El curiós incident d'un gos a mitjanit, 3 (preguntes diverses)

Com ja us vaig dir, us poso feina extra per aquells que vulguin millorar la nota del seu control de lectura.
Aquesta vegada són preguntes sobre l'argument del llibre. Estan en el mateix ordre que apareixen al llibre i comencen al capítol 149 que és el primer del que us vau examinar. 
Si la pregunta no té subjecte es refereix al Christopher.
Recorda que pots escollir les preguntes que vulguis, i que les respostes han de ser frases senceres.

Aquí en tens un exemple:

Com es fereix la cara?
Quan el pare veu que no l'ha obeït, ha continuat investigant i, a més, n'ha escrit un llibre, s'enfada molt. Llavors l'agafa, sense pensar que no suporta el contacte físic i ell reacciona violentament. Tenen una baralla durant la qual ell rep aquesta ferida.

1. Què pensa sobre les bufetades i les baralles?
2. On busca el seu llibre?
3. Què troba a la sala d'estar?
4. Què troba sota el llit del pare?
5. Què troba als calaixos del tocador?
6. Què troba a l'armari?
7. Què troba al prestatge?
8. Què hi ha dins de la capsa de cartró?
9. Què fa quan troba el llibre?
10. Quina mena de sobres troba?
11. Com es diu una de les assignatures què fa?
12. Què hi diu a la primera carta?
13. On viu la cosina Ruth?
14. On amaga la carta? Per què?
15. Què pensa sobre els fantasmes?
16. Quina fórmula hi ha per calcular una població d'animals? Explica-la.
17. Què vol dir el que van descobrir en Robert Nay, en George Oster i en Jim Yarke?
18. Quants dies van passar abans que pogués tornar a entrar a l'habitació del pare?
19. Què li va passar al Joseph Fleming?
20. Què menja en Joseph Fleming?
21. Què hi ha dins de la caca del Joseph Fleming?
22. Per què no vol tornar al lavabo després que l'hagin rentat?
23. Quin tracte fa amb la Siobhan sobre els lavabos?
24. Què pensa de l'aigua de pluja?
25. Per què ha de sortir el pare el dilluns al vespre?
26. Què fa el Rhodri després de treballar?
27. On és la família del Rhodri?
28. Quantes cartes troba en total?
29. Explica la carta de la pàgina 172-173.
30. Explica la carta de la pàgina 174-179.
31. Explica la carta de la pàgina 179-181.
32. Explica la carta de la pàgina 182.
33. Què li passa quan acaba de llegir la quarta carta?
34. De què s'adona després de llegir les cartes?
35. Com el troba el seu pare?
36. Quan el pare el toca, com reacciona? Per què?
37. Com es deia la seva primera tutora?
38. Què amaga a un tub d'smarties la tutora?
39. Què creu sobre les ments i els ordinadors?
40. Què són els moviments sacàdics?
41. Per què no ens adonem que els fem?
42. Què som capaços de veure com a persones que els animals no poden veure?
43. Per què tenim por quan ens acaben d'operar i els gossos no?
44. Què explica sobre els sentiments?
45. Què fa després que el seu pare el banyi?
46. Què li confessa el pare?
47. Per què el pare ha matat el Wellington?
48. Per què vol fugir de casa?
49. Què fa a la 1:20h?

    

    Victoria Station

50. On s'amaga?
51. Què menja?
52. Què esxplica de la constel·lació Orió?
53. Fins a quina hora està despert?
54. Per què diu que som molt petits?
55. Per què creu que el fet de ser petits ens pot consolar?
56. Existeixen totes les estrelles que veiem al cel?
57. Per què no pot dormir bé?
58. Què fa quan sent que el pare el crida?
59. On intenta anar a viure primer i per què?
60. A quins llocs creu que pot anar?
61. A quins llocs pensa que no?
62. Com decideix anar a viure amb la seva mare?
63. Com ha d'anar fins a Londres?
64. Per què pensa, ara, que no podrà ser astronauta?
65. Què necessita per anar a Londres?
66. Com s'ha de tenir cura del Toby?
67. Per què no el deixa a ca la senyora Alexander?
68. Què agafa de casa seva i, concretament, del seu pare?
69. Com és que podrà treure diners amb la tarja del pare?
70. On guarda el Toby?
71. Quin tipus de por té?

    

    Metro de Londres

72. Quan triga amb autobús fins a l'escola?
73. Quant triga a peu fins a l'escola?
74. Què veu a l'escola que li impedeix entrar-hi?
75. Què fa per no perdre el control?
76. Com es pensa protegir de possibles desconeguts que vulguin fer-li mal?
77. Per què vol un mapa i per què no el necessita?
78. Qui li explica com pot anar a l'estació?
79. Què li acostuma a passar quan va per un carrer ple de gent?
80. Què vol dir quan diu que ell ho veu tot?
81. Per què no li agraden els llocs nous?
82. Quin acudit sap?
83. Per què creu que és bo en escacs, matemàtiques i lògica?
84. L'estació del seu tren de joguina i la de Swindon, s'assemblen?
85. Com aconsegueix baixar i travessar el pas subterrani?
86. On seu i quanta estona?
87. Què fa per calmar-se?
88. Qui se li acaba acostant i què li demana?
89. Com aconsegueix treure diners de la tarja de crèdit?
90. Quants diners treu? I en quin tipus de bitllets?
91. Quin tipus de bitllet compra i quant li costa?
92. Què li diu el venedor de bitllets quan li paga? Per què?
93. Per què fa horaris?
94. Com defineix el temps?
95. Per què pensa que el temps és un misteri?
96. Què no li agrada del tren?
97. Què va passar un dia que la seva mare va agafar dos nens al cotxe per dur-los a casa?
98. Qui troba al tren i què li diu?
99. Per què li demana si han arrestat el pare?

    

    Validació de bitllets

100. Per què no acaben baixant del tren?
101. Quina diferència hi ha entre el que veu per la finestra i un mapa?
102. Què fa per entretenir-se al tren?
103. Què passa quan té pipí?
104. On va quan el policia s'adona que s'ha fet pipí?
105. En quines condicions està el lavabo?
106. On s'amaga quan surt? Per què?
107. El policia el troba? Continua amb ell el viatge?Explica-ho.
108. Per què la gent creu en déu segons ell?
109. Per què ell no hi creu?
110. Com explica que hi hagi vida a la terra? Quines tres condicions són necessàries?
111. Què pensa que passarà d'aquí a molts anys?
112. Quin creu que és l'animal més perfecte? Per què ho creu?
113. Mentre és amb les maletes, què fa?
114. Qui l'anomena elf i per què?
115. Troba la seva bossa? Qui la deu tenir?
116. Per què s'agenolla quan veu la sala on arriba després de baixar del tren?
117. Com pot posar-se a caminar?
118. Què li passa amb els anuncis que veu?
119. Per què treu la navalla suïssa?
120. Què pregunta a Informació?
121. Sap què és el metro? Com és?
122. Com aprèn a comprar un bitllet?
123. Quantes persones observaabans de fer-ho?
124. Què passa quan veu que tanta gent puja i baixa del metro?
125. De quina paraula i què vol dir la paraula "orangutan"?
126. Què ens diu de Malàisia?
127. Per què diu la Siobhan que la gent fa  vacances?
128. Què creu que hauria de fer la gent quan és de vacances?
129. Què fa durant cinc hores a l'estació de metro?
130. Què passa amb el toby?
131. On el busca?
132. Què fa un senyor de l'andana quan el veu?
133. Què li respon a la senyora de la guitarra que el vol ajudar?
134. Quan puja al metro?
135. On baixa?
136. A qui pregunta l'adreça?
137. Per què no entén la resposta?
138. Quant val el mapa que acaba comprant?
139. Quan arriben la mare i el Roger S. a casa?
140. Com reacciona la mare?
141. Com reacciona el Roger?
142. Què és el primer que fa quan entra al pis?
143. I després?
144. Com reacciona la mare quan sap que el pare li havia dit que ella era morta?
145. Què sopa?
146. Qui truca a la porta primer i què li vol demanar-li?
147. Qui arriba després i per què?
148. De què es queixa la mare del pare?
149. I el pare de la mare?
150. Com reacciona quan veu el pare?
151. Quin és el seu somni preferit?
152. Què fa al matí amb la mare?
153. Per què vol tornar a Swindow? La mare hi està d'acord?
154. Què fa la nit següent quan veu que no pot dormir?
155. On el troba la mare i què li fa prometre?
156. Què passa amb la feina de la mare? Què diu el Roger sobre la qüestió?
157. Per què no pot saber si un dia és bo o dolent allà al pis de la mare?
158. Per què no li agraden els llibres que el Roger li porta de la biblioteca?
159. Per què ha de posar la ràdio a volum alt?
160. Com és que acaben tornant a Swindow?
161. Quant temps i per què li demana silenci la mare quan són al cotxe?
162. Quina fórmula matemàtica vol estrablir mentre fan el viatge?
163. Com reacciona el pare quan els veu?
164. Què li diu la senyora Shears a la mare?
165. Com és que al final pot fer l'examen?
166. Com es troba quan el comença?
167. Per què no li clava la navalla suïssa al reverend Peters?
168. Quant dies dura el control i què fa cada dia?
169. Quin problema surt al control que a ell li agrada especialment i per què?
170. On posa la solució? Tu te l'has llegida? Per què?
171. On van a viure amb la mare?
172. Com millora la mare?
173. Quines coses bones li passen?
174. Quines coses dolentes li passen?
175. Què fa el pare per poder-se reconciliar amb ell?
176. Com creu que serà el seu futur quan acaba el llibre? Per què?

Recorda que tens temps de respondre fins que arribi el dia de l'examen següent. Òbviament, no del que acabem de fer, sinó del pròxim.

El Reportatge, 2 (Tema 5)

Com ja us vam dir, mentre aneu preparant el vostre reportatge, n'estudariem un, concretament el que va sortir el 8 de març al diari ARA, amb motiu del dia de la dona.
L'hem llegit i ens ha semblat prou interessant perquè el comentem amb vosaltres.
Hem d'aclarir que aquest és un reportatge extens, vosaltres n'heu de fer un de més senzill, però us pot servir com a model ideal.

Comencem:
Quan ens trobem amb un reportatge el primer que acostumem a fer és fullejar-lo: ens fixem en el títol i anem passant pàgines, tot mirant els títols i subtítols dels diferents apartats, les fotos, la disposició del text, i comentem allò que ens crida una mica l'atenció.

Després ja comencem a llegir-lo, no cal que ho fem per ordre, podem triar els articles que ens han cridat més l'atenció i llegir-los primer, i deixar la resta per al final.
També és important que primer en fem una lectura comprensiva: hem d'entendre allò que ens diuen.
I després fer-ne la crítica, què opinem sobre el que ens diuen.

Per referir-nos-hi aquí, ens referirem a les pàgs. tal i com estan numerades al reportatge.

Lectura comprensiva:

• El Títol:

Dossier 8 de març. Nenes esclaves de la imatge. Alerta per la creixent hipersexualització de la infància.
Com a fons veiem la part inferior de la cara d'una "nena", suposem, que s'està pintant els llavis.
Creus que és important la data de publicació d'aquest reportatge? Per què?
Què volen dir quan diuen "hipersexualització"?

• L'editorial: (pag. 3)

A l'enllaç que us deixo aquí teniu una definició d'editorial, concretament la segona, que és breu i correcta: http://dilc.org/editorial/.
Per tant podem dir que aquí hi trobarem l'opinió que es desenvoluparà al llarg del reportatge, i podem afegir que un reportatge, per tant, no és neutre, no informa i prou, sinó que pot desenvolupar-se seguint una manera de pensar determinada amb la qual podem estar d'acord o en desacord.
De fet, ja podem veure al títol una mica quina deu ser aquesta opinió, els mots esclaves i hipersexualització ens donen pistes sobre aquesta.
Podríeu dir quines i per què?
Després de llegir l'editorial atentament, podríeu respondre:

1. D'on sorgeix el terme "hipersexualització de les nenes"?
2. Per què es diu que suposa un pas enrera per la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones?
3. Com es podria canviar aquesta tendència?

• DietariVV, Vicenç Villatoro: (pàg. 3)

1. Per què hi ha aquest article aquí?
2. Quina diferència hi ha, segons l'autor, entre moralitat i pecat?
   

• Esclaves de la imatge, N. Martínez i E. Escriche: (pàg. 4)

Segons les autores:

1. Què són les "sexinenes? Han existit sempre o són un fenomen nou? Per què pensen que és un fenomen greu?
2. Quins problemes poden sorgir si hi ha una preocupació excessiva per la pròpia imatge? 
3. Segons un estudi fet a tot l'Estat, quin és el percentatge de noies que creuen que és normal que el seu xicot les controli? Quantes han patit aquest control? Quantes han tingut por? Quantes han estat insultades per les xarxes?
4. Què poden fer els progenitors per evitar-los aquest tipus de relacions?
5. A l'article surt la paraula "micromasclismes", saps a què es refereix? Si no ho saps, aquí tens un vídeo on en podràs veure exemples:

• Shirley R. Steinerg Professora d'estudis juvenils a la Universitat de Calgary: "Cal donar als joves eines per entendre missatges mediàtics", Auri García Morera: (pàg. 5)

Segons Shirley R. Steinberg:

1. Com es pot demostrar que la cultura ens canvia?
2. Quin paper ha de tenir l'escola en el procés educatiu?
3. Els joves entenen els missatges mediàtics?
4. De què has de parlar amb els adolescents per què t'escoltin?
5. Com hauríem d'educar i com ho fem?

• "Si no m'atreu el físic, no em paro a conèixer la persona" Adolescents, professors i pares expliquen com afronten i gestionen l'evolució sexual dels joves, Elisabet Escriche: (pàg. 6)

Segons E. Escriche i les persones que opinen a l'article:

1. Per què hi ha joves que creuen que és tan important l'aspecte exterior?
2. Per què diuen que les nenes ara arriben abans a ser noies?
3. En quin tipus de noies acostumen a fixar-se els nois?
4. Quins obstacles es troben els pares i els educadors per frenar l'hipersexualització?
5. Quin paper han d'exercir els pares amb els seus fills?
6. Quins són els referents dels joves?
7. S'hauria de vigilar què miren els joves a les xarxes? Com i per què?

• Tot per amor. Ser dona objecte ja no és una mutilació: vençudes per la seducció, s'accepta esdevenir segon sexe, Marina Subirats: (pàg. 8)

Segons Marina Subirats:

1. Quins nois agraden i quins no?
   
2. Com anomena l'amor? 
3. Quina diferència hi ha entre com es veia fa uns anys la feminitat i com es veu ara?
4. Com diu que eduquem les noies a la  nostra societat?

• Les nenes model s'exposen a les xarxes. Plataformes com Instagram s'han convertit en un expositor de menors a l'abast de qualsevol desconegut, Selena Soro: (pàg. 10)

Segons Selena Soro:

1. Per què hi va haver un escàndol a la revista Vogue?
2. Per què Instagram es pot considerar com una porta oberta als
   
   depredadors sexuals?
3. En quin sentit ha canviat a la nostra societat el concepte de "grup social"?
4. Quines altres plataformes cita com a no recomanables d'utilitzar?

• El rosa puja de to. Les ofertes d'oci, les heroïnes infantils i les joguines proposen un model d'hipersexualització de les noies que retorna a estereotips i rols sexistes, S. Soro: (pàg. 12)

Segons S. Soro i les persones que cita: 

1. De quin color és el món?
2. Què és el màrqueting de gènere?
3. Quants productes hi ha al mercat relacionats amb les princeses Dysney i quant diners han generat en 5 anys?
   
4. Qui són les actuals "princeses" Dysney i quins missatges donen?
5. I les nines de moda? Què les diferencia de les barbies?
6. Què és i què es fa als Barbie Store o a llocs com Princelandia?
7. Quina és la finalitat de les joguines? Què aprenem mentre juguem?
8. Cita els projectes o propostes que han sorgit com a reacció a les que hem explicat abans.
   

• Les col·legiales, la moda que va arribar del Japó. Anàlisi, Israel Punzano: (pàg. 13)

Israel Punzano ens explica en el seu article tota una sèrie de paraules que ens han arribat del Japó. Podries definir-les tu, després de llegir-lo?

• Un nòvio que no és tan dolç. Arriben a l'Estat les "relacions de sucre": un home ric que paga a canvi de la companyia d'una noia, Anna Mascaró: (pàg. 14)

Segons Anna Mascaró:

1. Què és una Sugar baby? i un Sugar daddy?
   
2. Quan van començar a aparèixer al nostre país?
3. Com descriuen les relacions que tenen entre ells, els creadors de la web espanyola? 
4. Com argumenten que no tenen res a veure amb les relacions que es generen amb la prostitució?
5. Què passa a Sudàfrica amb aquest tipus de relacions?

I ara ja podem dir que hem llegit i hem entès el reportatge amb profunditat. La següent entrada sobre aquest tema, la dedicarem a opinar sobre tot allò que hem après aquí.

 

  

La semàntica (tema 5)

 Tot el que trobareu aquí, o gairebé, ho teniu al llibre entre les pags. 31 i 34; 59 i 63 i 86 i 89.

Com segurament ja sabeu la lingüística la dividim en tres disciplines diferents: la morfologia, que estudia la forma de les paraules, la sintaxi, que es dedica a veure com es relacionen entre elles i la semàntica que parla dels significats.

Fins ara tot el que hem fet ha girat al voltant de la morfologia, ara farem una mica de semàntica.
Recordeu que la semàntica és la part de la lingüística que estudia el significat de les paraules i, segons aquesta podem dividir-les seguint diferents criteris.

Quin camp semàntic podríem fer amb aquests símbols?

• Em sembla que tots heu sentir a parlar dels camps semàntics i en podeu donar alguna definició.

Segons el llibrem són grups de paraules que estan relacionades entre ells perquè es refereixen a un mateix àmbit de la realitat. Al diccionari podem trobar aquesta definició a l'entrada 14:  
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentraDa=camp.

Per tant un camp semàntic sempre estarà format per una paraula, per exemple arbre, que l'encapçala i per tota una sèrie que tenen com a nexe d'unió el significat d'aquesta primera paraula: pollancre (tipus d'arbre), pi (tipus d'arbre), avet (tipus d'arbre)...

A la paraula que encapçala el camp se l'anomena: hiperònim i les altres s'anomenen hipònims.

Per tant, quin seria l'hiperònim de la llista anterior? Com definiries "hiperònim" en general? 
I quins serien els hipònims? Com definiries "hipònim" en general?
Creus que un hiperònim pot passar a hipònim i un hipònim a hiperònim de camps semàntics diferents? Respon ajudant-te amb algun exemple.

I ara ja podeu fer els exercicis: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 de les pàgs. 31 a 34.
  

• També deveu haver sentit a parlar dels molts parònims, falsos amics, homònims,  i polisèmics i, si no ho heu fet, ara els explicarem:

1. Les paraules parònimes són aquelles que s'assemblen de forma, com a màxim es diferencien per un sol so, però no tenen cap relació de significat. Hi ha persones a qui els agrada fer sèries de parònims i tots, segurament, n'hem vist alguna: passa, peça, pisa, posa puça per exemple, seria una llista de parònims; cara i para també serien parònims... Els parònims els fem servir molt sovint en la poesia i en els jocs de paraules.

2. Els falsos amics són aquells mots que tenen la mateixa forma en dues llengües, però tenen dos significats que no hi tenen res a veure: per exemple les paraules: cama, acostar-se, ampolla són falsos amics entre el català i el castellà. Sabries dir-nos per què?

3. Els homònims tenen la mateixa forma, però diferent origen, cosa que fa que, d'una banda, tinguin un significat que no està relacionat en absolut i, de l'altra, els trobem amb dues entrades al diccionari. Les subdividim en tres tipus diferents: les homògrafes, s'escriuen igual, però sonen diferent (sou/sou); les homòfones, s'escriuen diferent però sonen igual (veu/beu) i les homònimes totals (riu/riu). Podries explicar per què les paraules que tens com a exemple són, respectivament, homògrafes, homòfones i homònimes?
I ara ja podeu fer els exercicis 1, 2 i 4 de les pàgs. 59, 60 i 61.

4. Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen més d'un significat. Les trobarem juntes, en una sola entrada de diccionari, i els seus significats acostumen a estar relacionats. CAda significat s'anomena accepció.

El mot "boca" en seria un exemple, fixeu-vos què trobem si busquem aquest mot al diccionari: http://dilc.org/boca.

Normalment les diferents accepcions d'un mot vénen determinades per:
a) Canvis semàntics: recollim un significat a través d'una associació d'idees. en tenim diversos, els més comuns són: el que anomenem metàfora i que consisteix a crear un nou significat a partir de la semblança entre dos conceptes, per exemple anomenem "boca" també a qualsevol obertura que serveix d'accés o de sortida perquè l'associem amb l'obertura per la qual un animal incorpora els aliments. I el que anomenem metonímia que permet crear significats nous per la relació de proximitat entre dos conceptes, per exemple, diem "boca" com a persona consumidora d'aliments, perquè és per aquesta part de la persona que acostuma a consumir-los.
b) Canvis de categoria de paraula, de tipus: una paraula pot agafar un significat que s'hi relaciona si la passem de nom a adjectiu, de nom comú a nom propi, de verb a nom. Fixeu-vos, per exemple en els significats de la paraula "menjar": http://dilc.org/menjar/ podríeu dir quin dels significats apareix per un canvi de categoria de la paraula?  (exercicis 3, 4, 5, 6 i 7)

I ara ja podeu fer els exercicis 3, 5, 6 i 7 de les pàgs. 61, 62 i 63. 

• I per últim, segur que sabeu què són els sinònims i els antònims: 

1. Els sinònims són grups de dues o més paraules que tenen un significat semblant o idèntic entre si, de manera que poden ser intercanviables dins d'una frase.
N'hi ha de dos tipus: Els totals, que són els que es poden intercanviar en tots els contextos, com per exemple idear i inventar. I els parcials, que són els que només podem intercanviar en algun context: home i marit.

I ara ja podeu fer els exercicis 1, 5, 6 i 7 de les pàgs. 86, 88 i 89. 

2. I els antònims són, exactament, el contrari, paraules que tenen un significat oposat al d'una paraula donada. Per tant la paraula "antònim" és un sinònim o un antònim de la paraula "sinònim"? Per què?

N'hi ha de tres tipus: Els complementaris, l'existència d'un implica l'existència de l'altre, com per exemple comprar i vendre, els recíprocs, l'afirmació d'un implica la negació de l'altre, com per exemple mort i viu i els de gradació o antònims pròpiament dits, que són els que tenen, entre els dos antònims, alguns mots intermedis, com per exemple fred i calent. 

 I ara ja podeu fer els exercicis 2, 3, 4, 8 i 9 de les pàgs. 87, 88 i 89. 

Sisena miniredacció.

Ja estem preparats per fer la sisena i setena miniredaccions, la primera de la tercera avaluació.

Recordem com s'ha de presentar:

• En un full blanc o blanc reutilitzat, ja sabeu quina professora prefereix aquesta segona opció.
• Amb el vostre nom i la data que l'heu feta a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i la data.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara els temes: 
6a: Vivim envoltats d'anuncis, alguns més bons i altres més dolents, sempre n'hi ha que ens criden l'atenció, sigui perquè ens agrada allò que anuncien, sigui perquè ens agrada l'anunci en si. Ara us toca descriure'n algun, aquí teniu el meu:
És un anunci bonic que explica una història bonica:la mare que desperta el nen, ella plena d'energia i ell endormiscat, esmorzen, agafen el cotxe, recullen uns amics, plou, però ella està de bon humor. Arriben al camp on els nens jugaran a futbol i s'embrutaran molt. // Ella està sola amb el paraigües a les grades, quan el nen surt va de seguida a consolar-lo, deuen haver perdut, però ella sap que "les taques marxen, i ella hi serà sempre". He de reconèixer que la música és tendra, que està ben filmat, que el missatge sembla bonic, però em posa molt nerviosa que sembli que als anuncis de detergents només hi hagi mares preocupades perquè els seus nens vagin nets, i que sembla que visquin únicament perquè ells donen sentit a la seva vida. 
Per tant, sí, l'anunci és bo i no, el missatge que duu implícit no m'agrada.

7a: Aquesta és possible que ja la tingueu feta, es tracta que em doneu els apunts que vau agafar quan us van presentar les aules dedicades de la resta dels segons:

Què sortirà al control del tema 4.

Durant el tema 4 hem continuat treballant els verbs i les seves irregularitats i hem estudiat, morfològicament, el nom i l'adjectiu.

Per estudiar teniu el dossier de verbs (fins al quadre de la pàg. 7) i el llibre (de la pàgina 79 a la 85), d'una banda, i totes les entrades del bloc que porten "tema 4" al final.

• Del dossier heu de mirar els verbs que surten i com s'escriuen, recordeu que teniu els exercicis corregits al bloc. Fixeu-vos en les frases i en les irregularitats. 
• Del llibre heu de mirar la teoria i la pràctica de noms i adjectius.
• També podeu mirar les tres entrades del bloc sobre aquest tema i fer els exercicis que trobareu als enllaços per a practicar.

Al control hi pot sortir:

1. Un llistat de frases on haureu de posar la forma verbal adequada.
2. Un quadre que haureu d'omplir.
3. Formes que haureu de conjugar.
4. La definició completa de nom i d'adjectiu.
5. La definició de gènere.
6. La definició de nombre.
7. L'explicació de com fem els masculins i els femenins en llengua catalana.
8. L'explicació de com fem els singuilars i els plurals en llengua catalana.
9. Exercicis on s'haurà de canviar el gènere de les paraules que es demanin.
10. Exercicis on s'haurà de dir si determinats noms són femenins o masculins.
11. Exercicis on s'haurà de canviar el nombre.

Recordeu que les preguntes de teoria s'han de respondre senceres i que va bé repassar el control una vegada acabat.

Els noms i els adjectius. El nombre. (Tema 4)

El nombre:
Fixem-nos primer en la definició que trobem al diccionari: http://dilc.org/nombre/. La que ens interessa, clarament, és la quarta, fixem-nos-hi doncs: categoria gramatical que en algunes llengües marca els substantius, els determinants, els pronoms, els adjectius i els verbs com a entitats úniques o plurals a través de determinats trets formals, per tant, sí que ens parla de diferència de sentit intrínsec en la paraula: si la paraula és en singular es refereix a un sol ents; si és plural es referirà a més d'un.

I, com aconseguim que un nom o un adjectiu passin de singular a plural

La majoria de vegades, afegint una -s al mot en singular: mot - mots. Cosa que fa que hàgim de puntualitzar alguns casos particulars:

• Si el mot acaba en a àtona, aquesta passarà a e: atona - atones.
• Si el mot acaba en vocal tònica, apareixerà una n abans de la s: bo - bons.
• Si el mot acaba en s (de vegades duplica la s: gos - gossos; de vegades no: francès - francesos), ç, x, ix o tx, fan el plural amb os: complex - complexos.
• si el mot acaba en sc, st, xt o ig pot fer el plural amb una sola s  o afegint una o abans de la s: disc - discs o discos.

Hi ha, però, alguns noms o substantius que són invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, llapis, globus, plus, tipus, focus, porus, virus, atles, cactus, pols, temps, càries, bis, bíceps, urbs, fetus, lapsus...

De tota manera, què diries: quin sistema és més fàcil el del gènere o el del nombre? Per què?

A l'hora de fer plurals: hi ha alguna vegada que hem de canviar grafies? I tant, oi? Digues quan i posa'n exemples.

I, per acabar us deixo uns quants enllaços d'exercicis, que us poden servir per repassar i per apujar la nota si me'ls doneu fets de manera correcta:

• https://sites.google.com/a/xtec.cat/ges-1/el-substantiu-genere-i-nombre
• http://www.upv.es/cav/recursos/exercicis/elemental/E%20A%20MS%20Unitat%206%20El%20substantiu%20i%20l%27adjectiu.pdf
• http://blocs.xtec.cat/celobert/2011/01/26/genere-i-nombre-activitats/

Els noms i els adjectius. El gènere. (Tema 4)

El Gènere: 

Primer fixem-nos en la definició que ens en fa el diccionari: 

http://dilc.org/g%C3%A8nere/, òbviament a nosaltres ens interessa l'última definició, fixem-nos-hi doncs: Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d'un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d'afixos flexius, de la concordança amb l'adjectiu o de la referència pronominal. En cap moment, per tant, ens parla de diferències intrínseques al significat del mot, sinó a la seva forma.

La nostra llengua, però, té dos gèneres: el gènere masculí i el gènere femení.

Totes les llengües del nostre entorn tenen substatius i adjectius amb variabilitat de gènere? I totes tenen només gènere masculí i gènere femení? Contesta, tot provant el que dius amb exemples.

Primer observarem el gènere en els noms o substantius:
Sabem que els éssers vius sí que es diferencien sexualment en masculins i femenins, amb totes les variabilitats que aquesta diferenciació pot comportar, però també sabem que els objectes i similars no tenen aquesta diferenciació, o sigui que són femenins o masculins una mica perquè sí, per tradició, i que aquest gènere que se'ls atribueix pot variar d'una llengua romànica a una altra.

Per tant, tindrem dos grups de substantius, segons el gènere:

• amb un sol gènere, completament arbitrari.            
• amb dos gèneres, segons el sexe que tinguin.

Quin tipus de noms trobarem al primer grup i quins als segons? Exemplifica-ho.

Com fem, però, la diferenciació de gènere en un mateix substantiu? De diverses formes:

• s'afegeix una a al masculí: gat - gata.
• es canvia la vocal final (e, o, u) per una a: alumne - alumna; monjo - monja; reu - rea.
• s'afegeix la terminació -ina: heroi - heroïna.
• s'afegeix la terminació -na: orfe - òrfena.
• s'afegeix la terminació -essa: duc - duquessa.
• es canvia la terminació -or, per la terminació -iu: actor - actriu.
• es canvia la terminació -òleg, per la terminació -òloga: psicòleg - psicòloga.
• es parteix del femení i s'afegeix -ot per fer el masculí: bruixa - bruixot.
• tenim dues paraules completament diferents: amo - mestressa.
• afegim mascle o femella al darrere del nom corresponent: rossinyol mascle - rossinyol femella.
• a més hem d'afegir els noms que són invariables i gràcies a l'article sabem si els utilitzem en femení o en masculí: la boletaire - el boletaire.

De vegades, aquests canvis suposen canvis ortogràfics afegits, digues quins i posa'n exemples.
D'aquests substantius invariables, en podries tipificar alguns? Fes-ho tot ajudant-te amb exemples.

Un altre grup de substantius que hem de tenir en compte són els que canvien de significat si els canviem de gènere. A quin grup de noms pertanyeran? Justifica-ho.
Aquí podeu trobar els més importants: 

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada);  un editorial (article) una editorial (empresa editora);  el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final);  el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror);  un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament);  el planeta (astre) la planeta (destí);  el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir);  el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits);  el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar);  el còlera (malaltia) la còlera (ràbia);  el pols (batec) la pols (partícules);  el pudor (modèstia) la pudor (mala olor);  el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes).            

I, per últim, hem de recordar els que acostumem a utilitzar malament per influència del castellà:

En català són masculins: els afores; un avantatge; el compte; els espinacs; el corrent; el costum; el deute; el dubte; els espinacs; un estratagema; el front; el titella; el llegum; el lleixiu; el pebre; el pendent; el senyal... 
En català són femenins: una amargor; la claror; una esplendor; una olor; la resplendor; la suor; una allau; una anàlisi; una au; una aroma; la cercavila; la dent; la marató; les postres; la síndrome; la sida; la xocolata...

I ara els toca als adjectius:

Alguns adjectius fan el femení seguint les mateixes normes que els noms, però n'hi ha molts d'una sola terminació:

• els que acaben en -ble: el noi amable i la noia amable.
• els que acaben en -al: el noi normal i la noia normal.
• els que acaben en -el: el noi fidel i la noia fidel.
• els que acaben en -il: el noi difícil i la noia difícil.
• els que acaben en -ar: el noi escolar i la noia escolar.
• els que acaben en -or: el noi superior i la noia superior.
• els que acaben en -ant: el noi elegant i la noia elegant.
• els que acaben en -ent: el noi obedient i la noia obedient.
  
• els que acaben en -a: el noi persa, la noia persa.
• els que acaben en -e: el noi alegre, la noia alegre.
• els que acaben en -aç: el noi capaç, la noia capaç.
• els que acaben en -oç: el noi veloç, la noia veloç.
• els que acaben en -iç: el noi feliç, la noia feliç.

Però algun d'aquests grups, té excepcions, sabries quins? En cas afirmatiu, digue'ls.

Uns altres no tenen excepcions però quan fan el plural tenen una forma pel femení i una altra pel masculí, sabries quins? En cas afirmatiu, digue'ls.

Hi ha una manera molt més fàcil de saber si un adjectiu té una o dues terminacions, a classe s'ha comentat, explica-la si la recordes.

Els noms i els adjectius. (Tema 4)

Tot el que veurem a continuació es pot trobar al llibre a la pàg. 53. a la 56 i de la 79 a la 85 del llibre de 2n.

Els noms i els adjectius.
Com ja sabem, o hauríem de saber, dividim les paraules en categories gramaticals o tipus de paraules, que tenen una càrrega semàntica (significat) concreta i que fan, o poden fer, funcions diverses a les frases.

Hem estudiat, i de fet continuem, estudiant els verbs, ara comencem amb els noms i els adjectius.

El primer que hem de saber és què són. Si busquem la seva definició, podem trobar: 
a. El Nom: http://dilc.org/nom/, per tant podem dir que:

• Morfològicament el nom o substantiu és una categoria variable que admet morfemes de gènere i nombre.
• Sintàcticament el nom acostuma a fer de nucli d'un sintagma nominal o preposicional que pot fer una sèrie de funcions sintàctiques (subjecte, complement directe, complement de nom, complement indirecte, complement de règim verbal, complement circumstancial, atribut)
• Semànticament el nom o substantiu és una paraula que designa éssers vius, objectes o conceptes. 

b. L'adjectiu: http://dilc.org/adjectiu/, per tant podem dir que:

• Morfològicament l'adjectiu és una categoria variable que admet morfemes de gènere i nombre.
• Sintàcticament l'adjectiu acostuma a fer la funció de complement de nom, d'atribut o de predicatiu del nom amb els qual concorda en gènere i nombre.
• Semànticament l'adjectiu és una paraula que qualifica el nom, per això de vegades porta afegit "qualificatiu".

Nosaltres sobretot ens fixarem en la morfologia del nom i de l'adjectiu, per tant en la manera com varien en gènere i nombre.