jueves, 16 de abril de 2015

La semàntica (tema 5)

 Tot el que trobareu aquí, o gairebé, ho teniu al llibre entre les pags. 31 i 34; 59 i 63 i 86 i 89.


Com segurament ja sabeu la lingüística la dividim en tres disciplines diferents: la morfologia, que estudia la forma de les paraules, la sintaxi, que es dedica a veure com es relacionen entre elles i la semàntica que parla dels significats.

Fins ara tot el que hem fet ha girat al voltant de la morfologia, ara farem una mica de semàntica.
Recordeu que la semàntica és la part de la lingüística que estudia el significat de les paraules i, segons aquesta podem dividir-les seguint diferents criteris.
Quin camp semàntic podríem fer amb aquests símbols?


  • Em sembla que tots heu sentir a parlar dels camps semàntics i en podeu donar alguna definició.
Segons el llibrem són grups de paraules que estan relacionades entre ells perquè es refereixen a un mateix àmbit de la realitat. Al diccionari podem trobar aquesta definició a l'entrada 14:  
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentraDa=camp.

Per tant un camp semàntic sempre estarà format per una paraula, per exemple arbre, que l'encapçala i per tota una sèrie que tenen com a nexe d'unió el significat d'aquesta primera paraula: pollancre (tipus d'arbre), pi (tipus d'arbre), avet (tipus d'arbre)...

A la paraula que encapçala el camp se l'anomena: hiperònim i les altres s'anomenen hipònims.

Per tant, quin seria l'hiperònim de la llista anterior? Com definiries "hiperònim" en general? 
I quins serien els hipònims? Com definiries "hipònim" en general?
Creus que un hiperònim pot passar a hipònim i un hipònim a hiperònim de camps semàntics diferents? Respon ajudant-te amb algun exemple.

I ara ja podeu fer els exercicis: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 de les pàgs. 31 a 34.
  
  • També deveu haver sentit a parlar dels molts parònims, falsos amics, homònims,  i polisèmics i, si no ho heu fet, ara els explicarem:
1. Les paraules parònimes són aquelles que s'assemblen de forma, com a màxim es diferencien per un sol so, però no tenen cap relació de significat. Hi ha persones a qui els agrada fer sèries de parònims i tots, segurament, n'hem vist alguna: passa, peça, pisa, posa puça per exemple, seria una llista de parònims; cara i para també serien parònims... Els parònims els fem servir molt sovint en la poesia i en els jocs de paraules.






2. Els falsos amics són aquells mots que tenen la mateixa forma en dues llengües, però tenen dos significats que no hi tenen res a veure: per exemple les paraules: cama, acostar-se, ampolla són falsos amics entre el català i el castellà. Sabries dir-nos per què?

3. Els homònims tenen la mateixa forma, però diferent origen, cosa que fa que, d'una banda, tinguin un significat que no està relacionat en absolut i, de l'altra, els trobem amb dues entrades al diccionari. Les subdividim en tres tipus diferents: les homògrafes, s'escriuen igual, però sonen diferent (sou/sou); les homòfones, s'escriuen diferent però sonen igual (veu/beu) i les homònimes totals (riu/riu). Podries explicar per què les paraules que tens com a exemple són, respectivament, homògrafes, homòfones i homònimes?
I ara ja podeu fer els exercicis 1, 2 ide les pàgs. 59, 60 i 61.


4. Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen més d'un significat. Les trobarem juntes, en una sola entrada de diccionari, i els seus significats acostumen a estar relacionats. CAda significat s'anomena accepció.
El mot "boca" en seria un exemple, fixeu-vos què trobem si busquem aquest mot al diccionari: http://dilc.org/boca.
Normalment les diferents accepcions d'un mot vénen determinades per:
a) Canvis semàntics: recollim un significat a través d'una associació d'idees. en tenim diversos, els més comuns són: el que anomenem metàfora i que consisteix a crear un nou significat a partir de la semblança entre dos conceptes, per exemple anomenem "boca" també a qualsevol obertura que serveix d'accés o de sortida perquè l'associem amb l'obertura per la qual un animal incorpora els aliments. I el que anomenem metonímia que permet crear significats nous per la relació de proximitat entre dos conceptes, per exemple, diem "boca" com a persona consumidora d'aliments, perquè és per aquesta part de la persona que acostuma a consumir-los.
b) Canvis de categoria de paraula, de tipus: una paraula pot agafar un significat que s'hi relaciona si la passem de nom a adjectiu, de nom comú a nom propi, de verb a nom. Fixeu-vos, per exemple en els significats de la paraula "menjar": http://dilc.org/menjar/ podríeu dir quin dels significats apareix per un canvi de categoria de la paraula?  (exercicis 3, 4, 5, 6 i 7)

I ara ja podeu fer els exercicis 3, 5, 6 i 7 de les pàgs. 61, 62 i 63. 
  • I per últim, segur que sabeu què són els sinònims i els antònims: 
1. Els sinònims són grups de dues o més paraules que tenen un significat semblant o idèntic entre si, de manera que poden ser intercanviables dins d'una frase.
N'hi ha de dos tipus: Els totals, que són els que es poden intercanviar en tots els contextos, com per exemple idear inventar. I els parcials, que són els que només podem intercanviar en algun context: home marit.

I ara ja podeu fer els exercicis 1, 56 i 7 de les pàgs. 86, 88 i 89. 

2. I els antònims són, exactament, el contrari, paraules que tenen un significat oposat al d'una paraula donada. Per tant la paraula "antònim" és un sinònim o un antònim de la paraula "sinònim"? Per què?
N'hi ha de tres tipus: Els complementaris, l'existència d'un implica l'existència de l'altre, com per exemple comprar i vendre, els recíprocs, l'afirmació d'un implica la negació de l'altre, com per exemple mort i viu i els de gradació o antònims pròpiament dits, que són els que tenen, entre els dos antònims, alguns mots intermedis, com per exemple fred i calent

 I ara ja podeu fer els exercicis 23, 4, 8 i 9 de les pàgs. 87, 88 i 89. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario