martes, 7 de abril de 2015

Els noms i els adjectius. El gènere. (Tema 4)

El Gènere: 

Primer fixem-nos en la definició que ens en fa el diccionari: 
http://dilc.org/g%C3%A8nere/, òbviament a nosaltres ens interessa l'última definició, fixem-nos-hi doncs: Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d'un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d'afixos flexius, de la concordança amb l'adjectiu o de la referència pronominal. En cap moment, per tant, ens parla de diferències intrínseques al significat del mot, sinó a la seva forma.
La nostra llengua, però, té dos gèneres: el gènere masculí i el gènere femení.
Totes les llengües del nostre entorn tenen substatius i adjectius amb variabilitat de gènere? I totes tenen només gènere masculí i gènere femení? Contesta, tot provant el que dius amb exemples.

Primer observarem el gènere en els noms o substantius:
Sabem que els éssers vius sí que es diferencien sexualment en masculins i femenins, amb totes les variabilitats que aquesta diferenciació pot comportar, però també sabem que els objectes i similars no tenen aquesta diferenciació, o sigui que són femenins o masculins una mica perquè sí, per tradició, i que aquest gènere que se'ls atribueix pot variar d'una llengua romànica a una altra.

Per tant, tindrem dos grups de substantius, segons el gènere:

  • amb un sol gènere, completament arbitrari.            
  • amb dos gèneres, segons el sexe que tinguin.


Quin tipus de noms trobarem al primer grup i quins als segons? Exemplifica-ho.

Com fem, però, la diferenciació de gènere en un mateix substantiu? De diverses formes:

  • s'afegeix una al masculí: gat - gata.
  • es canvia la vocal final (eou) per una a: alumne - alumna; monjo - monja; reu - rea.
  • s'afegeix la terminació -ina: heroi - heroïna.
  • s'afegeix la terminació -na: orfe - òrfena.
  • s'afegeix la terminació -essa: duc - duquessa.
  • es canvia la terminació -or, per la terminació -iu: actor - actriu.
  • es canvia la terminació -òleg, per la terminació -òloga: psicòleg - psicòloga.
  • es parteix del femení i s'afegeix -ot per fer el masculí: bruixa - bruixot.
  • tenim dues paraules completament diferents: amo - mestressa.
  • afegim mascle femella al darrere del nom corresponent: rossinyol mascle - rossinyol femella.
  • a més hem d'afegir els noms que són invariables i gràcies a l'article sabem si els utilitzem en femení o en masculí: la boletaire - el boletaire.
De vegades, aquests canvis suposen canvis ortogràfics afegits, digues quins i posa'n exemples.
D'aquests substantius invariables, en podries tipificar alguns? Fes-ho tot ajudant-te amb exemples.

Un altre grup de substantius que hem de tenir en compte són els que canvien de significat si els canviem de gènere. A quin grup de noms pertanyeran? Justifica-ho.
Aquí podeu trobar els més importants: 

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada);  un editorial (article) una editorial (empresa editora);  el fi (finalitat, objectiu) la fi (el final);  el llum (aparell que il·lumina) la llum (claror);  un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament);  el planeta (astre) la planeta (destí);  el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir);  el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits);  el clau (de clavar) la clau (d'obrir i tancar);  el còlera (malaltia) la còlera (ràbia);  el pols (batec) la pols (partícules);  el pudor (modèstia) la pudor (mala olor);  el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes).            


I, per últim, hem de recordar els que acostumem a utilitzar malament per influència del castellà:

En català són masculins: els afores; un avantatge; el compte; els espinacs; el corrent; el costum; el deute; el dubte; els espinacs; un estratagema; el front; el titella; el llegum; el lleixiu; el pebre; el pendent; el senyal... 
En català són femenins: una amargor; la claror; una esplendor; una olor; la resplendor; la suor; una allau; una anàlisi; una au; una aroma; la cercavila; la dent; la marató; les postres; la síndrome; la sida; la xocolata...

I ara els toca als adjectius:
Alguns adjectius fan el femení seguint les mateixes normes que els noms, però n'hi ha molts d'una sola terminació:
  • els que acaben en -ble: el noi amable i la noia amable.
  • els que acaben en -al: el noi normal i la noia normal.
  • els que acaben en -el: el noi fidel i la noia fidel.
  • els que acaben en -il: el noi difícil i la noia difícil.
  • els que acaben en -ar: el noi escolar i la noia escolar.
  • els que acaben en -or: el noi superior i la noia superior.
  • els que acaben en -ant: el noi elegant i la noia elegant.
  • els que acaben en -ent: el noi obedient i la noia obedient.
  • els que acaben en -a: el noi persa, la noia persa.
  • els que acaben en -e: el noi alegre, la noia alegre.
  • els que acaben en -aç: el noi capaç, la noia capaç.
  • els que acaben en -oç: el noi veloç, la noia veloç.
  • els que acaben en -iç: el noi feliç, la noia feliç.
Però algun d'aquests grups, té excepcions, sabries quins? En cas afirmatiu, digue'ls.
Uns altres no tenen excepcions però quan fan el plural tenen una forma pel femení i una altra pel masculí, sabries quins? En cas afirmatiu, digue'ls.

Hi ha una manera molt més fàcil de saber si un adjectiu té una o dues terminacions, a classe s'ha comentat, explica-la si la recordes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario