El curiós incident del gos a mitjanit 1 (Lectura, 2a avaluació)

Abans de començar el llibre, hem de fixar-nos sempre en la informació que d'ell trobem en la portada, la contraportada, i les primeres pàgines.

A la portada hi trobem el nom de l'autor, el títol del llibre, una il·lustració i el nom del grup editorial (RBA).

Sabries dir quina informació ens aporta aquesta il·lustració?

Si girem el llibre, ens trobem amb la contraportada i allà hi ha tres paràgrafs que expliquen una mica l'argument del llibre, se'ns diu de què va però de tal manera que no sabem com acabarà. Acaba dient que, tot i sser un llibre força nou, ja s'ha convertit en un clàssic.

Per què creus que hi trobem aquest tipus d'explicació?

Què vol dir que el llibre és un clàssic? Pots dir un títol i un autor considerats clàssics i explicar per què se'ls qualifica així?

A la pestanya que hi ha a la tapa trobem una breu sinopsis de la vida de l'autor, per la qual ens assabentem d'algunes de les coses que han passat durant la seva vida: l'any de naixement, què ha estudiat, on ha treballat… cosetes així. 

Però segur que la seva vida és molt més complexa que la informació que se'ns dóna en aquestes línies, de fet totes les vides ho són. Fem moltes més coses, que les que ocupen un trist paràgraf.
Però, com que és un autor relativament nou, si consultem la "Viqui" no trobem gaires informacions més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_Haddon

Ara, sí que podem anar a la seva pàgina web, que té un únic inconvenient: és en anglès :(
www.roalddahl.com/ 

I ara passem a les primeres pàgines. Ens trobem amb una on només hi ha el títol del llibre i, a sota, el nom del grup editorial, una altra vegada (RBA) i a l'editorial concreta que ha fet la edició en català (La Magrana) ja em direu quina pèrdua de paper més inútil! 

A la següent hi tornem a trobar el títol i el nom de l'autor, una altra vegada, com si no ho sabéssim per la portada! Una altra pàgina per llençar, o no tant, perquè afegeix qui ha fet la traducció: Rosa Borràs. A més, just darrere, ens trobem amb un seguit d'informacions: quan va ser publicat el llibre original (2003),  quantes edicions porta el llibre en català (20) i una informació important: Les errades tipogràfiques de les cartes de la mare al protagonista són intencionades.

Després hi ha una pàgina on es diu a qui es dedica el llibre: a Sos i uns agraïments: a Kathryn Heyman, Clare Alexander, Kate Shaw i David Cohen.

Podem saber d'alguna manera a qui pertanyen aquests noms? Si podem, fem-ho i expliquem-ho.

I, finalment, trobem uns agraïments més generals: al metro, a Kuoni, a OCR… 

Per què creus que hi ha aquests agraïments?

I després ja comença el llibre, just a la pàg. num. 9.

El primer que podem observar és que el llibre està dividit en capítols.

Què és un capítol?

Si saps el que és, però no saps com explicar-ho, aquí tens el següent enllaç: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cap%EDtol del qual has de triar una de les definicions, tenint en compte que parlem dels capítols en què es divideix un llibre.

També veiem que els capítols estan numerats, però d'una manera estranya. 

Creus que podries explicar aquesta numeració?

I aquí us deixem uns quants enllaços on es recullen crítiques o comentaris que s'han fet sobre el llibre: 
http://www.llibresperllegir.cat/llibres/el-curios-incident-del-gos-mitjanit; http://blogculturalia.net/2010/08/09/critica-literaria-el-curioso-incidente-del-perro-a-medianoche-de-mark-haddon/; http://ploma.quellegeixes.cat/llibres/fitxa/305; 
http://elpais.com/diario/2007/09/08/babelia/1189208350_850215.html; 
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-11-09-2007/abc/Cultura/mark-haddon-mis-primeras-novelas-eran-malas-porque-queria-ser-demasiado-serio_164760667266.html;
http://www.bibliodiversia.com/2012/08/el-curioso-incidente-del-perro.html

I, per últim, el trailer del llibre, que ara també se'n fan:
https://www.youtube.com/watch?v=lJVxyh_U1oU


Comencem.

Lectura 1: La llegenda de Sant Llorenç. (Tema 1, 1a avaluació)

Lloc on passa la llegenda

Festa popular

Com a primera lectura hem llegit una llegenda que es remunta al segle XI de la nostra era. Aquesta llegenda és la que origina moltes de les festes on surten dracs a casa nostra, si en vols saber més coses, aquí les trobaràs: http://www.festes.org/articles.php?id=977

Sabem que hi ha uns dragons que existeixen, el que anomenem de Komodo: 

I els dragons o arenyautes, que podem veure sovint per aquí:  

Però els dracs han estat i són uns dels animals imaginaris més presents en històries, llegendes i contes fantàstics. Tot i que, òbviament, no són els únics animals imaginaris que tenim.

Aquesta llegenda intenta explicar la troballa d'uns ossos enormes d'un animal desconegut a la zona on passa. 

Representació de Guifré
lluitant amb el drac.

Cova de Santa Anna

Actualment se sap que aquests ossos pertanyien a una balena que deuria morir-hi quan aquell territori encara estava envaït pel mar, però la història que hem llegit els dóna un caire més màgic, alhora que magnifica la figura de Guifré el Pelós, comte català que també protagonitza la llegenda de les quatre barres, que teniu explicada en aquest enllaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/05/22/l%E2%80%99origen-de-les-quatre-barres/ 

Cova del Drac

A la lectura hem trobat un munt de paraules i algunes expressions que són d'ús comú, o no tant, però que no sabíem què volien dir. Ara, que ja l'hem llegida i que ja els hem solucionat, hem de ser capaços de definir-les, d'explicar què volen dir:

ratapinyada

abalançar-se, abatre's, abrigall, afamada, agonitzar, agosarat, a la callada, aletejant com un molí de vent, apesarat, arrabassar, arterosament, asta, badada, bessa, bo i penjat, brams, brandar, branquilló, buscar-se la vida, capdavall, cadell, camuflar, canal, carena, cau, cim, cingles, contrada, coratjosa, debatre's, delitós, desguarnit, designis, destre, enartat, engrapar, enllestir, erigir-se, escomesa, esdevenir, espaordidors, exhaust, espessor, esqueixar, esquivar, estatjar, estintolat, estocada, estrafolari, estricada, falcó, falconada, fiblada, flagell, flaquesa, gemecs, gola, gosadia, indefensió, impertorbable, intrèpid, les parts vitals, lleugeresa, ni en forat ni en finestra, nodriment, pam, paorós, pèndol, perdre l'esma, planells, pupil,  quimèrica, rapinyar, ratapinyada, rebufar, recruament, reprendre, sarraí, senyal del cel, talaia, temerària, timbes, turó, ullar, urpes, vacil·lar, vertiginós, vetllador, víbria.                                      

   

Primer n'agruparem unes quantes en un camp semàntic.

Carena

Canal

Recordeu què és un camp semàntic?

Cim

Cingles

Planells

  

Contrada

Talaia

Turó

Timba

A quin camp semàntic pertanyen aquestes paraules?


També hi trobem força verbs, has de dir quins són i classificar-los per conjugacions.

Pensa que totes aquestes paraules i expressions poden sortir en l'apartat de lèxic del primer control que farem, per tant t'nteressa tenir clar el seu significat.

Els verbs 2: busquem-los i analitzem-los. (Tema 1, 1a avaluació)

Aquest text està pleníssim de verbs. Llegiu-lo i ompliu la graella que us donarà la professora: 

DINAR

Hola, què tal, quan temps. Petons. Pensava que no arribava. Portes gaire esperant-me? És que si no hagués perdut l'autobús hauria arribat a l'hora, sembla que sempre que quedo, em passa!

Has arribat fa deu minuts?  Llavors encara. Què, com va tot? Bé, perfecte. Tens alguna idea d’on anar a dinar? Doncs anem a prop de casa. Hi ha un restaurant que no està malament, jo és que aquesta hora ja no tinc ni gana, però vès, bé hem de dinar. Que estic molt prima? Què va què va, el que passa és que intento no engreixar-me més… Va, anem-hi, que encara ens tancaran.

Et veig perfecta. Jo, com sempre, amb les meves coses, que quan faci 70 anys i viatgi amb l’Imserso continuaré igual, i és que no hi ha manera, no hi puc fer res.

Seiem aquí. Mira ja ens porten les cartes, fem un menú, oi?

El meu marit, tranquil, com m’agrada que estigui. Ja saps que me l’estimo moltíssim i les nostres relacions són excel·lents. No voldria que patís per res. Els sentiments de culpa ja me’ls empasso jo, que per això faig el que faig.  
La nena? Sembla un cavallot, no sé a qui ha sortit… ja és a la Universitat i li encanta. El petit moníssim. Què prendràs? Jo l’amanida i el peix a la planxa, és que no tinc gaire gana…

Doncs mira, quan et deia que com sempre és que continuo igual amb els homes. No sé què em passa amb ells però sempre acabo tenint-hi malentesos. Amb en Pep no, en Pep és diferent, això nostre és passió, un sentiment que només m’ha fet sentir ell, ni l’Artur m’ha fet sentir així. Però aquest any ho he passat fatal. S’havia distanciat, ja no era el mateix, gairebé no ens hem vist… Vols aigua també per beure, doncs apa, ja ens la poden portar.

Els regalets desaparegueren d’un dia per l’altre. Ja saps que ell sempre em comprava llibres, m’escrivia poemes, em portava mocadors, em tractava com una reina, com la seva reina, reina per aquí, reina per allà... Però aquest any res. El dia del meu aniversari ens vam veure i va ser la gota…. Quan li vaig dir que feia anys vaig veure que no se n’havia recordat. Perdona, perdona, de debò que t'hauré compensat abans que ens veiem de nou però ja estava fet. I vaig tornar a casa amb una cosa al cor i a l’estómac, un mal completament físic, t’ho juro. No podia respirar gairebé, com si hi tingués una bola dura que se m’hagués posat allà dins i quan vaig haver vist el correu i no hi vaig trobar res de res... Està bona l’amanida, almenys no és iceberg, no suporto l’iceberg.

I quan tanques la porta, tot ha de quedar a fora. Petons a l’Artur, el sopar, els nens…  I com ha anat el dia, mentre vas sentint aquella opressió que t’ofega. I, després, tota la nit sense poder dormir, sentint la respiració de l’Artur i pensant pobret si ho sabés i, gairebé al mateix temps, en Pep no m’estima, no sent el que jo sento per ell, no em puc creure que se n'hagi oblidat!

Sí, l’endemà em va trucar i es va disculpar: que jo t’estimo molt, que aquest any ja ho saps, l’Anna és a casa, a l’atur, l’empresa va malament i em dóna molta feina i tot surt com no vull que surti, però jo no et vull perdre, de debò que ets el millor que m’ha passat a la vida. I jo quan li sento dir això em desfaig, me’l crec i torno a respirar.

Ja has acabat el primer? Doncs jo ja no puc més d’amanida, potser que demanem que ens portin el segon, no?

Per on anava? Ah sí, molt bonic aquell dia, però després un llarg període de silenci. Ni mails, ni missatges, ni cites inesperades. Com si no existís, com si no em volgués veure. I jo, cada vegada pitjor i sense poder explicar-ho a ningú, Fins que al final vaig pensar… Uff quin peix! no fa gaire bona pinta! El teu pollastre sembla millor, mira que sempre hi havia menjat bé aquí.

Bé, doncs, vaig pensar, Laura t’has de centrar, no pots viure al voltant d’ell, això no pot continuar així, t’has de posar seriosa i li has de deixar clar que ets capaç de deixar-lo. I li vaig trucar i li vaig dir que havíem de quedar perquè volia parlar amb ell, que m’ho devia. Que no es preocupés, que no pensava exigir-li res, però que necessitava una tarda, que me la dediqués.

Saps com va ser de dur? Però havia decidit jugar-m’ho tot a una carta. Vaig pensar que faria veure que el deixava de bon rotllo, li compraria un llibre, li escriuria una dedicatòria i li engegaria un discurs on li diria que ell era una de les coses més importants de la meva vida, però que no podia continuar amb aquell neguit, que si ja no sentia el mateix, preferia poder recordar-lo bé, abans d’acabar odiant-lo.

Vaig pensar què li diria a consciència, ho vaig assajar davant del mirall, un migdia. Hi vaig posar tot el que pogués servir com a xantatge emocional, totes les trampes on volia que caigués perquè m’acabés dient el que volia sentir. Quan era amb ell, ho vaig dir tot amb un to de veu dolç, comprensiu, perquè quedés clar que valorava tot allò de bo que havíem compartit… I, sí, em va donar resultat, em va dir que m’estimava, que a mi se m’havia ficat al cap que no,  però que ell continuava sentint per mi el mateix que al principi, que com podia convèncer-me… I què t’he de dir? Jo n’estava disposada des de l’inici a deixar-me convèncer. Li vaig dir que sí a tot i va estar tan dolç amb mi! Un dels nostres millors dies. Vaig tornar a casa tan feliç, que fins l’Artur se’n va adonar, pobre.

Postres? Jo vull directament el cafè. A tu ja no t’interessen els homes? Doncs jo mira, no hi puc fer més. I sí, aquest estiu tornarem a trobar-nos al càmping, però allà, si no vols, no et veus. Tenim les caravanes força lluny uns dels altres i jo tinc clar que no em dedicaré a buscar-lo com l’altre any. Coincidim, bé, no coincidim, també. A més estaré molt ocupada perquè, a part de la meva família, acolliré un nen sahrauí i, és clar, l’hauré de cuidar bé. Potser amb ell m’adono que els meus problemes són bestieses, que em preocupo per res. T’estranya? Doncs era una cosa que tenia al cap fa temps, l’acolliment d’estiu. I aquest any, a la feina de l’Artur, hi ha una noia que és de l’associació i li va dir que els en sobrava un i vam dir, doncs, per què no? Així que estaré sobreocupada i no hi haurà temps per altres coses.  Ui, el cafè està carregadíssim, tu no en prens mai? No sé com t’ho pots fer, jo no podria viure sense cafè.

[…] 

Què, paguem?

I tu bé, oi? De fet et veig molt bé, has superat ja allò del teu marit? A veure si ens veiem més sovint. Va que t’acompanyo al metro i m’expliques alguna cosa, que sembla que només he parlat jo…

En aquests enllaços hi trobareu models de conjugació verbal:http://verbsconjugats.orgfree.com
  http://www.verbs.cat/ca/
I si voleu practicar amb altres exercicis, en trobareu a aquest altre:
http://enxaneta.info/activitats/verbs/14