http://dilc.org/g%C3%A8nere/, òbviament a nosaltres ens interessa l'última definició, fixem-nos-hi doncs: Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d'un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d'afixos flexius, de la concordança amb l'adjectiu o de la referència pronominal. En cap moment, per tant, ens parla de diferències intrínseques al significat del mot, sinó a la seva forma.
La nostra llengua, però, té dos gèneres: el gènere masculí i el gènere femení.
Totes les llengües del nostre entorn tenen substatius i adjectius amb variabilitat de gènere? I totes tenen només gènere masculí i gènere femení? Contesta, tot provant el que dius amb exemples.
Primer observarem el gènere en els noms o substantius:
Sabem que els éssers vius sí que es diferencien sexualment en masculins i femenins, amb totes les variabilitats que aquesta diferenciació pot comportar, però també sabem que els objectes i similars no tenen aquesta diferenciació, o sigui que són femenins o masculins una mica perquè sí, per tradició, i que aquest gènere que se'ls atribueix pot variar d'una llengua romànica a una altra.
Per tant, tindrem dos grups de substantius, segons el gènere:
Quin tipus de noms trobarem al primer grup i quins als segons? Exemplifica-ho.
Com fem, però, la diferenciació de gènere en un mateix substantiu? De diverses formes:
D'aquests substantius invariables, en podries tipificar alguns? Fes-ho tot ajudant-te amb exemples.
Un altre grup de substantius que hem de tenir en compte són els que canvien de significat si els canviem de gènere. A quin grup de noms pertanyeran? Justifica-ho.
Aquí podeu trobar els més importants:
el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada); un editorial (article) una editorial (empresa editora); el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final); el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror); un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament); el planeta (astre) la planeta (destí); el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir); el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits); el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar); el còlera (malaltia) la còlera (ràbia); el pols (batec) la pols (partícules); el pudor (modèstia) la pudor (mala olor); el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes).
I, per últim, hem de recordar els que acostumem a utilitzar malament per influència del castellà:
En català són masculins: els afores; un avantatge; el compte; els espinacs; el corrent; el costum; el deute; el dubte; els espinacs; un estratagema; el front; el titella; el llegum; el lleixiu; el pebre; el pendent; el senyal...
En català són femenins: una amargor; la claror; una esplendor; una olor; la resplendor; la suor; una allau; una anàlisi; una au; una aroma; la cercavila; la dent; la marató; les postres; la síndrome; la sida; la xocolata...
Primer observarem el gènere en els noms o substantius:
Sabem que els éssers vius sí que es diferencien sexualment en masculins i femenins, amb totes les variabilitats que aquesta diferenciació pot comportar, però també sabem que els objectes i similars no tenen aquesta diferenciació, o sigui que són femenins o masculins una mica perquè sí, per tradició, i que aquest gènere que se'ls atribueix pot variar d'una llengua romànica a una altra.
Per tant, tindrem dos grups de substantius, segons el gènere:
Quin tipus de noms trobarem al primer grup i quins als segons? Exemplifica-ho.
Com fem, però, la diferenciació de gènere en un mateix substantiu? De diverses formes:
- s'afegeix una a al masculí: gat - gata.
- es canvia la vocal final (e, o, u) per una a: alumne - alumna; monjo - monja; reu - rea.
- s'afegeix la terminació -ina: heroi - heroïna.
- s'afegeix la terminació -na: orfe - òrfena.
- s'afegeix la terminació -essa: duc - duquessa.
- es canvia la terminació -or, per la terminació -iu: actor - actriu.
- es canvia la terminació -òleg, per la terminació -òloga: psicòleg - psicòloga.
- es parteix del femení i s'afegeix -ot per fer el masculí: bruixa - bruixot.
- tenim dues paraules completament diferents: amo - mestressa.
- afegim mascle o femella al darrere del nom corresponent: rossinyol mascle - rossinyol femella.
- a més hem d'afegir els noms que són invariables i gràcies a l'article sabem si els utilitzem en femení o en masculí: la boletaire - el boletaire.
D'aquests substantius invariables, en podries tipificar alguns? Fes-ho tot ajudant-te amb exemples.
Un altre grup de substantius que hem de tenir en compte són els que canvien de significat si els canviem de gènere. A quin grup de noms pertanyeran? Justifica-ho.
Aquí podeu trobar els més importants:
el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada); un editorial (article) una editorial (empresa editora); el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final); el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror); un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament); el planeta (astre) la planeta (destí); el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir); el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits); el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar); el còlera (malaltia) la còlera (ràbia); el pols (batec) la pols (partícules); el pudor (modèstia) la pudor (mala olor); el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes).
I, per últim, hem de recordar els que acostumem a utilitzar malament per influència del castellà:
En català són masculins: els afores; un avantatge; el compte; els espinacs; el corrent; el costum; el deute; el dubte; els espinacs; un estratagema; el front; el titella; el llegum; el lleixiu; el pebre; el pendent; el senyal...
En català són femenins: una amargor; la claror; una esplendor; una olor; la resplendor; la suor; una allau; una anàlisi; una au; una aroma; la cercavila; la dent; la marató; les postres; la síndrome; la sida; la xocolata...
I ara els toca als adjectius:
Alguns adjectius fan el femení seguint les mateixes normes que els noms, però n'hi ha molts d'una sola terminació:
- els que acaben en -ble: el noi amable i la noia amable.
- els que acaben en -al: el noi normal i la noia normal.
- els que acaben en -el: el noi fidel i la noia fidel.
- els que acaben en -il: el noi difícil i la noia difícil.
- els que acaben en -ar: el noi escolar i la noia escolar.
- els que acaben en -or: el noi superior i la noia superior.
- els que acaben en -ant: el noi elegant i la noia elegant.
- els que acaben en -ent: el noi obedient i la noia obedient.
- els que acaben en -a: el noi persa, la noia persa.
- els que acaben en -e: el noi alegre, la noia alegre.
- els que acaben en -aç: el noi capaç, la noia capaç.
- els que acaben en -oç: el noi veloç, la noia veloç.
- els que acaben en -iç: el noi feliç, la noia feliç.
Uns altres no tenen excepcions però quan fan el plural tenen una forma pel femení i una altra pel masculí, sabries quins? En cas afirmatiu, digue'ls.
Hi ha una manera molt més fàcil de saber si un adjectiu té una o dues terminacions, a classe s'ha comentat, explica-la si la recordes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario