El Reportatge, 2 (Tema 5)

Com ja us vam dir, mentre aneu preparant el vostre reportatge, n'estudariem un, concretament el que va sortir el 8 de març al diari ARA, amb motiu del dia de la dona.
L'hem llegit i ens ha semblat prou interessant perquè el comentem amb vosaltres.
Hem d'aclarir que aquest és un reportatge extens, vosaltres n'heu de fer un de més senzill, però us pot servir com a model ideal.

Comencem:
Quan ens trobem amb un reportatge el primer que acostumem a fer és fullejar-lo: ens fixem en el títol i anem passant pàgines, tot mirant els títols i subtítols dels diferents apartats, les fotos, la disposició del text, i comentem allò que ens crida una mica l'atenció.

Després ja comencem a llegir-lo, no cal que ho fem per ordre, podem triar els articles que ens han cridat més l'atenció i llegir-los primer, i deixar la resta per al final.
També és important que primer en fem una lectura comprensiva: hem d'entendre allò que ens diuen.
I després fer-ne la crítica, què opinem sobre el que ens diuen.

Per referir-nos-hi aquí, ens referirem a les pàgs. tal i com estan numerades al reportatge.

Lectura comprensiva:

• El Títol:

Dossier 8 de març. Nenes esclaves de la imatge. Alerta per la creixent hipersexualització de la infància.
Com a fons veiem la part inferior de la cara d'una "nena", suposem, que s'està pintant els llavis.
Creus que és important la data de publicació d'aquest reportatge? Per què?
Què volen dir quan diuen "hipersexualització"?

• L'editorial: (pag. 3)

A l'enllaç que us deixo aquí teniu una definició d'editorial, concretament la segona, que és breu i correcta: http://dilc.org/editorial/.
Per tant podem dir que aquí hi trobarem l'opinió que es desenvoluparà al llarg del reportatge, i podem afegir que un reportatge, per tant, no és neutre, no informa i prou, sinó que pot desenvolupar-se seguint una manera de pensar determinada amb la qual podem estar d'acord o en desacord.
De fet, ja podem veure al títol una mica quina deu ser aquesta opinió, els mots esclaves i hipersexualització ens donen pistes sobre aquesta.
Podríeu dir quines i per què?
Després de llegir l'editorial atentament, podríeu respondre:

1. D'on sorgeix el terme "hipersexualització de les nenes"?
2. Per què es diu que suposa un pas enrera per la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones?
3. Com es podria canviar aquesta tendència?

• DietariVV, Vicenç Villatoro: (pàg. 3)

1. Per què hi ha aquest article aquí?
2. Quina diferència hi ha, segons l'autor, entre moralitat i pecat?
   

• Esclaves de la imatge, N. Martínez i E. Escriche: (pàg. 4)

Segons les autores:

1. Què són les "sexinenes? Han existit sempre o són un fenomen nou? Per què pensen que és un fenomen greu?
2. Quins problemes poden sorgir si hi ha una preocupació excessiva per la pròpia imatge? 
3. Segons un estudi fet a tot l'Estat, quin és el percentatge de noies que creuen que és normal que el seu xicot les controli? Quantes han patit aquest control? Quantes han tingut por? Quantes han estat insultades per les xarxes?
4. Què poden fer els progenitors per evitar-los aquest tipus de relacions?
5. A l'article surt la paraula "micromasclismes", saps a què es refereix? Si no ho saps, aquí tens un vídeo on en podràs veure exemples:

• Shirley R. Steinerg Professora d'estudis juvenils a la Universitat de Calgary: "Cal donar als joves eines per entendre missatges mediàtics", Auri García Morera: (pàg. 5)

Segons Shirley R. Steinberg:

1. Com es pot demostrar que la cultura ens canvia?
2. Quin paper ha de tenir l'escola en el procés educatiu?
3. Els joves entenen els missatges mediàtics?
4. De què has de parlar amb els adolescents per què t'escoltin?
5. Com hauríem d'educar i com ho fem?

• "Si no m'atreu el físic, no em paro a conèixer la persona" Adolescents, professors i pares expliquen com afronten i gestionen l'evolució sexual dels joves, Elisabet Escriche: (pàg. 6)

Segons E. Escriche i les persones que opinen a l'article:

1. Per què hi ha joves que creuen que és tan important l'aspecte exterior?
2. Per què diuen que les nenes ara arriben abans a ser noies?
3. En quin tipus de noies acostumen a fixar-se els nois?
4. Quins obstacles es troben els pares i els educadors per frenar l'hipersexualització?
5. Quin paper han d'exercir els pares amb els seus fills?
6. Quins són els referents dels joves?
7. S'hauria de vigilar què miren els joves a les xarxes? Com i per què?

• Tot per amor. Ser dona objecte ja no és una mutilació: vençudes per la seducció, s'accepta esdevenir segon sexe, Marina Subirats: (pàg. 8)

Segons Marina Subirats:

1. Quins nois agraden i quins no?
   
2. Com anomena l'amor? 
3. Quina diferència hi ha entre com es veia fa uns anys la feminitat i com es veu ara?
4. Com diu que eduquem les noies a la  nostra societat?

• Les nenes model s'exposen a les xarxes. Plataformes com Instagram s'han convertit en un expositor de menors a l'abast de qualsevol desconegut, Selena Soro: (pàg. 10)

Segons Selena Soro:

1. Per què hi va haver un escàndol a la revista Vogue?
2. Per què Instagram es pot considerar com una porta oberta als
   
   depredadors sexuals?
3. En quin sentit ha canviat a la nostra societat el concepte de "grup social"?
4. Quines altres plataformes cita com a no recomanables d'utilitzar?

• El rosa puja de to. Les ofertes d'oci, les heroïnes infantils i les joguines proposen un model d'hipersexualització de les noies que retorna a estereotips i rols sexistes, S. Soro: (pàg. 12)

Segons S. Soro i les persones que cita: 

1. De quin color és el món?
2. Què és el màrqueting de gènere?
3. Quants productes hi ha al mercat relacionats amb les princeses Dysney i quant diners han generat en 5 anys?
   
4. Qui són les actuals "princeses" Dysney i quins missatges donen?
5. I les nines de moda? Què les diferencia de les barbies?
6. Què és i què es fa als Barbie Store o a llocs com Princelandia?
7. Quina és la finalitat de les joguines? Què aprenem mentre juguem?
8. Cita els projectes o propostes que han sorgit com a reacció a les que hem explicat abans.
   

• Les col·legiales, la moda que va arribar del Japó. Anàlisi, Israel Punzano: (pàg. 13)

Israel Punzano ens explica en el seu article tota una sèrie de paraules que ens han arribat del Japó. Podries definir-les tu, després de llegir-lo?

• Un nòvio que no és tan dolç. Arriben a l'Estat les "relacions de sucre": un home ric que paga a canvi de la companyia d'una noia, Anna Mascaró: (pàg. 14)

Segons Anna Mascaró:

1. Què és una Sugar baby? i un Sugar daddy?
   
2. Quan van començar a aparèixer al nostre país?
3. Com descriuen les relacions que tenen entre ells, els creadors de la web espanyola? 
4. Com argumenten que no tenen res a veure amb les relacions que es generen amb la prostitució?
5. Què passa a Sudàfrica amb aquest tipus de relacions?

I ara ja podem dir que hem llegit i hem entès el reportatge amb profunditat. La següent entrada sobre aquest tema, la dedicarem a opinar sobre tot allò que hem après aquí.