verb riure. 
  
• Un quadre que s'hagi de completar:

Futur	Passat compost	Present d'indicatiu	Futur compost	Condicional
viuré	he viscut	visc	hauré viscut	viuria
pensaré	he pensat	penso	hauré pensat	pensaria
riuré	he rigut	ric	hauré rigut	riuria
coneixeré	he conegut	conec	hauré  conegut	coneixeria
cantaré	he cantat	canto	hauré cantat	cantar

• Alguna pregunta sobre el valor temporal dels temps verbals o sobre la manera com es formen.   

Tant els temps verbals que poden sortir al control, com els verbs seran fixats per la professora.

Penseu que tot i que som a la conjugació regular han anat sortint verbs irregulars al dossier i aquests, poden sortir també al control. Més endavant s'anirà ampliant la llista de verbs irregulars que poden sortir, però de moment hem treballat les irregularitats dels següents:

• jeure, treure, néixer.
• participis dels verbs:veure, creure, escriure, fer, prendre...
• el present d'indicatiu del verb conèixer.
  
• els verbs: veure, asseure, obrir, caure, fer, ser, beure...

Per últim dir-vos que no hem de confondre les faltes d'ortografia amb les formes verbal equivocades:

• Posar hauria sense h amb (´) o amb b seria escriure aquesta forma amb faltes d'ortografia.
• En canvi si posem habria, estem equivocant-nos de forma verbal, perquè estem posant la forma castellana del condicional, i aquesta forma en català no existeix.

Si teniu algun dubte, ja sabeu que podeu preguntar.

Els gèneres periodístics, 3. Com aconseguim notícies. (Tema 2, 2a avaluació)

Quan vam parlar l'altre dia de com havíem de redactar les notícies, van sorgir els grups de treball amb facilitat, però, en canvi, la temàtica semblava més difícil d'aconseguir.
Ara intentarem facilitar el camí cap a ella.

Vam dividir les possibles notícies en cinc eixos temàtics:

• Política
• Economia
• Cultura
• Societat                              i
• Esports

Però quines notícies d'aquests temes es generes al nostre centre?

Primer reduïrem a quatre les qualitats que aquestes notícies han de tenir:

Veracitat: els fets o successos han de ser reals i, per tant, verificables.

Objectivitat: el periodista no ha d'oferir cap opinió o judici de valor. Només s'ha d'endevinar que té un autor perquè en ella es fa una selecció de la realitat, cosa que vol dir que s'escullen uns elements i se'n rebutgen d'altres.

Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.

Actualitat: no és notícia el que no és nou, per les coses que no són noves tenim altres subgèneres periodística.

No perquè les altres tinguin menys importància, sinó per ajudar-nos a trobar maneres de treballar.

Perquè hem de tenir present que hem de redactar una notícia, no un reportatge, ni una entrevista, ni una crítica...

Primer intentarem fixar quin tipus de notícies podem trobar a cada apartat:

Política: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp ;

segons la viquipèdia la política és http://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica. Però què seria la política aplicada a un centre de secundària i quines notícies s'hi generen sobre aquest tema?

• Sabem, o hauríem de saber, que un centre de secundària es regeix pel que s'anomena Consell escolar, on estan representats tots els estaments que en formen part. Aquest curs, i ben aviat, s'han de renovar la meitat dels seus membres, com, quan… es fa? 
• També sabem que cada classe de cada curs té un delegat i un delegat verd, però, quins criteris es segueixen per escollir-los? Aquesta setmana mateix han fet una reunió, amb qui i per a què? 
• Des que ha començat el curs s'han fet dues jornades de vaga i, segurament, se'n faran algunes més, però: com es convoquen aquestes vagues? Per què tenen seguiment? Hi ha algun representant de l'alumnat que hi estigui implicat de debò?
• Han arribat una sèrie de professors nous que desenvoluparan la seva tasca durant tot el curs o una de les seves parts: sabem qui són? Han vingut per a quedar-se? Estan coordinats amb la resta de professorat? 
• També han arribat una sèrie d'alumnes nous, que vénen d'altres centres: troben que aquest centre és semblant al centre d'on venien? Per què? Quines diferències hi observen?
• S'han trobat novetats organitzatives al centre, respecte al curs passat? Quines? I, si tot continua igual, per què? 
• Sembla que els centres de secundària, entre d'altres, seran la seu de la consulta del 9 N, sabem si aquest centre té previst ser-ne? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies polítiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Economia: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asptxtEntrada=economia&operEntrada=0; 

segons la viquipèdia l'economia és http://ca.wikipedia.org/wiki/Economia 

Però què seria l'economia aplicada a un centre de secundària i quines notícies s'hi generen sobre aquest tema?

• Sabem, o hauríem de saber, que l'ensenyament fins als setze anys és gratuït en els centres públics, però en canvi, heu de pagar una quantitat en concepte de sortides, material escolar i llibres. Quan es parla de gratuïtat, de què es parla exactament, doncs? I ara, que acabem de començar el curs, aquí tenim un tema a tractar.
• Hem tornat i ens hem trobat unes quantes classes que tenen les persianes renovades, d'altres que han estat pintades… però també hem observat que continuen havent-hi mancances que no han estat solucionades: què li falta al centre i quant costaria tot el que li falta? Per què no pot fer una renovació de debò? Què és i que no és imprescindible?
• Dins del centre hi ha persones, que tenen famílies, que viuen amb més o menys necessitats. La crisi, poc o molt, ens afecta a tots: quants alumnes viuen amb pressupostos ajustadíssims o insuficients? Quant guanya per la seva feina un professor i quant guanyava fa cinc anys? Tots els professors guanyen el mateix? Per què? I la resta de personal del centre: qui els paga, quins sous tenen? Per què la neteja sembla que cada vegada sigui més escassa?
• Aviat començarà el fred, si és que no ha començat ja: tenim l'Institut preparat? Tornarem a tenir problemes amb la calefacció? Com és que sempre tenim aquests problemes? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies econòmiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Cultura: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cultura&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura 

Hem de tenir present que aquí no fem cultura, però sí que impartim coneixements, entre d'altres coses que hi tenen a veure, per tant, quines notícies culturals generem?

• D'una banda tenim els Departaments dividits en matèries d'aprenentatge, cadascun dels quals treballa una parcel·la cultural. Com ho fan? Quines activitats culturals tenen previstes? Quina cultura consideren que ens transmeten? ¿Com es fomenta la creació des dels Departaments considerats més artístics: Plàstica, Llengües, Música… i la investigació, des dels considerats més científics: Naturals, Matemàtiques…?
• Aquest final de trimestre farem un acte cultural que anomenem Festa de la Pau i que ja deu estar-se preparant. Com serà?
• Hi ha murals o grafits nous al centre? Qui va fer els que tenim? Per què de vegades es fan i de vegades no?
• Quin paper té com a dinamitzador cultural la Revista del Centre? i la Web? I el facebook de Passant Revista?
• Podem considerar eines culturals els blocs o moodles que hi ha de matèries diverses? Quins tenim? Quin ús se'n fa? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies culturals, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Societat: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=societat&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Societat 

I aquí, quan som al centre, no deixem de ser una societat amb les seves regles, les seves maneres de fer… per tant, bé hem de tenir notícies en aquest apartat:   

• Sabem que hi ha relacions entre els diversos estaments del centre, tan bones com dolentes, gent que s'estima i gent que s'odia, gent que es baralla i gent que s'enamora. Hi ha alguna novetat d'aquest àmbit que es pugui convertir en notícia?
• Quina és la moda que segueix l'alumnat, el professorat, la resta de personal, els pares… pel que fa a vestir, a música, a maneres de parlar…
• On es troba més còmoda la gent durant la mitja hora del pati i per què? Com és que n'hi ha que van a la biblioteca, altres que es queden asseguts al bar, altres que estan enamorats de les escales…
• Què ha passat durant les excursions que s'han fet fins ara?
• I durant els dos dies de vaga?
• Hi ha algun professor/a que tingui alguna manera de fer curiosa? O algun alumne/a?
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies econòmiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Esports: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=esport&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Esport 

I aquí, quan som al centre, no només fem una assignatura dedicada a l'esport, l'Educació Física, sinó que també s'hi fan activitats esportives:

• Quines activitats físiques es treballen durant la classe d'Educació Física i per quin motiu?
• Han començat les lliguetes? De quins esports? Com van? Com s'escullen els àrbitres i els equips? 
• Hi ha noies que juguen a les lliguetes aquest curs? Per què?
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies esportives, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

I ara ja esteu a punt per triar. Digueu quin tema fareu i podreu començar a treballar. Recordeu que la notícia ha de contestar les cinc preguntes, ha de tenir l'estructura de piràmide invertida…