Com serà el control de verbs. (Tema 1, 1a avaluació)

Com que aviat farem el control de verbs, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

• Hem repassat la conjugació regular de l'indicatiu, del subjuntiu i/o de l'imperatiu.
• Als exercicis han sortit verbs irregulars i n'hem destacat les seves peculiaritats.
• Hem reflexionat sobre els valors temporals que expressen els temps verbals i sobre com es formen.
• Ens hem fixat en la seva ortografia: quines formes porten accent i quines no i a on.

Per tant, al control poden sortir:

• Exercicis on hi hagi frases amb la forma verbal per completar: Els de segon encara no  _____________ amb els verbs. (acabar, passat compost)
• La conjugació d'una forma verbal sencera: Escriu el futur compost del verb riure. 
  
• Un quadre que s'hagi de completar:

Futur	Passat compost	Present d'indicatiu	Futur compost	Condicional
viuré	he viscut	visc	hauré viscut	viuria
pensaré	he pensat	penso	hauré pensat	pensaria
riuré	he rigut	ric	hauré rigut	riuria
coneixeré	he conegut	conec	hauré  conegut	coneixeria
cantaré	he cantat	canto	hauré cantat	cantar

• Alguna pregunta sobre el valor temporal dels temps verbals o sobre la manera com es formen.   

Tant els temps verbals que poden sortir al control, com els verbs seran fixats per la professora.

Penseu que tot i que som a la conjugació regular han anat sortint verbs irregulars al dossier i aquests, poden sortir també al control. Més endavant s'anirà ampliant la llista de verbs irregulars que poden sortir, però de moment hem treballat les irregularitats dels següents:

• jeure, treure, néixer.
• participis dels verbs:veure, creure, escriure, fer, prendre...
• el present d'indicatiu del verb conèixer.
  
• els verbs: veure, asseure, obrir, caure, fer, ser, beure...

Per últim dir-vos que no hem de confondre les faltes d'ortografia amb les formes verbal equivocades:

• Posar hauria sense h amb (´) o amb b seria escriure aquesta forma amb faltes d'ortografia.
• En canvi si posem habria, estem equivocant-nos de forma verbal, perquè estem posant la forma castellana del condicional, i aquesta forma en català no existeix.

Si teniu algun dubte, ja sabeu que podeu preguntar.

Els gèneres periodístics, 3. Com aconseguim notícies. (Tema 2, 2a avaluació)

Quan vam parlar l'altre dia de com havíem de redactar les notícies, van sorgir els grups de treball amb facilitat, però, en canvi, la temàtica semblava més difícil d'aconseguir.
Ara intentarem facilitar el camí cap a ella.

Vam dividir les possibles notícies en cinc eixos temàtics:

• Política
• Economia
• Cultura
• Societat                              i
• Esports

Però quines notícies d'aquests temes es generes al nostre centre?

Primer reduïrem a quatre les qualitats que aquestes notícies han de tenir:

Veracitat: els fets o successos han de ser reals i, per tant, verificables.

Objectivitat: el periodista no ha d'oferir cap opinió o judici de valor. Només s'ha d'endevinar que té un autor perquè en ella es fa una selecció de la realitat, cosa que vol dir que s'escullen uns elements i se'n rebutgen d'altres.

Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.

Actualitat: no és notícia el que no és nou, per les coses que no són noves tenim altres subgèneres periodística.

No perquè les altres tinguin menys importància, sinó per ajudar-nos a trobar maneres de treballar.

Perquè hem de tenir present que hem de redactar una notícia, no un reportatge, ni una entrevista, ni una crítica...

Primer intentarem fixar quin tipus de notícies podem trobar a cada apartat:

Política: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp ;

segons la viquipèdia la política és http://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica. Però què seria la política aplicada a un centre de secundària i quines notícies s'hi generen sobre aquest tema?

• Sabem, o hauríem de saber, que un centre de secundària es regeix pel que s'anomena Consell escolar, on estan representats tots els estaments que en formen part. Aquest curs, i ben aviat, s'han de renovar la meitat dels seus membres, com, quan… es fa? 
• També sabem que cada classe de cada curs té un delegat i un delegat verd, però, quins criteris es segueixen per escollir-los? Aquesta setmana mateix han fet una reunió, amb qui i per a què? 
• Des que ha començat el curs s'han fet dues jornades de vaga i, segurament, se'n faran algunes més, però: com es convoquen aquestes vagues? Per què tenen seguiment? Hi ha algun representant de l'alumnat que hi estigui implicat de debò?
• Han arribat una sèrie de professors nous que desenvoluparan la seva tasca durant tot el curs o una de les seves parts: sabem qui són? Han vingut per a quedar-se? Estan coordinats amb la resta de professorat? 
• També han arribat una sèrie d'alumnes nous, que vénen d'altres centres: troben que aquest centre és semblant al centre d'on venien? Per què? Quines diferències hi observen?
• S'han trobat novetats organitzatives al centre, respecte al curs passat? Quines? I, si tot continua igual, per què? 
• Sembla que els centres de secundària, entre d'altres, seran la seu de la consulta del 9 N, sabem si aquest centre té previst ser-ne? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies polítiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Economia: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asptxtEntrada=economia&operEntrada=0; 

segons la viquipèdia l'economia és http://ca.wikipedia.org/wiki/Economia 

Però què seria l'economia aplicada a un centre de secundària i quines notícies s'hi generen sobre aquest tema?

• Sabem, o hauríem de saber, que l'ensenyament fins als setze anys és gratuït en els centres públics, però en canvi, heu de pagar una quantitat en concepte de sortides, material escolar i llibres. Quan es parla de gratuïtat, de què es parla exactament, doncs? I ara, que acabem de començar el curs, aquí tenim un tema a tractar.
• Hem tornat i ens hem trobat unes quantes classes que tenen les persianes renovades, d'altres que han estat pintades… però també hem observat que continuen havent-hi mancances que no han estat solucionades: què li falta al centre i quant costaria tot el que li falta? Per què no pot fer una renovació de debò? Què és i que no és imprescindible?
• Dins del centre hi ha persones, que tenen famílies, que viuen amb més o menys necessitats. La crisi, poc o molt, ens afecta a tots: quants alumnes viuen amb pressupostos ajustadíssims o insuficients? Quant guanya per la seva feina un professor i quant guanyava fa cinc anys? Tots els professors guanyen el mateix? Per què? I la resta de personal del centre: qui els paga, quins sous tenen? Per què la neteja sembla que cada vegada sigui més escassa?
• Aviat començarà el fred, si és que no ha començat ja: tenim l'Institut preparat? Tornarem a tenir problemes amb la calefacció? Com és que sempre tenim aquests problemes? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies econòmiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Cultura: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cultura&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura 

Hem de tenir present que aquí no fem cultura, però sí que impartim coneixements, entre d'altres coses que hi tenen a veure, per tant, quines notícies culturals generem?

• D'una banda tenim els Departaments dividits en matèries d'aprenentatge, cadascun dels quals treballa una parcel·la cultural. Com ho fan? Quines activitats culturals tenen previstes? Quina cultura consideren que ens transmeten? ¿Com es fomenta la creació des dels Departaments considerats més artístics: Plàstica, Llengües, Música… i la investigació, des dels considerats més científics: Naturals, Matemàtiques…?
• Aquest final de trimestre farem un acte cultural que anomenem Festa de la Pau i que ja deu estar-se preparant. Com serà?
• Hi ha murals o grafits nous al centre? Qui va fer els que tenim? Per què de vegades es fan i de vegades no?
• Quin paper té com a dinamitzador cultural la Revista del Centre? i la Web? I el facebook de Passant Revista?
• Podem considerar eines culturals els blocs o moodles que hi ha de matèries diverses? Quins tenim? Quin ús se'n fa? 
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies culturals, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Societat: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=societat&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Societat 

I aquí, quan som al centre, no deixem de ser una societat amb les seves regles, les seves maneres de fer… per tant, bé hem de tenir notícies en aquest apartat:   

• Sabem que hi ha relacions entre els diversos estaments del centre, tan bones com dolentes, gent que s'estima i gent que s'odia, gent que es baralla i gent que s'enamora. Hi ha alguna novetat d'aquest àmbit que es pugui convertir en notícia?
• Quina és la moda que segueix l'alumnat, el professorat, la resta de personal, els pares… pel que fa a vestir, a música, a maneres de parlar…
• On es troba més còmoda la gent durant la mitja hora del pati i per què? Com és que n'hi ha que van a la biblioteca, altres que es queden asseguts al bar, altres que estan enamorats de les escales…
• Què ha passat durant les excursions que s'han fet fins ara?
• I durant els dos dies de vaga?
• Hi ha algun professor/a que tingui alguna manera de fer curiosa? O algun alumne/a?
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies econòmiques, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

Esports: si ens fixem en el que diu el diccionari, trobarem una definició breu i entenedora: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=esport&operEntrada=0 ; 

segons la viquipèdia la cultura és http://ca.wikipedia.org/wiki/Esport 

I aquí, quan som al centre, no només fem una assignatura dedicada a l'esport, l'Educació Física, sinó que també s'hi fan activitats esportives:

• Quines activitats físiques es treballen durant la classe d'Educació Física i per quin motiu?
• Han començat les lliguetes? De quins esports? Com van? Com s'escullen els àrbitres i els equips? 
• Hi ha noies que juguen a les lliguetes aquest curs? Per què?
• …

Tots aquests apartats poden generar notícies esportives, notícies, tornem a repetir, no entrevistes ni altres tipus de textos periodístics que treballarem més endavant. Amb quin d'ells us quedaríeu?

I ara ja esteu a punt per triar. Digueu quin tema fareu i podreu començar a treballar. Recordeu que la notícia ha de contestar les cinc preguntes, ha de tenir l'estructura de piràmide invertida…

Com farem les expressions escrites; 1a miniredacció (Tema 1, 1a avaluació)

Després de la primera expressió escrita que vam fer, que no va tenir gaire bon resultat, canviarem una mica la manera de fer-les.

A partir d'un tema que us anirem proposant des d'aquí, fareu miniredaccions: redaccions que no tinguin més de 50 paraules i que es puntuaran amb una A (molt bé), amb una B (correcta), amb una C (suficient) i amb una D (incorrecta o insuficient)

Les podeu publicar al bloc, amb el vostre nom, a la pàgina de facebook catmompou, o anar-les donant a la professora en suport paper, sempre respectant l'últim dia de lliurament que ella haurà fixat.

Ha de quedar clar, primer, com s'han de presentar:

Si les doneu en un full:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.

Si les publiqueu al bloc o a la pàgina, ha de quedar molt clar qui és l'autor de la miniredacció, o sigui que no utilitzeu àlies ni sobrenoms, i deixeu clar el vostre cognom.

La professora us marcarà i us corregirà les faltes i vosaltres en prendreu nota. Al costat us posarà quina de les tres notes heu obtingut i aquestes serviran per ajudar-vos als exàmens d'alguna manera que ja s'establirà.

La primera miniredacció que heu de fer és: Per què em dic com em dic? I es pot presentar fins al dia 7 de novembre.

Us en deixo un exemple:

Em dic Montserrat. Quan jo vaig néixer, estava de moda que els fills es diguessin com els pares i, com que jo vaig ser la primera nena, em van posar el nom de la mare. El meu nom ve d'una muntanya (Mont) que sembla que l'hagin serrada perquè les // formes de les roques que hi ha són força estranyes. (serrat)

Si voleu investigar què vol dir i d'on ve el vostre nom, us deixo aquest enllaç on en trobareu força: http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/

Els gèneres periodístics 2. La notícia. (Tema 2, 2a avaluació)

Com ja vam dir a l'anterior entrada, la notícia té com a finalitat informar sobre fets actuals que poden ser importants per al públic general. S'acostumen a divulgar les notícies que tenen un cert impacte, cosa que fa que es triï, entre tot el que passa, allò que es creu que pot generar més interès.

O, com a mínim, aquesta és al teoria, a la pràctica sabem que la tria pot obeir a moltes i variades raons.

En podries citar una i exemplificar-la?

De notícies en podem trobar a tots els mitjans que difonen textos periodístics: la premsa escrita, la ràdio, la televisió, la xarxa…

Normalment té una estructura força fixada, ja que el seu objectiu és exposar les idees de manera ordenada i clara. http://ca.wikipedia.org/wiki/Not%C3%ADcia

• L'avanttítol: que és optatiu i que té com a funció anunciar el tema sobre el qual anirà la notícia.
• El titular: que sempre apareix en un cos de lletra més gran i/o destacat amb un color més viu o amb negreta. El titular vol atreure l'atenció del receptor, o deixar-li clar allò que trobarà a continuació. Llavors ell triarà continuar o no amb el contingut, segons li convingui.
• El subtitular: que també és optatiu i que matisa la informació que dóna el titular.
• L'entrada o lead: és el primer paràgraf de la notícia i recull, de manera sintètica, les dades més rellevants de la notícia. En els mitjans audiovisuals, sovint no apareix.
• El cos: Exposa de manera ordenada i mitjançant diversos paràgrafs, el contingut de la notícia. S'acostumen a posar primer els fets més importants, i acabar amb els que ho són menys. A aquesta estructura se la coneix com piràmide invertida.
• El suport gràfic: també optatiu, però recomanable, tota notícia pot dur una o més fotografies que l'exemplifiquin, amb els seus corresponents peus de foto.

El contingut sempre ha de respondre les 5 W:

Who

What

Where

When

Why

Hi ha autors que afegeixen la pregunta How, d'altres creuen que aquesta ja es respon de manera suficient amb What, Where o When.

Sabries traduir aquestes preguntes i explicar per què creus que han d'aparèixer dins del contingut de la notícia?

Pel que fa a les característiques d'una bona notícia, aquí les teniu:

Veracitat: els fets o successos han de ser reals i, per tant, verificables.

Objectivitat: el periodista no ha d'oferir cap opinió o judici de valor. Només s'ha d'endevinar que té un autor perquè en ella es fa una selecció de la realitat, cosa que vol dir que s'escullen uns elements i se'n rebutgen d'altres.

Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.

Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.

Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.

Actualitat: no és notícia el que no és nou, per les coses que no són noves tenim altres subgèneres periodístics.

Interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic o ha de generar-los. S'ha comprovat que els lectors s'interessen més per allò que passa a prop d'ells, que pot tenir repercussió en les seves vides o per allò que els passa a les persones conegudes.

Oportunitat: parlem d'oportunitat com a sinònim de rapidesa, per a un periodista té força valor fer conèixer, abans que ningú, un fet que sigui notícia.

Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits resulten atractives en si mateixes.

Servei: una notícia hauria d'ajudar-nos a obtenir una major comprensió del món que ens envolta.

I, per últim, els temes de què tracta una notícia són força diversos, tot i que els podem englobar en aquests eixos temàtics, tots ells descomposables en altres temes també: 

• Política                      
• Economia
• Esports
• Cultura 
• Societat

 Podries explicar quin tipus de subtemes podem trobar en algun d'aquests apartats?

 

I ara us toca practicar: us dividireu en grups de dues persones fins a quatre i sortejarem els eixos temàtics de les notícies. A partir de l'eix que us hagi tocat, triareu quina notícia concreta fareu, amb la condició que ha de ser una notícia relacionada o generada a l'Institut. Després us l'haureu de preparar i presentar-la a la classe. Les millors les publicarem a la revista, si aquells que les han fetes volen.

Els verbs 3, els verbs irregulars. (Tema 2, 2a avaluació)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar al llibre entre la pàg. 136 i la 141 del llibre de 2n.

Els verbs irregulars .

Definició : Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de conjugació regular en alguna de les seves formes.

Cal tenir en compte que:

a. No es consideren irregulars els verbs incoatius (per aquesta raó estan inclosos en el model de conjugació regular)

b. Tampoc considerem irregularitats les alteracions ortogràfiques, com ja vam veure a la pàgina 107 del llibre.

Ja sabeu que els verbs estan formats per lexema i morfema, així doncs, es pot fer una primera classificació de les irregularitats segons on les trobem.   

• Irregularitats al lexema: hi ha tres menes de modificacions que puguem classificar:

     1. Addició d'un so: vol-er:  volgu-és     

    2. Canvi d'un so per un altre: beu-re: bev-ent

    3. Supressió d'un so: riu-re: ri-ent

• Irregularitats al morfema: només en tipifiquem una, l'aparició d'una vocal eufònica (que facilita la pronúncia): tòrc-er: torc-es (tém-er: tem-s)

Hem de recordar que:

• Hi ha irregularitats inclassificables: l'imperatiu d'anar és vés.
• La majoria de verbs irregulars són de la 2a. conjugació i dir i dur els considerem també dins d'aquesta conjugació.
• Tret dels verbs anar i estar, tots els verbs de la 1a. conjugació són regulars.
• Tots els verbs irregulars tenen formes regulars. (Per exemple, el futur d'estar és estaré igual que el futur de cantar és cantaré)

I ara toca practicar. Heu de fer els exercicis que trobareu a la pàg. 136, 137, 138, 139, 140 i 141, per escrit.
Quan acabem aquests, començareu a fer exercicis classificats per temps verbals: tant els del dossier que us repartirem, com els que trobareu en les pàgines que teniu com a enllaç a continuació:

• Per al present d'indicatiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/02/una-recepta-sobre-la-felicitat-els.html
• Per al perfet d'indicatiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2013/09/quina-es-la-cosa-mes-maca-que-has-fet.html
• Per a l'imperfet d'indicatiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/04/quan-eres-petit-el-passat-imperfet.html
• Per al perfet d'indicatiu i el passat perifràstic: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/04/he-fet-o-vaig-fer-passat-indefinit-o.html
• Per al futur: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2013/12/que-passara-el-2014-el-futur.html#more
• Entre l'indicatiu i el subjuntiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/05/que-opines-indicatiu-o-subjuntiu.html#more 
• Per al present de subjuntiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2013/11/com-vols-que-sigui-la-teva-vida-el.html
• Per a l'imperfet de subjuntiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/04/si-fossis-limperfet-de-subjuntiu.html
• Per a repassar-los tots dos: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/05/tant-de-bo.html
• Per al plusquamperfet de subjuntiu i per al condicional compost: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/01/que-hauria-passat-si-el-nen-jesus.html#more
• Per a l'imperatiu: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2013/09/quina-es-la-cosa-mes-maca-que-has-fet.html
• Per al gerundi: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2014/06/coses-boniques-que-estan-passant-al-mon.html
• Per al participi: http://catalaperserfelic.blogspot.com.es/2013/09/quina-es-la-cosa-mes-maca-que-has-fet.html

Què pot sortir al primer control. (Tema 1, 1a avaluació)

Com que aviat farem el primer control, ara toca veure quines coses hem fet. Potser són poques, potser només ho sembla i n'hi ha més de les que espereu. Jutgeu vosaltres mateixos.    

Hem fet un total de sis entrades al bloc, de les quals, al control només en poden entrar quatre, algunes de les quals les podeu trobar a les pàg.del llibre que s'indiquen al costat i que són:

• Els verbs: definició i classificació. (pàg. 106, 107, 108, 109, 110, 111, 112, 113 i 114)
• Els verbs: Busquem-los i analitzem-los. (pàg. 256, 257, 258, 259 i 260)
• Lectura 1: La llegenda de Sant Llorenç. (pàg. 10, 11, 12 i 13)   
• Els gèneres periodístics, 1. 

I a més:

• Hem fet dos dictats i una expressió escrita. 

Què hem de saber de tot plegat?

a. Dels verbs ara sabeu:

• La definició de Categoria gramatical.
• La definició de Verb (definicions morfològica, semàntica i sintàctica).
• La classificació dels verbs: morfologicament, semànticament i sintàcticament. 
  
• Quines informacions ens dóna el morfema verbal (persona, nombre, mode, temps i aspecte).
• Identificar-los en un text o en una llista de verbs. 

b. Amb la lectura hem recordat o hem après:

• Què és un camp semàntic.
  
• El significat de moltes paraules.
• Què explicava i quines coses han sorgit a partir d'ella.

c. Amb les gèneres periodístics hem aclarit:

• Què és el periodisme i quan es va convertir en un ofici.
• Què s'ha d'estudiar i quines qualitats s'han de tenir per fer de periodista.
• Com el classifiquem segons el mitjà des d'on el rebem.
• Com el classifiquem segons si és més gràfic que escrit o més escrit que gràfic.
• Com el classifiquem segons la manera com es tracta la notícia.
• Com els classifiquem segons la temàtica.
• Hem definit notícia, reportatge i entrevista.
• Hem vist quina estructura té una notícia.

Per tant, l'estructura del control serà:

• Hi haurà un dictat que serà un tros de la primera lectura que hem fet.
• Sobre el dictat, s'hauran de respondre algunes preguntes de vocabulari i/o de la història que s'hi explica i el seu context: qui era Guifré el Pelòs; què passa immediatament després del fragment del dictat; quins personatges hi surten; per què fem tantes festes amb dracs; què volia explicar aquesta llegenda…      
  
• Hi haurà exercicis d'identificació de formes verbals, a partir d'un text on les trobareu marcades o d'una graella semblan a la que hem fet a classe…
• Hi haurà una petita expressió escrita on haureu d'intentar fer el mínim de faltes possibles.
• Hi haurà algunes preguntes teòriques sobre el que hem estudiat, que s'hauran de respondre de manera completa: què és una notícia i quina diferència hi ha entre notícia i reportatge, què és el periodisme, quins tipus d'entrevistes hi ha…  

Recordeu que fins al dia del control teniu temps per respondre alguna de les qüestions que hi ha formulades a les entrades del bloc de color rosa i que ho podeu fer de tres maneres diferents:

• Per missatge privat enviat al facebook de Catmompou, tot posant a quina professora us adreceu.
• Per missatge privat que heu d'enviar al mail de la professora, tot posant a quina professora us adreceu (llenguacatalanamompou@gmail.com).
• Per escrit, donant el full de les respostes el mateix dia que feu el control i just abans de començar-lo. Recordeu que si sou del 2n C, 2n D o 2n E la professora prefereix que empreu fulls de reutilització. 

Mai heu de respondre al bloc perquè llavors no doneu opció a respondre a cap dels vostres companys. Si ho feu, sereu penalitzats.

Aquesta feina és voluntària, cada pregunta amb una resposta completa i correcta pot augmentar la nota de l'examen d'un mínim de 0'1 punts a un màxim de 0'5 punts. També pot passar que no serveixi per a res, però mai reduirà la vostra nota.

Sort a totes i a tots. :)

Els gèneres periodístics 1, coses bàsiques. (Tema 1, 1a avaluació)

Tot el que veurem en les entrades d'Els gèneres periodístics es pot trobar de la pàg. 89 a la 92, de la 120 a la 123 de la 152 a la 154 del llibre de 1r i al llibre de 3r. O al bloc.

Abans de començar a parlar de gèneres periodístics, hauríem de saber què és el periodisme.

Normalment, quan parlem de periodisme ens referim a l'ofici que té com a finalitat la recerca i producció exhaustiva de notícies que han d'informar la societat sobre què està passant en el seu context. En el seu "ara" i "aquí". 

Hem de tenir en compte que aquest "aquí" és o pot ser força ampli, i es refereix no només al que passa al nostre poble, sinó, a allò que està passant a la resta de la comunitat, país, continent o món on vivim.

Podem dir que, des dels inicis del segle passat, el periodisme comença a ser vist com una professió que té un caràcter de servei a la comunitat, ja que ha de mantenir-la informada dels esdeveniments que succeeixen al seu voltant i que inclouen tant informacions, com denúncies, com la detecció i l'explicació dels problemes que la preocupen.

Tots sabem que periodistes ho són aquells que han estudiat amb èxit els ensenyaments universitaris de les diverses facultats que s'acostumen a anomenar: de Comunicació social, de Ciències de la Informació o de Periodisme, però també sabem que hi ha periodistes que ho són sense haver obtingut mai aquest títol. Per tant, podem dir que és important la formació universitària, però també ho és la tasca que ha de desenvolupar després: ha de ser bon redactor, ha de saber buscar notícies, s'ha de saber moure en la societat, ha de ser un bon observador…

Actualment les notícies periodístiques ens arriben des de diversos mitjans:

• Per escrit i en aquest cas parlem de premsa.
• Per l'oïda, i ens referim a la ràdio.

• Per la vista i per l'oïda, òbviament la televisió.

I ens falta un mitjà que cada dia és més poderós pel que fa a la difusió de notícies; podries dir quin és i explicar una mica com el podem utilitzar amb aquesta finalitat?

El periodisme, com tot el que hem vist fins ara i el que continuarem veient, es pot subdividir a partir de diversos criteris, que ara veurem:

1. Segons si utilitza més la paraula o la imatge, parlem de:

Periodisme escrit, o clàssic: Aquí en trobeu un exemple on, a més, es fa una reflexió sobre què és i què hauria de ser el periodisme:

Sabries dir qui era Orwell i per què apareix citat aquí?

Sabries dir qui era Lippman i per què surt citat aquí?

De quins mites parla l'autor d'aquest article i quina opinió en té?

Com creu que haurien d'actuar els periodistes i per què ho creu?

Albert Pla i Nualart té una bona o una mala opinió del periodisme que ara es fa? Raona per què has arribat a aquesta conclusió. 

Fotoperiodisme: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotoperiodisme_(Fotografia)

Mort d'un milicià durant la guerra civil espanyola

2.   Segons el mitjà per on el rebem, tenim?

3. Segons la manera de tractar la notícia tenim:

La notícia:que té com a finalitat informar sobre fets actuals que poden ser importants per al públic general. Acostumen a transmetre notícies que poden tenir un cert impacte, cosa que fa que es triï, entre tot el que passa, allò que es creu que pot generar més interès.

El reportatge: que el que vol és aprofundir sobre un tema particular. En aquest cas, el periodista no és només un transmissor d'informació, sinó que és, o ha de ser, un investigador sobre un tema que tant pot ser actual, com passat, com tenir conseqüències futures.

4. Si el text periodístic pretén donar-nos una opinió, tenim:

L'entrevista: És un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una o unes persones conegudes. 

N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat. 

L'article d'opinió

La crítica

L'editorial

Les cartes del lector

Durant aquest curs estudiarem la notícia, el reportatge i l'entrevista. Començarem per l'última de les que hem citat.

Però, sabries definir algun dels altres gèneres d'opinió que hem citar aquí? Si ho sabries i vols, pots fer-ho. Aquest enllaç t'hi pot ajudar: http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/periodi.htm

5. També subdividim els textos periodístics segons la temàtica que tracten. Si repassem les seccions d'un diari, trobarem les principals temàtiques que acostumen a tractar els textos periodístics:

Internacional (política, sobretot)

Nacional (política, sobretot)

Economia

Societat (moda, alimentació, consells mèdics, horòscops, necrològiques…) 

Cultura (entreteniments, llibres, cinema, teatre…)

Esports

Opinió (editorial, articles diversos d'opinió sobre temes d'actualitat)

Per acabar amb aquesta entrada, hem de tenir clara quina és l'estructura d'un text periodístic:

Ara només ens queda practicar, als enllaços hi trobareu una sèrie de textos periodístics, heu de classificar-los segons totes les divisions que d'ells hem fet d'una manera completa i raonada:

• http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1827/El-preu-de-ser-els-primers 
• http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/51-futbol-internacional/758420-el-brasil-plora-per-neymar.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page=
• http://elpais.com/diario/2007/10/22/radiotv/1193004004_850215.html
  

• http://entitatscongo.blogspot.com.es/p/blood-in-mobile.html
• http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/2e2d92470e7f8210VgnVCM200000128cf10aRCRD/ca/la_importancia_de_la_alimentacion_ca.pdf
• http://www.timeout.cat/barcelona/ca/cine/boyhood-momentos-de-una-vida
• http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/torrente-el-que-faltava-per-dir-3569274
• http://blocs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/2012/01/12/exemple-darticle-dopinio/
• http://www.ara.cat/llegim/Quim-monzo-quinze-convido-ningu_0_523147723.html
• http://www.jotdown.es/2012/08/quim-monzo-catala/
• http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/12/el-sorprenent-robatori-al-tren-de-glasgow-3930.php
• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/782227-nous-passatgers-al-metro-de-barcelona.html
• http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=4123992
• http://benegre.cat/2013/11/29/un-estudi-confirma-que-ens-la-pela-quants-kilometres-corres-cada-dia/